dimarts, de desembre 29, 2009
dilluns, de desembre 28, 2009
Liquidació del raïm a un euro (1€)
Per fi sembla que la junta de Covides s'ha posat les piles i farà una bona liquidació, de fet el preu serà d'1 € el quilo de raïm. Sense cap mena de dubte una notícia positiva!
Llàstima que els gastos pugen a 95 cèntims, ha ha ha, per tant quedem igual com sempre.
Llàstima que els gastos pugen a 95 cèntims, ha ha ha, per tant quedem igual com sempre.
dijous, de desembre 24, 2009
Felicitació nadalenca
Els meus millors desigs! Pau i Amor! Però Amor del de veritat, d'aquell que no és egoista, d'aquell que no s'ha de fer; perquè l'amor de veritat es té o no es té, però mai s'ha de fer.
Aquest és el meu particular arbre de Nadal:
Un arbre mil·lenari lligat a la nostra civilització que a la seva ombra ha vist a créixer tres religions i és símbol de la pau. De ben segur reflecteix molt millor els meus desigs que no pas un d'aquests avets decorats amb boles de colors. Bon Nadal!
dilluns, de desembre 21, 2009
Crònica de l'assemblea de Covides d'aquest passat dissabte
No us sabria dir els anys que feia que no anava a cap assemblea de Covides, abans no me'n perdia cap, però a poc a poc em va començar a fer mandra i vaig deixar d'anar-hi. L'última vegada que vaig assistir-hi encara hi havia l'anterior gerent, el president era en Vallès i el lloc de reunió era a Vilafranca. Sens dubte han passat molts anys sense preocupar-me mínimament perquè donava per perdut el temps empleat a escoltar la Junta perquè al final las liquidacions, que és el que al soci interessa, sempre són dolentes i per sota la mitjana del Penedès.
Com enguany van tenir la barra de demanar diners al soci per tapar la seva mala gestió en vaig animar a assistir-hi. La crònica de les més de quatre hores avorrides comença ara mateix:
Vaig arribar just quan el president donava inici, vaig poder seure a les últimes files, era ple, però cal tenir en compte que quòrum d'aquella sala d'una cooperativa de la competència és petita, per tant la participació era més aviat escassa. Vaig poder observar que ja no feien ús de transparències per alliçonar-nos, ara havien fet el salt a la informàtica, però tot i així, la dinàmica de la reunió era lenta i pessada ja que a cada arxiu que volien mostrar quedaven encallats. Déu meu quanta paciència cal per anar a l'assemblea de Covides!
El primer d'intervenir va intentar d'explicar-nos el perquè d'unes partides de vi que queden d'un any per l'altre al final es fonen. Em temo que ningú ho va entendre, però ningú va fer cap pregunta.
Després vam passar a l'estat dels números. Fan anar els milions com si res, però al final quan et tenen ben marejat de milions i més milions, d'actius i passius, guanys i pèrdues et deixen anar mig embolicat per manera que el soci no ho acabi d'entendre que la liquidació serà de 28 pessetes (o diuen en pessetes perquè dóna la sensació que aleshores cobres més diners) en el millors del casos. Tants i tants milions per pagar 28 pessetes! Una liquidació de fam un any més. I compte! no ho van dir ells, això ho dic jo, quan d'aquests diners i descomptem "l'aportació" que ens van obligar a fer aquest passat estiu quedarà una liquidació final de entre 5 a 8 cèntims d'euro per cada quilo de raïms entrats el setembre del 2008. Una vergonya!
Després va parlar un veí del poble, en Josep Ràfols Vendrell, que em sembla que és del consell de vigilància. Com si fóssim alumnes de P3 (i som empresaris) ens va alliçonar amb uns dibuixets i explicacions molt infantils i distretes, perquè us feu una idea més o menys com aquells dibuixos mítics de l'Espinete i l'Epi i Blas. Segons ells la panacea de tots els mals és perquè no es fa un pressupost, hahaha. Us juro que no sabia com fer-ho per aguantar-me el riure. Mentre ell i després un tècnic de la casa s'explicaven em va venir al cap l'anecdota mil vegades explicada d'aquell pagès que va comptar el que havia de guanyar quan va sembrar un camp i després de la collita deia: Vaig comptar abans d'hora i ara he hagut de tornar a fer els comptes! Per que és prou sabut que amb la pagesia no es poden fer comptes pel fet que no hi ha dos anys iguals. En fi que facin tots els pressuposts que vulguin que la liquidació seguira sent baixa any rere any. Per la propera collita diuen que seran 35 pessetes, doncs bé, una merda de liquidació una altra vegada.
Un altre punt va ser les cargues financeres. Ara es volen renegociar els crèdits per pagar menys i així ajudar a la propera liquidació. Clar que no ens van dir que això vol dir que estarem més anys per satisfer els deutes, ja que els bancs no son ONG's i si t'allarguen el període de pagament també s'ho acaben cobrant.
Un altre per ajudar a millorar les liquidacions futures és l'estalvi de costos. Renoi que ha costat d'arribar a aquesta conclusió. HAN CALGUT 43 ANYS! Però donem grácies a Déu, al final han vist la llum! Després de 43 anys ara volen estalviar-se costos per poder donar alguna engruna més al pobre pagès! No sé a qui haig de felicitar, però els felicito, llàstima que aquesta mesura arribi amb tant de retard. Hahaha quins collons!
Es va parlar d'alguna cosa més, entre elles vendre patrimoni, però ni val la pena parlar-ne.
I finalment es va donar l'assemblea per tancada 4 hores després. Tots contents i enganyats.
Un petit apreritiu de patates fregides per acabar de comentar amb els altres socis.
I donaria aquí la crónica per acabada si no fos que vaig entretenir-me un moment en fer un petit aperitiu i em ve un un de la junta* i un altre que no sé si era de la junta o d'on coi va sortir i de manera inadequada, denigrant i grollera em retreuen que escric a aquest bloc i dic la veritat de la seva mala gestió.
*Hi ha testimonis que ho poden corroborar.
Com enguany van tenir la barra de demanar diners al soci per tapar la seva mala gestió en vaig animar a assistir-hi. La crònica de les més de quatre hores avorrides comença ara mateix:
Vaig arribar just quan el president donava inici, vaig poder seure a les últimes files, era ple, però cal tenir en compte que quòrum d'aquella sala d'una cooperativa de la competència és petita, per tant la participació era més aviat escassa. Vaig poder observar que ja no feien ús de transparències per alliçonar-nos, ara havien fet el salt a la informàtica, però tot i així, la dinàmica de la reunió era lenta i pessada ja que a cada arxiu que volien mostrar quedaven encallats. Déu meu quanta paciència cal per anar a l'assemblea de Covides!
El primer d'intervenir va intentar d'explicar-nos el perquè d'unes partides de vi que queden d'un any per l'altre al final es fonen. Em temo que ningú ho va entendre, però ningú va fer cap pregunta.
Després vam passar a l'estat dels números. Fan anar els milions com si res, però al final quan et tenen ben marejat de milions i més milions, d'actius i passius, guanys i pèrdues et deixen anar mig embolicat per manera que el soci no ho acabi d'entendre que la liquidació serà de 28 pessetes (o diuen en pessetes perquè dóna la sensació que aleshores cobres més diners) en el millors del casos. Tants i tants milions per pagar 28 pessetes! Una liquidació de fam un any més. I compte! no ho van dir ells, això ho dic jo, quan d'aquests diners i descomptem "l'aportació" que ens van obligar a fer aquest passat estiu quedarà una liquidació final de entre 5 a 8 cèntims d'euro per cada quilo de raïms entrats el setembre del 2008. Una vergonya!
Després va parlar un veí del poble, en Josep Ràfols Vendrell, que em sembla que és del consell de vigilància. Com si fóssim alumnes de P3 (i som empresaris) ens va alliçonar amb uns dibuixets i explicacions molt infantils i distretes, perquè us feu una idea més o menys com aquells dibuixos mítics de l'Espinete i l'Epi i Blas. Segons ells la panacea de tots els mals és perquè no es fa un pressupost, hahaha. Us juro que no sabia com fer-ho per aguantar-me el riure. Mentre ell i després un tècnic de la casa s'explicaven em va venir al cap l'anecdota mil vegades explicada d'aquell pagès que va comptar el que havia de guanyar quan va sembrar un camp i després de la collita deia: Vaig comptar abans d'hora i ara he hagut de tornar a fer els comptes! Per que és prou sabut que amb la pagesia no es poden fer comptes pel fet que no hi ha dos anys iguals. En fi que facin tots els pressuposts que vulguin que la liquidació seguira sent baixa any rere any. Per la propera collita diuen que seran 35 pessetes, doncs bé, una merda de liquidació una altra vegada.
Un altre punt va ser les cargues financeres. Ara es volen renegociar els crèdits per pagar menys i així ajudar a la propera liquidació. Clar que no ens van dir que això vol dir que estarem més anys per satisfer els deutes, ja que els bancs no son ONG's i si t'allarguen el període de pagament també s'ho acaben cobrant.
Un altre per ajudar a millorar les liquidacions futures és l'estalvi de costos. Renoi que ha costat d'arribar a aquesta conclusió. HAN CALGUT 43 ANYS! Però donem grácies a Déu, al final han vist la llum! Després de 43 anys ara volen estalviar-se costos per poder donar alguna engruna més al pobre pagès! No sé a qui haig de felicitar, però els felicito, llàstima que aquesta mesura arribi amb tant de retard. Hahaha quins collons!
Es va parlar d'alguna cosa més, entre elles vendre patrimoni, però ni val la pena parlar-ne.
I finalment es va donar l'assemblea per tancada 4 hores després. Tots contents i enganyats.
Un petit apreritiu de patates fregides per acabar de comentar amb els altres socis.
I donaria aquí la crónica per acabada si no fos que vaig entretenir-me un moment en fer un petit aperitiu i em ve un un de la junta* i un altre que no sé si era de la junta o d'on coi va sortir i de manera inadequada, denigrant i grollera em retreuen que escric a aquest bloc i dic la veritat de la seva mala gestió.
*Hi ha testimonis que ho poden corroborar.
Cerca d'una olivera
Estic buscant una olivera del país, concretament cultivada a Vilafranca i comarca, que té per nom "Sabatera".
Si la teniu o sabeu d'algú que la tingui us agrairia que us possessiu en contacte.
Gràcies.
Si la teniu o sabeu d'algú que la tingui us agrairia que us possessiu en contacte.
Gràcies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)