dimarts, de gener 22, 2008

Per fi president al CRDO Penedès


Tal i com ja vaig informar en el post sobre la Unió de Pagesos, el "sindicat" s’ha desmarcat de l’elecció del president de consens al votar el seu candidat. Seria bo saber que els han promès els sociates perquè es decantessin pel seu candidat. Un candidat que com ja vam dir, és aliè al sector i el seu únic mèrit és haver estat vivint tota la vida dels impostos que paguen els altres.

dijous, de gener 17, 2008

El vicepresident comarcal


He passat casualment per davant de l’edifici del Consell Comarcal quan just han arribat uns individus amb un cotxe, i en mig de flaixos, han entrat a dins junt amb una colla nombrosa de polítics locals que els esperaven. No sé de què tractava la reunió perquè encara no he vist cap noticiari local. He tafanejat una mica per veure si en veia algun del nostre municipi, però no he sabut veure’n cap. El que sí he vist és a en Pep Colomé, regidor de l’Ajuntament de Vilafranca i vicepresident del Consell Comarcal, que feia temps que no el veia. Els veig sovint a la televisió local, però en viu l’última vegada que el vaig veure va ser a Barcelona a la llibreria de la Facultat d’Econòmiques on ell i un altre anaven bavejant al costat de l’exministre Ernest Lluc.
Fa molts anys, quan en Pep era un jove estudiant, i encara anava a l’institut, va anar al terme de Subirats a ajudar a veremar una colla de famílies del municipi. Crec que de totes les colles de veremadors del Penedès ell era el que menys raïmava, i si li donaves conversa no en collia ni un, ha ha ha. I us prometo que no és conya.
Un altre gran treballador al món de la política, ha ha ha, i als sociates com cal, que aquests arrepleguen a tots els vividors. Potser també a anat a les classes que imparteix en Josep Maria Sala, el secretari de Formació del PSC i condemnat per tenir la mà massa llarga? Ha ha ha. Vés a saber!

dimecres, de gener 09, 2008

Les tortures de l'estat espanyol

NOTÍCIA PUBLICADA A LA WEB DEL PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ
Un dels dos joves detinguts diumenge passat per la Guàrdia Civil a Arrasate (Guipúscoa), Igor Portu, està ingressat des d’ahir a la matinada a l’UCI de l’hospital Donostia en estat greu, amb dues costelles trencades i perforació pulmonar, a més d’hematomes a tot el cos. El jove estava incomunicat per la Guàrdia Civil des de diumenge a la tarda, quan va ser detingut. Segons la versió oficial, Portu es va produir les lesions durant la detenció, a la qual «va oposar resistència». Aquesta versió dels fets, però, no va convèncer ni la família del jove, que ha denunciat tortures, ni els partits bascos. Un jutjat de Sant Sebastià ha obert una investigació. La situació tan greu d’Igor Portu va fer pensar ahir en el cas de Gorka Lupiañez, que va denunciar que havia estat víctima de maltractaments durant els quatre dies que va estar incomunicat a les dependències policials després d’haver estat detingut per la Guàrdia Civil, el 6 de desembre passat. El seu cas ja havia generat una forta protesta dels partits polítics bascos, els quals ahir van reclamar una investigació judicial per aclarir els fets que han conduït a la situació d'Igor Portu, perquè no es creuen de cap manera la versió oficial. I és que l’informe mèdic difós per l’hospital Donostia obre la hipòtesi de la tortura. El govern basc no es «fia» de la versió del ministre de l’Interior sobre l’hospitalització la matinada de dilluns d’Igor Portu, després d’haver estat detingut per la Guàrdia Civil per presumpte relació amb ETA. El conseller basc de Justícia, Joseba Azkarraga, va dir que desconfiava de la versió oficial perquè «hi ha coses que no quadren» i va afirmar que tampoc es «fia» de la «pràctica continuada» dels ministres de l’Interior que «sempre neguen la possibilitat de maltractaments». El govern basc i els partits van exigir explicacions, en no haver-los convençut les del ministre. Pel Partit Republicà Català, aquest cas continua demostrant el que els informes del relator de l’ONU sostenen reiteradament , que a l’Estat espanyol la pràctica de la tortura es manté sota l’aplicació de la legislació antiterrorista, emparada pels llargs períodes d’incomunicació a què són sotmesos els detinguts; una pràctica a la qual la justícia dóna habitualment cobertura, ja que difícilment cap torturador serà mai condemnat a l’Estat espanyol i en els pocs casos en què així ha estat, sempre amb condemnes lleus, posteriorment han estat indultats.