A pesar d'haver estat un any molt complicat hem resistit i seguirem !!!

Molt bones festes i millor any nou 2021 !!!

Resta i segueix

 Quan fa uns dies vaig veure una colla de podadors a una vinya propera a la meva terra, ja em vaig pensar el pitjor i avui un m'ho ha confirmat. Un altre soci de Covides que deixa la terra, i els raïms aniran a una cava propera que l'ha adquirit. Així de senzill! De fet aquest setembre ja ni tan sols va collir els pocs raïms que el míldiu no li va arrabassar perquè ja va veure que no feia prou diners per pagar la màquina de collir. 

Malauradament Covides és una empresa fallida des de que va comprar el Celler de Vilafranca. Aleshores va quebrar, però com és una entitat que dóna sortida a una bona part dels raïms del  Penedès no pot tancar les portes; perquè llavors genera un problema encara més gros, va tirant, però ep! ... que ningú pensi que amb aquesta entitat aixecaran mai el cul de terra perquè no serà. Ben al contrari s'hauran d'arrossegar tota la vida, sí ho heu llegit bé, tota la vida. I encara sort que no han pogut traficar amb el Celler de Sant Cugat! Us imagineu ara fent obres majors? Una cava nova, un nou descarregador pel raïm negre, noves tines, ... uffffff.  

I poseu-se apunt que si enguany no retallen gaire la liquidació, la retallaran l'any vinent, per la senzilla raó que les despeses fixes hi són i els quilos de raïm no. Al celler de Sant Sadurní no van arribar ni a la meitat de quilos dels anys fluixets i els altres cellers també van baixar. L'estadística de quilos entrats no la diuen els molt putes. Però encara que no ho diguin prou que ho notareu a la liquidació. I les vendes ja veieu com esta la cosa, tot mig tancat i sense gaires ànims la població. Però podeu estar segurs que si parleu amb els de la junta us diran que tot plegat encara els ha afavorit, hahaha. I si ets un "crac" t'ho creuràs. hahaha.

Puríssima

 A casa de tota la vida que tenim una imatge de la Immaculada Verge Maria. La que podeu veure a la imatge que afegeixo a aquest post. A la parròquia de Sant Pau, a la qual pertanyem, acabada la guerra feien falta moltes millores i una de les maneres de pagar-les va ser organitzant una rifa i van rifar una Marededéu, aquesta mateixa que podeu veure, ja que vam ser els afortunats guanyadors. Els avis, els pares i ara jo mateix, la tenim en un lloc ben visible i de pas. Sempre li dic alguna cosa quan i passo per davant, encara que sigui alguna floreta com "bonica!".