Com de costum el projector penjat al sostre funciona fins que el Gerent intenta endollar no sé ben bé què, aleshores cal fer ús del projector portàtil d'emergència. Bé de fet aquest començament és habitual en totes i cada una de les reunions, de fet no falla mai.
Es repasen els números i com sempre masses números per una liquidacio petita. Podria comentar alguna cosa sobre el que es va tractar, però francament es faria molt avorrit. Els deutes és mengen els beneficis com cada any.
A la segona part és van elegir, bé és un dir, els candidats per renovar la junta. De fet no hi va haver cap candidat més que els recomanats pels de dalt. Per tant, van sortir elegits sense cap més problema. També es va parlar d'una línea de subvencions que es vol aprofitar per fer inversions. El que jo sempre he dit sense subvencions que en fariem de temps que seriem història.
Capítol apart voldria parlar del consell de vigilància. Un va plegar per que ja va esgotar el mandat i un segon va deixar el càrrec encara vigent per motius personals. Estic convençut que l'actual equip ha fet un pas endavant respecte anteriors consells i fins i tot se'ls veia una professionalitat difícil d'apreciar en altres equips, però això no treu que és confonen massa amb el Consell Rector. Aquests individus són designats per vigilar a la junta i no pas per anar plegats, en tot cas haurien de fer d'advocats del diable i fiscalitzar la feina dels que manen, però desgraciadament no és així en alguns casos fins i tot han defensat davant l'assemblea propostes infumables del Consell Rector per donar-hi un vernís de cosa bona per mirar d'enganyar els iaios. Com ho he vist amb els meus pròpis ulls ho puc afirmar i de veritat fa pena que hagi estat així.
També és va tocar el tema preferents que en el millor dels casos perderem poc o molt, però no en treurem cap benefici. Però compte els que van signar i "avalar" aquesta proposta segueixen tan panxos prenent decisions, i alguns socis es pensen que els hi tornaran els estalvis tal com algun jutge ordena fer amb alguna iaia tocada d'Alzheimer, però aquí eren gent amb "estudis" i que a més ho venien com un bon negoci per la cooperativa.
Amb els anys que Covides cueja ens aquests mons del vi ja hauria de tenir una solera que ara per ara encara s'ha de guanyar i per acabar d'adobar-ho endeutats fins a les orelles tot plegat ve a ser com a Catalunya que per molta riquesa que fem no aixequem cap per culpa de l'espoli. A Covides l'espoli és el deute que religiosament anem tornant. Personalment veig més futur a Catalunya.
