Ara m'ha fet gracia un que al Twitter ha escrit una piulada que deia: És espanyol qui no pot ser res més i m'ha vingut al cap: És de Covides qui no pot ser altra lloc. Ha ha ha. Ben cert.
Ara estava escoltant aquesta cancó: It's a heartache de Bonnie Tyler que traduït seria quelcom així: És mal de cor. :)
Avui 16 d'octubre hauria de ser festa de precepte pels pagesos perquè és el seu sant patró. Però malauradament molts "cracs" ni saben qui és. Mira ben mirat hauria de ser pregunta d'examen abans d'entrar a l'assemblea de Covides. El que no sap qui és Sant Galdric o Galderic no té dret a vot, hahaha, ai que pocs votarien!. Jo quan bonament pugui m'escaparé a Sant Martí del Canigó, com altres vegades, i m'agenollaré davant el seu altar com m'agrada fer.
Les parròquies que acostumo a freqüentar, que són la que em toca i la
veïna, ja fa uns anys que tenen el mateix mossèn, per bé o per mal és
així.
El primer capellà que van compartir va morir de manera sobtada, el segon és el que ara a
marxat a nous destins i el que ara tenim és el tercer. No cal ni dir
que li desitjo els millors èxits en el desenvolupament de la seva tasca
que no serà ben segur fàcil perquè tot el que fa referència a la religió
va a la baixa.
Mossèn Albert que va ser el primer que va dur les dues parròquies. L'empatia i el bon caràcter no eren
pas el seu fort, però ara no vull pas criticar una persona traspassada.
Mossèn Jordi era tot el contrari al seu predecessor. Bon caràcter i empàtic.
Però a mi personalment no m'acabava de fer el pes perquè no em quedo
amb les coses superficials i la seva manera de fer la litúrgia i la
predicació del sermó no em convencien. La litúrgia descuidada, sense
revestir-se bé com si no tingués importància el que és i es fa a la Santa
Missa. El sermó sempre sobre coses mundanes i poc sobre l'Evangeli.
L'actual capellà només a predicat tres sermons i de moment trobo que
s'ha centrat en les lectures del dia, per tant; bé, clar que és precipitat voler fer una valoració amb tan poc temps a les parròquies.
No
és que jo sigui cap entès, però mentre la immensa majoria de la gent
que va a Missa té la teologia que va aprendre quan va fer la primera
comunió, jo vaig fer en el seu dia un curset de teologia i fins i tot
vaig rebre un títol. Però bé, tenir un diploma no vol dir pas que sigui
diplomat, només vol dir que vaig adquirir uns coneixements que m'han
estat molt útils en la vida i saber del que parlo quan qualsevol altre ruc és capaç de pontificar sobre l'existència de Déu a la barra d'algun bar. Amén.
No em veig capaç d'enganyar iaios. Així de senzill! Els meus pares eren gent humil, no vaig poder heretar cap copiós patrimoni, però sí que vaig heretar un bon exemple, una manera de fer i una educació en valors cristians que valen més que la millor herència. Per tant queda clar que em veuria incapaç d'abusar de la bona fe d'aquests iaios que els pobres no saben ni cap a quin cantó pentinen la clenxa ni si porten clenxa ni si tenen cabells per pentinar cap clenxa, però sigui com sigui la cooperativa els deixa ben clenxinats a ratlla. Amb el 35% de descompte si fan bon vi, sens dubte que sí. Quina vergonya aprofitar-se de gent vulnerable. Esperem que els sindicats de pagesos facin alguna cosa, però molt em temo que no.
Em sembla que alguns haurien de buscar el significat de les paraules: Cooperativa, cooperar, cooperativisme.
