És trist veure que van passant els anys i Covides no pot aixecar el cap enfonsada
en els deutes que debiliten l'entitat i deixen als socis amb una merda
de liquidació que fa pena. I tot això amb la bonança de la baixada dels
interessos del deute, però que no sempre serà així. Sigui com sigui el
primer milió d'euros que fa la cooperativa ja és per pagar els interessos
del deute i després venen les despeses vàries que sempre són excessives i
el que sobra, que sempre és poc, es reparteix pels quilos de raïm dels socis, bé si és que
sobra.
Bé, no cal dir, que els deutes s'han generat gràcies a una governança erràtica que ens ha portat a un atzucac absurd i els que ens han dut aquí són els que ara ens hi volen treure. Anem bé, haha.
Com sembla que els compradors dels cellers s'ho pensen amb molta calma,
ara fan córrer que amb dos cellers ja fem el fet, sembla que per
justificar el tancament del celler de St
Cugat. Total evidència que estem en fase de tancament. Així anem! Ara a
la propera assemblea faran els números del que ens estalviem tancant el
celler, i sens dubte, farem el negoci del segle, més faltaria, i tots els iaios sortiran engrescats. "Al tiempo! És que Covides va de victòria en victòria fins a la gran patacada.
Quan es feia Covides,
un petit grup de pagesos de Cantallops, un diumenge a la tarda es van
animar i van anar a veure les obres, entre ells el meu pare i fins i tot
alguns van baixar fins a dins els fonaments; és que els hi feia
il·lusió, era una cosa ben seva, una obra que els feia estar orgullosos i
ara els fills i néts d'aquells que van estar il·lusionats malbaraten tots els esforços dels seus predecessors
per malvendre un celler que tant van estimar perquè era el seu celler. I
el celler és la prolongació de la vinya. Crec que si tornessin tots
aquells fundadors fotrien una garrotada a tots aquests poca cosa que no la pairien. Perquè cal ser molt poca cosa per vendre un patrimoni que s'ha construït amb tant d'esforç.