Només entrar al poble d’Oiartzun (Guipúscoa) ja me’n vaig adonar, (tampoc calia ser gaire observador), que pintat al terra, a les voreres, al mig dels carrers, a les façanes, als aparadors, en pancartes com la de la plaça de l’ajuntament, compartint protagonisme amb els retrats del patriotes empresonats,…, a cada racó del poble veies el nombre 1896. Vaig deduir, equivocadament, que era un any. Vaig suposar que potser s’havien viscut algunes vicissituds, però no era aquest el motiu pel qual per tot el poble lluïa el nombre 1896. Em va treure de dubtes una jove i amable cambrera d’una taverna compromesa amb el Moviment d’Alliberament del Poble Basc, la qual em va explicar que davant el continuat creixement de l’especulació urbanística els joves del poble havien fet un recompte de les cases buides i deshabitades de la comarca per pressionar els poders públics, perquè es rehabilitessin i parar d’alguna manera la bogeria especulativa que, com aquí a Subirats, també pateixen. Sort tenen que l’Ajuntament independentista els fa costat, no com aquí, que l’equip de govern dilata l’aprovació del nou pla urbanístic.
I mentre a Oiartzun treballen perquè no els malmetin el municipi, aquí a Subirats, passegen el nou pla, que de fet és el vell amb quatre pedaços pels diferents nuclis del municipi fent creure a la gent de bona fe que els veïns en són els veritables protagonistes perquè hi poden dir quelcom i, mentre discutim, els especuladors segueixen destruint el municipi i, a la vegada omplint-se la butxaca amb el vistiplau d’alcalde i l’equip de govern. Així anem.
