Ai pobres infeliços!

Bé ja he fet els deures i he llegit l'última revista de Covides i la veritat és que no diu res digne de menció. Només em va cridar l'atenció els socis nous que s'han apuntat. I sembla que no siguin socis petits del tot. En fi ja tenen prou pena d'haver-se d'apuntar a una cooperativa en fallida. De fet s'ha d'estar molt desesperat per donar aquest pas, però ells sabran en la situació que es troben. Bé jo per la meva part no hi vull afegir res més. No cal fer llenya dels arbres caiguts. Ja tenen prou pena!

I ara escolto això.

No sé quin títol posar-hi

 Vaig tenir un dia a les mans la revista de Covides, de fet vaig fer una lectura en diagonal i francament ja ni recordo que en vaig llegir. Bé intentaré tornar-hi a donar una ullada i aleshores si ho crec oportú comentaré el que calgui. 

Però si recordo que el President d'una anècdota en fa categoria i explica que una família al morir-se el avi van trobar uns paperots que els hi feien més nosa que servei, i en lloc d'anar-los a llençar al contenidor de color blau els van dur a Covides i els van endossar al President que fins i tot el hi va donar les gràcies, hahaha. Per tant felicitar a la família que d'un racó n'hagin tret un reconeixement, hahaha. Jugada mestra!!! I encara per reblar el clau ens expliquen que l'avi ja difunt estimava molt la cooperativa que coses de la vida va abandonar a la recerca d'un millor preu pels seus raïms tot i que sempre era dels dirigents del cotarro.

Pels que no sàpiguen de que va la història els posaré en antecedents. Aquest individu (ara no recordo el seu nom) ara finat i de cognom Sadurní veí de la veïna població de Sant Pere Molanta, soci fundador de Covides, com jo mateix, i no pas el President que no ho és, cansat de no arrossegar un duro és va donar de baixa i va anar a vendre els raïms a una cava de Sant Sadurní, tot i que aquesta cava els dos primers anys pagava poquet al tercer ja pagava millor. Doncs bé els dos primers anys potser no van ser per tirar coets, però després ja van vendre a un preu raonable i suposo que a dia d'avui encara els seus hereus en deuen donar gràcies de haver pres tan bona decisió.  Doncs felicitats! i tot el meu respecte pel traspassat conegut "folclorista" del que vaig llegir un llibre que em va agradar molt. Recordo que algunes vegades que un servidor anava a Missa a l'església de Sant Pere ja el veia que estava bastant delicat. Descansi en pau!

Com veieu tota aquesta història és un no res, però el que em va fer veritablement gràcia va ser que el President el van ensarronar de mala manera, hahaha, no crec que posar exemples de gent que ha abandonat el vaixell sigui massa edificant. 

I ara sona aquesta bonica melodia al meu ordinador