Tenim una vinya (bé ara sense ceps) que quan arribes, el primer que et trobes és una pila gegantina de pedres. Aquesta pila de pedres no s'ha fet ni amb un dia ni amb un any s'ha fet en el transcurs de tota la vida que els rebesavis, avis, pares i ara els que la treballem anem engrandint dia a dia, Rar és el dia que no n'afegeixi cap. Ara per sort totes són de mida petita perquè les grosses ja fa anys que les van arreplegar. Fa uns pocs dies vaig tenir una retroexcavadora arrencant ceps i vaig pensar: li podria fer llençar tota aquesta pila cap el barranc que hi ha, però no ho vaig fer perquè em va semblar que seria esborrar tot l'esforç d'aquella gent i crec que tenir a la vista tota aquella fenya ha d'esperonar-me a estimar encara més aquell tros terra.
I ara al meu ordinador sona aquesta bonica cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada