No sé si ja l'he explicada aquesta anècdota, però hi torno, si fos així, tot i el risc de repetir-me. Sortia el dia de l'assemblea que va tractar per vendre el Celler de Sant Cugat i ja anava cap al cotxe quan passo per davant d'un parell de socis que parlaven d'alguna cosa. Amb tota educació els saludo i educadament em responen, però no m'havia allunyat ni cinc passes que em veu fluixeta (però prou forta per captar-ho) que un diu a l'altre.
- Què cull aquest? 10 quilos?
i l'altre li respon. - Pots comptar!
i tots dos van esclatar a riure.
Tot i sentir-ho no vaig dir res. De bones ganes els hi hagués donat records per les seves respectives mares, però francament val més no donar la nota, ja tenen prou pena de ser tan curts i fotre la cara de bojos sifilítics que fan. En fi els tinc vistos, però no us sabria dir de quin poble són i francament tant em fot.
Aquesta anècdota és una clara mostra del "llepaculisme" que viu Covides. Ja m'agradaria veure la seva cara de retardats sifilítics que van posar quan els hi van comunicar el preu doblat de l'adob i del sofre. Què es jugueu que aleshores no van riure?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada