Covides. 27 de juliol

Només dues petites reflexions.

Tot i que el vi negre és pràcticament embotellat en la seva totalitat. Perquè el pagès arrenca les vinyes i no en planta de noves? Serà perquè es fot de gana amb el preu? Doncs perquè ara ens volen fer creure que paguen bé? ha ha ha. Ai senyor!

Pagar més del preu real de la collita com van fer a les Cabanyes, o descuidar el manteniment d'un celler com a Covides, en els dos casos per donar una engruna més al soci són dues formes diferents d'un mateix fons, que no és altra que estirar més el braç que la màniga o aparentar i el resultat en els dos casos és el mateix: Tancar un celler.

Construir i destruir

Diumenge junt amb els meus fills ens vam llevar de bon matí, vam agafar el cotxe i van anar a la bonica població de Casteil (França) on vam aparcar-lo i tot seguit vam pujar caminant fins a l'abadia de St. Martí del Canigó. Els parlava d'alguna cosa, però vaig haver de deixar de parlar, perquè em faltava l'aire, de tan empinat que era el camí. Vas pujant i penses St. Martí ha de valdre realment la pena perquè fer aquest esforç, fer aquest camí tan costerut si no s'ho val, anem malament. I sí! Després arribes a un paratge fantàstic, bones vistes, la muntanya del Canigó, la vall de Vernet, les pedres mil·lenàries de l'abadia que amb entusiasme van reconstruir tots aquells voluntaris, els capitells, l'església amb les restes del patró dels pagesos catalans St. Galdric, tota aquella història del nostre país Catalunya a davant teu. Sí realment tot aquell esforç, tota aquella pujada, val molt la pena. Pujar a St. Martí entre moltes altres coses també és un homenatge als seus impulsors i als seus reconstructors. Pujar a St. Martí és estimar la nostra pròpia història. És estimar-te i estimar Catalunya.

I des d'allí vaig pensar amb el grandiós esforç de tots aquells pagesos que a la dècada dels 60 van construir amb més il·lusió que mitjans un projecte cooperatiu al Penedès i que mig segle després altres han destruït amb alegria. Poden buscar mil raons per justificar-se, però tots aquests flautistes d'Hamelin amb els seus arguments capciosos a toc dolç de flauta per convèncer una assemblea poc critica ja veurem si igual que al conte acaben tots junts al precipici. Al temps!

Preu sòl industrial

Mires aquest anunci i t'adones que la Junta de Covides ens vol aixecar la camisa directament.

. 

Sílvia Orriols regidora del Front Nacional de Catalunya a Ripoll

No recordo ara quin any deuria ser, de fet en fa un munt, que vaig conèixer la Sílvia Orriols, bé de fet és un dir, ja que la vaig conèixer de vista a un míting d'Estat Català a les Borges Blanques. El seu discurs va entusiasmar al públic assistent. Després van parlar un nebot del President Macià i en Xirinacs. Í tot plegat amenitzat amb molt bona música en directe. Va valdre la pena fer aquella excursió. Després vaig seguir la seva trajectoria en veure alguna publicació dels Intransigents que com sempre demostraven la seva catalanitat contundent. Ara amb les sigles recuperades del Front Nacional de Catalunya és regidora a l'ajuntament de Ripoll. 

Sílvia molta sort i força que de ben segur et farà falta!!! Gràcies per la teva valentia i persistència!!!

El jurament:

El discurs:

Covides en liquidació

Sí a Covides tenen unes ganes boges de vendre, o millor dit de malvendre, perquè malauradament a l'hora de vendre sigui vi, cava, o un celler sempre venem per sota el preu de mercat. Clar tants anys liquidant misèries el soci s'ha fet la idea que no val res ni ell ni el seu producte ni res del que té. Aquesta mentalitat de perdedor fa que si ha d'adquirir algun bé s'ha de fer perdonar i paga més del que val. Sembla una broma de mal gust, però és més real que la vida mateixa.

Quan penso el que van pagar pel celler de Vilafranca i el que demanen pel de St. Cugat és que em poso malalt. Ai Senyor perqué ens prenen per imbècils?