Aquests? Ai!
divendres, de maig 29, 2009
diumenge, de maig 17, 2009
Article de Santiago Espot al diari Gara
Article publicat al diari Gara
http://www.gara.net/
ESKARRIKASKO ESAIT, ESKARRIKASKO EUSKAL HERRIA!
Espanya trontolla. El cop que ha rebut és d’aquells que fan época i sembla que els fonaments de l’Estat (que mai no han estat precisament massa sòlids) no resistiran gaire més. Amb un parell d’escridassades més a l’himne i al Borbó, els bascs i els catalans podrem dir al món “Good bye Spain”. Però, com va començar tot plegat?
Fa anys que conec el coordinador d’ESAIT, Martxel Toledo, amb qui he col·laborat en diverses iniciatives amb l’objectiu comú de poder fer realitat l’oficialitat de les seleccions esportives de les nostres nacions respectives. Dimecres passat, naturalment, amb motiu del partit entre el Barça i l’Athletic, es presentava una ocasió immillorable per poder escenificar les ànsies de llibertat d’ Euskal Herria i Catalunya. Ho teníem tot i calia aprofitar-ho: un clima independentista cada dia més gran en ambdós països, unes afeccions entregades, tots els mitjans de comunicació presents, i els màxims símbols de l’espanyolitat a les grades de Mestalla. Amb aquest escenari els amics d’ESAIT sabien que hi havia una gran oportunitat i el primer que van fer va ser allargar fraternalment la mà a Catalunya. Volien compartir amb nosaltres la possible victòria, i amb tota l’honestedat van proposar al seu homòleg català (la Plataforma Pro-Seleccions Catalanes) el manifest “Una nació, una selecció”, en el qual, a banda de reivindicar l’oficialitat de les nostres seleccions, es proposava xiular i girar l’esquena als símbols d’un dels estats que trepitja els drets dels nostres pobles. Desgraciadament, la resposta de l’entitat catalana no va ser la que hauria de correspondre a aquells que diuen que defensen una aspiració legítima de Catalunya. Van mantenir l’ambigüitat fins el darrer moment per acabar dient que no podien subscriure un redactat que “instava a xiular al Rei i a l’himne espanyol”. Si consideren que no tenim dret ni a xiular, com diantre tindrem dret a les nostres seleccions? Quina credibilitat patriòtica pot tenir algú que no gosa protestar? Desgraciadament, aquestes són les misèries que també hem de patir els països sotmesos.
Sé perfectament que això va desanimar els amics d’ESAIT. Però en comptes de dixar-nos de banda van continuar procurant que el possible èxit de la iniciativa també repercutís en la nació catalana, i per això en Martxel Toledo va contactar directament amb mi per fer una roda de premsa conjuntament a Barcelona, on vam fer públic el manifest. A partir de llavors tots coneixem la història. La iniciativa d’ESAIT i Catalunya Acció va ser seguida de manera absoluta pels seguidors catalans i bascs durant la final. Era antlògic sentir les ràdios espanyoles que, amb un fil de veu, assumien una derrota amb totes les de la llei en veure del tot boicotejat i anul·lat tant el seu himne nacional com el seu cap d’estat. Si el tirà d’en Franco proclamava l’abril de 1939 “en el dia de hoy, el ejército rojo, cautivo y desarmado,..”, nosaltres podem afirmar que el passat dia 13 de maig les hordes mediàtiques i polítiques hispàniques, captives i desarmades per les veus independentistes basques i catalanes, van començar el seu replegament, que acabarà amb la proclamació més d’hora que tard dels estats català i basc.
No puc negar que els aconteixements d’aquests dies han estat un gran impuls per al nostre projecte polític. Tant nosaltres com els nostres companys bascs hem sabut aprofitar l’ocasió a favor dels interessos nacionals dels nostres països. Però gràcies a l’oferiment i la col·laboració d’ESAIT el nom de Catalunya Acció, i el meu en concret, han arribat més lluny del que havien arribat fins ara. Per tant, en nom de la meva organització vull enviar un cordial i afectuós “Eskarrikasko, ESAIT!”, i en nom de Catalunya un ben fort “Eskarrikasko, Euskal Herria!”
Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor de Força Catalunya
divendres, de maig 08, 2009
La màquina d'escombrar
Ahir dijous 7 de maig passarà a la història. La màquina d’escombrar va fer un tomb pel meu barri. Mai no l’havia vista, bé l’havia vista passar de llarg, però ahir pilotada per una noia i amb un home per copilot van començar a derrapar per mig dels cotxes aparcats a les voreres i van deixar tot el barri net com una patena, ha ha ha.
Suposo que ara tocarà la inauguració oficial amb el pica pica corresponent, del contrari els veïns quedarem molt contrariats del nou servei municipal, he he he.
Perquè aquest barri ha hagut d’esperar tants anys per un servei que els altres barris fa temps que ja el tenen? Quina és l’excusa Sr. Alcalde que tens apunt? Ens hem de creure que hi ha dues classes de veïns?
Unió de Pagesos contra els pagesos.
La xusma del tripartit ha posat una nova norma que afecta a la pagesia:
ARA ELS TRACTORS NO PODEN CIRCULAR ELS DIES FESTIUS.
Que ha fet Catalunya per merèixer aquesta merda de polítics? Si Unió de Pagesos està a favor del Montilla i de la xusma del tripartit que n’opina?
De ben segur que si aquesta norma l’hagués feta Convergència a dia d’avui ja hi haurien les carreteres tallades i ara un cop més a callar i aguantar, Quin fàstic de botiflers!
Que ha fet Catalunya per merèixer aquesta merda de polítics? Si Unió de Pagesos està a favor del Montilla i de la xusma del tripartit que n’opina?
De ben segur que si aquesta norma l’hagués feta Convergència a dia d’avui ja hi haurien les carreteres tallades i ara un cop més a callar i aguantar, Quin fàstic de botiflers!
dimarts, de maig 05, 2009
L'independentisme fa el salt al lliure mercat
Fins al 2006, només el programa electoral d’ERC venia un producte amb dos milions de compradors potencials, segons les enquestes. A les properes eleccions al Parlament, s’hi poden efegir les ofertes de la CUP, el Reagrupament de Joan Carretero, Força Catalunya i una plataforma d’entitats, entre les quals, el Partit Republicà Català i Unitat Nacional Catalana.
El pastís independentista és cada vegada saborós i gruixut. L’ incompliment de l’Estatut, la previsible retallada del text des del Tribunal Constitucional i l’espoli fiscal crònic de Catalunya han fet de llevat i han donat més consistència i textura al pastís. Almenys això diu un estudi publicat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes el setembre del 2008, segons el qual el 35% dels catalans desitgen la independència de Catalunya, és a dir, dos milions d’electors potencials. A més, un 20% no tenen un criteri format al respecte.Tradicionalment, només ERC ha ofert obertament aquest plat a l’electorat amb l’etiqueta d’independentisme d’esquerres. CiU i ICV mai no l’han exhibit, tot i que en tenen algunes racions amagades per si en algun moment els convé vendre-les. El líder de la federació nacionalista, Artur Mas, ha dit per activa i per passiva que el projecte de CiU no és independentista, però en la seva militància de base el sentiment independentista és creixent.Mas també és conscient que, de la mateixa manera que ERC li va robar vots de gent decebuda amb el peix al cove de Pujol i engrescada amb el discurs de Carod-Rovira el 2003, ara els ocells poden tornar al niu si gestiona bé els seus actius. El primer pas ha estat contundent: desfer-se de l’eurodiputat Ignasi Guardans, molt allunyat de les tesis nacionalistes de CiU, i situar-hi l’economista Ramon Tremosa, amb un perfil sobiranista ben rebut per la militància