Record

 Ara m'ha vingut el record de quan era un nen i anava al col·legi del poble. Teníem un llibre on cada lliçó començava amb una lectura com a introducció, no us sabria dir si era un llibre de socials, naturals o llengua, però això és el de menys. I recordo una d'aquestes lectures que més o menys venia a dir així:

"Des d'un convent de frares cada dia sortien un Fra vell i un jove aspirant cap a una ermita. Tot i ser ple estiu i fer una sol i calor de justícia mai el Fra es parava a una font i una bona ombra que trobaven pel camí. Aquest gest de penitència feia que veies una senyal al cel cada dia al passar de llarg. Però un dia es va donar compte que el jove aspirant no portava be aquest sacrifici i ho passava molt malament. Aleshores va sentir llàstima del jove aspirant i va decidir parar-se a la font, beure i descansar una estona i la seva sorpresa va ser que aleshores va veure que el senyal del cel era doblat per motiu de tan bona acció." 

Bé doncs això m'ha vingut al cap. I no sé que em podria jugar que als llibres d'avui si hi ha alguna lectura d'introducció no parla pas de frares, ben el contrari segur que parla de sortir de l'armari, dels trans o LGTBI  o d'alguna perversitat semblant per desorientar a la canalla. 

Enllaç recomanat

Les pagues dels iaios

 Enguany els iaios estan de mala sort. Com, malauradament. amb els 20 cèntims que la cooperativa paga de la collita, no arribes a cap lloc ni arriben per a res, han hagut de fotre mà a les pagues de la Seguretat Social. La paga doble de Nadal més d'un iaio ja la va haver de posar per comprar els adobs per la vinya i ara que esperaven la paga de l'estiu amb delit ja tornen a tremolar perquè han vist qua ara l'han d'utilitzar per comprar sofre. Els preus s'han enfilat i amb les pagues de la cooperativa  gràcies poder omplir el diposit  de gasoil, que també a doblat el preu. I al mal temps bona cara! Bé és un dir. Perquè em temo que foten una cara de pomes agres que no és pot resistir. 

Enllaç recomanat

Pobres viticultors ... pobres pobres

 He vist a un setmanari penedesenc un anunci a tota plana del desgavell de la pagesia, en particular dels viticultors. De fet aquell anunci sembla tret d'aquest bloc perquè fil per randa diu el que jo sempre dic i evidentment és de domini públic sempre que els llepaculs de la cooperativa no t'enganyin amb la fonamental i magnifica marxa de la cooperativa que tot i ser de pena els cracs es creuen. 

Per la meva part felicitar-los per la iniciativa de fer vox pópuli i que el món sencer ho sàpiga. 

Enllaç recomenat

I parlaven de mi

 No sé si ja l'he explicada aquesta anècdota, però hi torno, si fos així,  tot i el risc de repetir-me. Sortia el dia de l'assemblea que va tractar per vendre el Celler de Sant Cugat i ja anava cap al cotxe quan passo per davant d'un parell de socis que parlaven d'alguna cosa. Amb tota educació els saludo i educadament em responen, però no m'havia allunyat ni cinc passes que em veu fluixeta (però prou forta per captar-ho) que un diu a l'altre.

- Què cull aquest? 10 quilos?

i l'altre li respon. - Pots comptar! 

i tots dos van esclatar a riure. 

Tot i sentir-ho no vaig dir res. De bones ganes els hi hagués donat records per les seves respectives mares, però francament val més no donar la nota, ja tenen prou pena de ser tan curts i fotre la cara de bojos sifilítics que fan. En fi els tinc vistos, però no us sabria dir de quin poble són i francament tant em fot. 

Aquesta anècdota és una clara mostra del "llepaculisme" que viu Covides. Ja m'agradaria veure la seva cara de retardats sifilítics que van posar quan els hi van comunicar el preu doblat de l'adob i del sofre. Què es jugueu que aleshores no van riure?

Enllaç recomanat