Covides quina llàstima

És trist veure que van passant els anys i Covides no pot aixecar el cap enfonsada en els deutes que debiliten l'entitat i deixen als socis amb una merda de liquidació que fa pena. I tot això amb la bonança de la baixada dels interessos del deute, però que no sempre serà així. Sigui com sigui el primer milió d'euros que fa la cooperativa ja és per pagar els interessos del deute i després venen les despeses vàries que sempre són excessives i el que sobra, que sempre és poc, es reparteix pels quilos de raïm dels socis, bé si és que sobra.

Bé, no cal dir, que els deutes s'han generat gràcies a una governança erràtica que ens ha portat a un atzucac absurd i els que ens han dut aquí són els que ara ens hi volen treure. Anem bé, haha.


Com sembla que els compradors dels cellers s'ho pensen amb molta calma, ara fan córrer que amb dos cellers ja fem el fet, sembla que per justificar el tancament del celler de St Cugat. Total evidència que estem en fase de tancament. Així anem! Ara a la propera assemblea faran els números del que ens estalviem tancant el celler, i sens dubte, farem el negoci del segle, més faltaria, i tots els iaios sortiran engrescats. "Al tiempo! És que Covides va de victòria en victòria fins a la gran patacada. 

Quan es feia Covides, un petit grup de pagesos de Cantallops, un diumenge a la tarda es van animar i van anar a veure les obres, entre ells el meu pare i fins i tot alguns van baixar fins a dins els fonaments; és que els hi feia il·lusió, era una cosa ben seva, una obra que els feia estar orgullosos i ara els fills i néts d'aquells que van estar il·lusionats malbaraten tots els esforços dels seus predecessors per malvendre un celler que tant van estimar perquè era el seu celler. I el celler és la prolongació de la vinya. Crec que si tornessin tots aquells fundadors fotrien una garrotada a tots aquests poca cosa que no la pairien. Perquè cal ser molt poca cosa per vendre un patrimoni que s'ha construït amb tant d'esforç.