de CiU i per una part de la d’ERC que pot estar decebuda per l’actuació dels republicans al govern de José Montilla.Pel que fa a ICV, mai no ha fet bandera de l’independentisme com a producte propi, però molts dels seus dirigents s’han pronunciat a favor del dret d’autodeterminació de Catalunya. I el seu eurocandidat, Raül Romeva, va contradir el partit respecte a la manifestació 10Mil a Brussel·les i va donar-hi suport, si bé no hi va assistir.D’esquerres o transversal?El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha advertit que el seu partit no vol tenir el “monopoli de l’independentisme”. I no el tindrà, perquè a més dels republicans, en les properes eleccions, oficialment marcades per al novembre del 2010, hi podria haver fins a tres ofertes sòlides més, una de les quals també es definiria com l’esquerra independentista.El juny vinent, la CUP decidirà en assemblea si concorre o no a les eleccions al Parlament. El que és segur és que no ho farà ni amb la hipotètica llista del Reagrupament de Joan Carretero ni amb una plataforma liderada pel Partit Republicà Català.“Sense una majoria social és absurd plantejar la declaració unilateral de la independència des del Parlament. A més, si a ERC ja hi ha divergències, en un projecte que reculli des del liberalisme fins a l’esquerra sembla difícil evitar el conflicte intern. En qualsevol cas, el projecte de la CUP vol representar l'esquerra independentista, per tant, no podem encabir-nos en una candidatura transversal que difumina l’eix social”, argumenta Josep Anton Vilalta, portaveu de la CUP.I encara hi ha un segon element que els impedeix sumar-se a la proposta de Carretero: “Només aposta per la independència de Catalunya, però i els Països Catalans? La CUP defensa la independència de tota la nació, i si bé cal una majoria social que ho vulgui que ara no existeix, hi ha d’haver una oferta política que intenti articular aquesta majoria”, explica Vilalta.A les municipals del 2007 les llistes de la CUP van obtenir 35.877 vots. Aquesta candidatura té un ideari polític i social definit, i compta que podria arrabassar vots d'ERC, i en menor mesura d'ICV, que tenen electors que els van triar “no gaire convençuts, sinó com a mal menor”, i també dels abstencionistes. Amb tot, la CUP és conscient que la possible candidatura impulsada per Carretero també anirà a recollir el votant decebut.Força Catalunya vol liderar l’alternativaL’oferta centrada només en l’eix nacional aglutina Reagrupament, ara associació cultural que ha iniciat el procés de captació d’afiliats, però també un partit de nova creació que es presenta com “la locomotora a la qual s'hi han d'afegir els vagons cap a la independència”. Força Catalunya, impulsada des de Catalunya Acció, denuncia que “ERC només ofereix un independentisme de façana i com a esquer electoral, pretén fer la independència amb la boina del Che”.Davant d'aquest panorema, Força Catalunya es postula com la formació que pot oferir una agenda de dretes, d'esquerres, de camp i de ciutat”, defensa Santiago Espot, el seu impulsor.El nou partit encara no ha decidit si concorrerà a les eleccions: “Hi ha d'haver un clima polític favorable, així com tenir prou estructura de partit i finançament. De moment, els polítics actuals només estan per un estatutet i per l'encaix amb Espanya, però la societat civil avança en una altra direcció”, valora Espot.Força Catalunya vol liderar l’alternativa a ERC, per això creu que “és Carretero i no nosaltres qui ha de valorar si la nostra proposta és prou