L'endemà de la independència

A l’Alt Penedès l’únic objectiu dels sociates és esquarterar i omplir-lo de polígons, ciment, vials i el que faci falta perquè volen ajudar i aprendre dels quinquis del Baix a fotre negocis bruts i espanyolitzar tal com ho han fet a la comarca veïna. Amb l’ajut dels sempre fidels cadells de l’Unió de Pagesos. El sociata només vetlla pels seus bruts interessos com a bons colonitzadors feixistes que són.
Espero i desitjo que l’onada independentista que s’acosta escombri d’una puta vegada la xusma colonitzadora que tant de mal fa al país en nom de les "esquerres" que quatre càndids s’empassen. Però amb això no ni ha prou. Per tant, caldrà començar a pensar que cal fer el dia següent de la independència amb els colonitzadors feixistes. Sense cap mena de complex ni dubte cal que aquests criminals passin comptes. A França, qui va col·laborar i ajudar les forces d’ocupació va ser jutjat i condemnat. El mateix general Pétain va ser condemnat a mort. Cal ja a començar-hi a pensar perquè si tornem a fer el mateix error de passar pàgina com es va fer amb els franquistes ja ens hauran tornat a fotre, un cop més. Cal que aquesta xusma no torni mai més a riure’s del maltractat poble català.

Tocats per foc amic

Sembla que Covides té un forat més gran que el de la capa ozó. Es van embolicar en quedar-se la fallida cooperativa de Vilafranca i els seus deutes, i tot plegat, ha estat com una pedra de molí lligada al coll del socis que s’enfonsen per moments. Una de dues; os’enfonsa la cooperativa o s’enfonsen els socis.
L’actual junta formada per sociates i aquests de la Unió de Pagesos, sempre presents per fotre la pagesia, ara reclamen als socis, via carta certificada, que els tornin els diners de més de mitja collita per anar tirant. És que hi ha gent que no té vergonya! i és evident que els sociates no en tenen.
L’anterior President, l’Antonet de Lavern, ex diputat de Convergència del sector roquista espanyolista i expert en gestionar malament els fons públics (que ho preguntin als veïns de Subirats), diuen que ho va començar a enredar, però sigui com vulgui, no ens deixem enredar, que aquests de l’Unió de Pagesos que sempre són a la junta, ja li van salvar el cul un vegada quan mal feia d’alcalde a Subirats, creant un grup que es deia: Nova Alternativa, fet de pressa i corrents per manera de dividir els veïns que s’havien organitzat per acabar amb el mal govern d’aquest individu. Per tant compte! Que els d’Unió de Pagesos fa anys i panys que tenen gent al consell rector i alguna responsabilitat han de tenir.
En definitiva: Una bona part de pagesos hauran de plegar; senzillament perquè no es poden guanyar la vida, i treballar per perdre no val la pena. D’altres, que no tenen escapatòria, ho passaran molt malament per afrontar aquest deute que els reclamen, probablement, alguns aniran ajupits la resta de la seva vida. (millor la resta de la seva puta vida). Tots plegats sense futur, per haver estat tocats per foc amic. Poc s’ho pensaven, però els han ben donat pel sac! Clar que encara trobariem qui entre la massa de socis els defensa i és que el món està ple de subnormals. Gent amb poca intel·ligència que es deixen enlluernar per culpa d’una vulgar arengada i un got de vi que els regalen (de les seves pròpies liquidacions) a la festa del oli nou i el vi jove que a les acaballes de cada any organitza la cooperativa, quina pena Senyor! Bé, per aquests últims els hi haurien de reclamar el doble per imbècils totals.

Editorial full Recull maig 2009

Fa poc va sortir a la llum pública una enquesta feta aquí a Catalunya on es preguntava sobre el govern tripartit. Més de la meitat de la gent consultada no tenia ni idea del que era el tripartit. Potser si les preguntes haguessin anat sobre la vida de certs famosos igual n’haurien pogut donar
raó. D’aquesta ignorància col·lectiva viuen els qui regeixen el destí de Catalunya. Els sociates sempre s’han caracteritzat per viure de la ignorància de la gent, perquè és evident que qui té una mica d’informació no vota per president de Catalunya un analfabet que odia el país que presideix.

Aquests són els mateixos sociates que van espantar a la gent amb “Si tu no hi vas ells vénen!” “Que ve la dreta!”, “Que ve el llop!”, la dreta cavernícola que se’ns havia de cruspir si arribava al poder, i ara resulta que s’han fet socis i amics per arribar al poder allà on faci falta. Ara és al País Basc i a Navarra on s’ajuden mútuament, i si convé serà a Catalunya o a l’ajuntament que calgui. Quantes vegades des d’aquest editorial havíem avisat que dreta i esquerra només és un parany per dividir-nos! Doncs aquí, una vegada més es fa bo el nostre lema: “veracitat i rigor informatiu” ja que una altra vegada ens tornen a donar la raó.

L’opció de la direcció d’Esquerra per la poltrona va donant els seus fruits. Dia a dia perden militants: uns marxen cansats de ser les minyones dels sociates; altres els foragiten simplement per dir el que pensen lliurement. És com una bóta que vessa, un degoteig de militant a militant, que s’escola fins a les escorrialles. Finalment només quedaran les mares i el tartrà, que estan ben agafats a la fusta, igual que els militants que tenen càrrec, que si calgués s’aferrarien a una barra de ferro roent abans de deixar-lo.