Mini crònica de l'assemblea de Covides.

Mini crònica de l'assemblea de Covides.

El passat dissabte és va fer l'assemblea que cada any per aquestes dates es fa. S'aproven els comptes i poques coses més. Us en faig cinc cèntims.

Comença la reunió amb un petit retard de cortesia. Veig malauradament que any rere any hi ha menys iaios, sens dubte la via vegetativa cada cop fa més mal, la qual cosa et permet triar amb més comoditat el lloc on pots seure.

Primer de tot es fa balanç dels comptes amb la presència del censor jurat que els ha revisat. Com a bon empleat ja ens avisa que enguany no ha publicat cap salvatat, moment en el qual les cares dels membres de la junta feien un somriure malèfic, no oblidem que aquest individu cobra de la junta i si a Bankia li sortien uns números de faula perquè a Covides li han de sortir malament? Recordem la cooperativa veïna de Les Cabanyes on també sortien els números vent en popa, ha ha ha. Tot i que si fas una llambregada a la memòria que ens van regalar als assistents de seguida t'adones que hi ha un deute impossible que encara que tots els socis deixessin una collita sencera sense cobrar per mirar-lo d'eixugar no s'aconsegueix fer-ho. Molt curiós sens dubte i anem tirant sense cap salvatat no sé si riure o posar-me a plorar.

Després els membres interventors de comptes van llegir el seu informe. Per primera vegada veig que fan un informe amb unes pinzellades crítiques, clar que no sé si per fer el paperot o de cor, però va quedar bé de cara al soci.

Al torn de preguntes ens assabentem (de fet jo no ho sabia) que una anterior junta va contractar participacions preferents de Caja Madrid (avui Bankia), diners que en el millor dels casos no ens donaran despeses extres, perquè beneficis no en veurem mai. Ja ho deia jo que això de jugar a banquers amb els diners dels socis no podia sortir bé i mira per on l'he encertada un cop més, hahaha, no cal dir que aquesta jugada mestre diu molt de Junta !!! Val més riure !!!

Tot plegat es posa en votació i es aprovat.

Un altre punt és la compra d'una maquinaria per agilitzar l'embotellat. Ens la presenten amb uns números tan favorables que quasi es pecat no haver-la adquirit ja. Però la part dolenta és que ens seguim endeutant, hahaha. També s'aprova.

Després ens fan una mica de ciència ficció en avançar-nos la liquidació que com sempre seguirà sent una merda i sobre tot pels que tenen raïm negre (ai pobres). I és una merda perquè els deutes es mengen la nostra collita, així de senzill!

Segueixen amb algunes qüestions menors per acabar tard com sempre i amb la sensació personal que si no ens podem desprendre d'algun celler ens serà una càrrega tan pesada que ens farà enfonsar al fons del pou com si portéssim una pedra lligada al coll. Espero sincerament equivocar-me!