atractiva com per sumar-s’hi”. Espera captar vots de l’abstencionisme, d’ERC i també de CiU, que segons Espot, “és un cau d’independentistes”.Plataforma liderada pel Partit Republicà CatalàEl 23 d’abril, una desena d’entitats polítiques i socials van fer públic el manifest Crida als sobiranistes catalans: compromís per la independència de la nació catalana, en què s'advoca perquè a les properes eleccions al Parlament l’ independentisme català s'hi presenti sota unes soles sigles.Aquesta candidatura hauria de tenir com a prioritat la proclamació unilateral de la independència des del Parlament de Catalunya. Fet i fet, una proposta molt similar a la de Joan Carretero, tot i que aquest manifest es va gestar al febrer.Tot apunta que el Partit Republicà Català, que va obtenir 6.000 vots a les eleccions al Parlament i 41.000 al Senat espanyol, liderarà aquesta llista. El president del PRC, Agustí Soler (que va passar per ERC i el PI), defensa “una proposta oberta que eviti la confrontació amb qualsevol força catalanista”.Respecte a Reagrupament, el PRC veu “amb bons ulls” la iniciativa, i assegura que si tira endavant, s’hi sumaran perquè el manifest del 23 d’abril va en la mateixa línia. Si l’alternativa Carretero no es materialitza, aquesta formació concorreria igualment a les eleccions amb la resta d’entitats signants.Agustí Soler creu que els abstencionistes són el primer objectiu, i després, “gent desencisada de la política poruga d’ERC, alguns convergents que han vist que la línia autonomista no porta enlloc, i alguns votants d'ICV”.Entre els signants del manifest hi ha Unitat Nacional Catalana (UNCat), que es va fundar el 2000 amb gent provinent del PI i d'Estat Català. No s'ha presentat encara a unes eleccions “per no dividir el vot nacionalista”. En el seu web dóna suport explícit a Joan Carretero i fa una crida a “tots els homes i dones que posin per damunt de tot l'alliberament del poble català, independentment del seu origen, creença o ideologia social”.ERC farà movimentsEls sectors crítics d’ERC lamenten la poca radicalitat d’ERC en la qüestió independentista. La formació pot veure's desbordada per altres opcions que plantegen el mateix objectiu però seguint itineraris diferents. Per això és previsible una reacció correctora en aquest sentit. El catedràtic de Ciència Política de la UPF Ferran Requejo creu que ERC “radicalitzarà el seu discurs durant el 2010, no abans, per no perdre part del seu electorat descontent”.Per a aquest especialista, hi ha dos factors clau de cara a les eleccions del 2010: les enquestes disponibles apunten a un creixement de la voluntat d'independència en els sectors més joves, i a la vegada, s'observa una fragmentació cada vegada més gran la representació política d'aquest espai.Requejo vaticina un escenari electoral complex. “La incògnita és si hi haurà una alternativa independentista a ERC, que mai no ha existit. Hi ha l'esperit de recollir el vot cansat i decebut amb ERC per la seva actuació al Govern. No sabem què farà la CUP ni si l’alternativa Carretero s’articularà. Però en tot cas, jo no crec que ni CiU ni ICV es defineixin en una línia independentista de forma clara. Sí que modularan el seu discurs per intentar atraure votants que puguin ser-los pròxims i que requereixin aquesta sensibilitat”.El pastís independentista espera compradors. Les xifres avalen el seu interès: 2.200.000 abstencionistes, dos milions d’independentistes segons les enquestes, i un sol partit que es declara independentista amb 414.000 vots el 2006.
