La història de Covides resumida amb unes poques línies.
Primer gerent.
A la dècada del 60 es va fundar Covides amb dos cellers. Va ser una fenya titànica. Va representar un impuls a la pagesia que va començar a mecanitzar-se. Tota aquesta empenta no va servir per millorar les liquidacions, però si que va servir per millorar i suavitzar la dures condicions de la verema i elaboració del vi casolà que aleshores ja no anava enlloc.
Segon gerent.
Cap els anys 80 es va començar a embotellar el vi que fins a les hores només es venia a doll. Va representar un "xute" de moral a tots els associats. Vam millorar les liquidacions, vam fer un celler nou, Van començar les trobades de socis. Tot plegat va representar un impuls, de fet, van ser els millors anys que ha viscut la cooperativa. Sense que les liquidacions fossin per tirar coets,són les millors.
Tercer gerent.
Tots els petits èxits assolits a poc a poc s'han esfumat, comencen despeses poc pensades i mesurades. El deute a crescut a uns nivells que comprometen seriosament la gestió de l'empresa. A més és compra un celler en fallida, cosa que ens fa fer fallida a nosaltres. Es fa una gestió erràtica. Tanquem un celler i el malvenem. Volen tancar un segon celler i ampliar un altre. Fan una política de liquidació, de tapar forats. Els socis han de fer aportacions de capital per no tancar. I així seguim, fent unes liquidacions de merda seca, i als socis que fan bon raïms se'ls penalitza. I el més bo de tot és que la junta i els seus llepaculs estan cofois, ja quasi bé s'ho han carregat tot.
Conclusió.
Allò que estudiàvem a naturals de néixer, créixer, reproduir-se i morir ja es van complint. Vam néixer amb molt d'esforç, vam créixer amb il·lusió. La reproducció ha estat tots els que han fugit per muntar els seu propi celler abans no arribi la mort per deixadesa, per desídia. I a tots els cracs els hi fan creure que estan al costat bo de la història. Pobres infeliços ni s'imaginen la clatellada que s'enduran.
Ara sona aquesta cançó al meu ordinador