El pastís independentista és cada vegada saborós i gruixut. L’ incompliment de l’Estatut, la previsible retallada del text des del Tribunal Constitucional i l’espoli fiscal crònic de Catalunya han fet de llevat i han donat més consistència i textura al pastís. Almenys això diu un estudi publicat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes el setembre del 2008, segons el qual el 35% dels catalans desitgen la independència de Catalunya, és a dir, dos milions d’electors potencials. A més, un 20% no tenen un criteri format al respecte.Tradicionalment, només ERC ha ofert obertament aquest plat a l’electorat amb l’etiqueta d’independentisme d’esquerres. CiU i ICV mai no l’han exhibit, tot i que en tenen algunes racions amagades per si en algun moment els convé vendre-les. El líder de la federació nacionalista, Artur Mas, ha dit per activa i per passiva que el projecte de CiU no és independentista, però en la seva militància de base el sentiment independentista és creixent.Mas també és conscient que, de la mateixa manera que ERC li va robar vots de gent decebuda amb el peix al cove de Pujol i engrescada amb el discurs de Carod-Rovira el 2003, ara els ocells poden tornar al niu si gestiona bé els seus actius. El primer pas ha estat contundent: desfer-se de l’eurodiputat Ignasi Guardans, molt allunyat de les tesis nacionalistes de CiU, i situar-hi l’economista Ramon Tremosa, amb un perfil sobiranista ben rebut per la militància de CiU i per una part de la d’ERC que pot estar decebuda per l’actuació dels republicans al govern de José Montilla.Pel que fa a ICV, mai no ha fet bandera de l’independentisme com a producte propi, però molts dels seus dirigents s’han pronunciat a favor del dret d’autodeterminació de Catalunya. I el seu eurocandidat, Raül Romeva, va contradir el partit respecte a la manifestació 10Mil a Brussel·les i va donar-hi suport, si bé no hi va assistir.D’esquerres o transversal?El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha advertit que el seu partit no vol tenir el “monopoli de l’independentisme”. I no el tindrà, perquè a més dels republicans, en les properes eleccions, oficialment marcades per al novembre del 2010, hi podria haver fins a tres ofertes sòlides més, una de les quals també es definiria com l’esquerra independentista.El juny vinent, la CUP decidirà en assemblea si concorre o no a les eleccions al Parlament. El que és segur és que no ho farà ni amb la hipotètica llista del Reagrupament de Joan Carretero ni amb una plataforma liderada pel Partit Republicà Català.“Sense una majoria social és absurd plantejar la declaració unilateral de la independència des del Parlament. A més, si a ERC ja hi ha divergències, en un projecte que reculli des del liberalisme fins a l’esquerra sembla difícil evitar el conflicte intern. En qualsevol cas, el projecte de la CUP vol representar l'esquerra independentista, per tant, no podem encabir-nos en una candidatura transversal que difumina l’eix social”, argumenta Josep Anton Vilalta, portaveu de la CUP.I encara hi ha un segon element que els impedeix sumar-se a la proposta de Carretero: “Només aposta per la independència de Catalunya, però i els Països Catalans? La CUP defensa la independència de tota la nació, i si bé cal una majoria social que ho vulgui que ara no existeix, hi ha d’haver una oferta política que intenti articular aquesta majoria”, explica Vilalta.A les municipals del 2007 les llistes de la CUP van obtenir 35.877 vots. Aquesta candidatura té un ideari polític i social definit, i compta que podria arrabassar vots d'ERC, i en menor mesura d'ICV, que tenen electors que els van triar “no gaire convençuts, sinó com a mal menor”, i també dels abstencionistes. Amb tot, la CUP és conscient que la possible candidatura impulsada per Carretero també anirà a recollir el votant decebut.Força Catalunya vol liderar l’alternativaL’oferta centrada només en l’eix nacional aglutina Reagrupament, ara associació cultural que ha iniciat el procés de captació d’afiliats, però també un partit de nova creació que es presenta com “la locomotora a la qual s'hi han d'afegir els vagons cap a la independència”. Força Catalunya, impulsada des de Catalunya Acció, denuncia que “ERC només ofereix un independentisme de façana i com a esquer electoral, pretén fer la independència amb la boina del Che”.Davant d'aquest panorema, Força Catalunya es postula com la formació que pot oferir una agenda de dretes, d'esquerres, de camp i de ciutat”, defensa Santiago Espot, el seu impulsor.El nou partit encara no ha decidit si concorrerà a les eleccions: “Hi ha d'haver un clima polític favorable, així com tenir prou estructura de partit i finançament. De moment, els polítics actuals només estan per un estatutet i per l'encaix amb Espanya, però la societat civil avança en una altra direcció”, valora Espot.Força Catalunya vol liderar l’alternativa a ERC, per això creu que “és Carretero i no nosaltres qui ha de valorar si la nostra proposta és prou atractiva com per sumar-s’hi”. Espera captar vots de l’abstencionisme, d’ERC i també de CiU, que segons Espot, “és un cau d’independentistes”.Plataforma liderada pel Partit Republicà CatalàEl 23 d’abril, una desena d’entitats polítiques i socials van fer públic el manifest Crida als sobiranistes catalans: compromís per la independència de la nació catalana, en què s'advoca perquè a les properes eleccions al Parlament l’ independentisme català s'hi presenti sota unes soles sigles.Aquesta candidatura hauria de tenir com a prioritat la proclamació unilateral de la independència des del Parlament de Catalunya. Fet i fet, una proposta molt similar a la de Joan Carretero, tot i que aquest manifest es va gestar al febrer.Tot apunta que el Partit Republicà Català, que va obtenir 6.000 vots a les eleccions al Parlament i 41.000 al Senat espanyol, liderarà aquesta llista. El president del PRC, Agustí Soler (que va passar per ERC i el PI), defensa “una proposta oberta que eviti la confrontació amb qualsevol força catalanista”.Respecte a Reagrupament, el PRC veu “amb bons ulls” la iniciativa, i assegura que si tira endavant, s’hi sumaran perquè el manifest del 23 d’abril va en la mateixa línia. Si l’alternativa Carretero no es materialitza, aquesta formació concorreria igualment a les eleccions amb la resta d’entitats signants.Agustí Soler creu que els abstencionistes són el primer objectiu, i després, “gent desencisada de la política poruga d’ERC, alguns convergents que han vist que la línia autonomista no porta enlloc, i alguns votants d'ICV”.Entre els signants del manifest hi ha Unitat Nacional Catalana (UNCat), que es va fundar el 2000 amb gent provinent del PI i d'Estat Català. No s'ha presentat encara a unes eleccions “per no dividir el vot nacionalista”. En el seu web dóna suport explícit a Joan Carretero i fa una crida a “tots els homes i dones que posin per damunt de tot l'alliberament del poble català, independentment del seu origen, creença o ideologia social”.ERC farà movimentsEls sectors crítics d’ERC lamenten la poca radicalitat d’ERC en la qüestió independentista. La formació pot veure's desbordada per altres opcions que plantegen el mateix objectiu però seguint itineraris diferents. Per això és previsible una reacció correctora en aquest sentit. El catedràtic de Ciència Política de la UPF Ferran Requejo creu que ERC “radicalitzarà el seu discurs durant el 2010, no abans, per no perdre part del seu electorat descontent”.Per a aquest especialista, hi ha dos factors clau de cara a les eleccions del 2010: les enquestes disponibles apunten a un creixement de la voluntat d'independència en els sectors més joves, i a la vegada, s'observa una fragmentació cada vegada més gran la representació política d'aquest espai.Requejo vaticina un escenari electoral complex. “La incògnita és si hi haurà una alternativa independentista a ERC, que mai no ha existit. Hi ha l'esperit de recollir el vot cansat i decebut amb ERC per la seva actuació al Govern. No sabem què farà la CUP ni si l’alternativa Carretero s’articularà. Però en tot cas, jo no crec que ni CiU ni ICV es defineixin en una línia independentista de forma clara. Sí que modularan el seu discurs per intentar atraure votants que puguin ser-los pròxims i que requereixin aquesta sensibilitat”.El pastís independentista espera compradors. Les xifres avalen el seu interès: 2.200.000 abstencionistes, dos milions d’independentistes segons les enquestes, i un sol partit que es declara independentista amb 414.000 vots el 2006.
*Article manllevat del diari Avui
Subscriure's a:
Missatges (Atom)