dimecres, de setembre 20, 2023

Llicó perquè n'aprenguin

Fa uns anys que la cooperativa va començar a inquietar als socis (sobretot els socis petits) amb el tancament d'un celler. Tota aquesta moguda era defensada per una colla de ximples que volien  donar entenent a la resta dels associats de les bondats d'aquest disbarat. El més fotut de tot era que ho volien fer només per fer mal als pagesos petits i tot plegat costava un munt de diners i recursos incalculable. I finalment van convèncer als cracs per tirar-ho endavant. Per sort de tots, la bogeria de la venda es va encallar, i el dia d'avui encara podem comptar el celler com a patrimoni nostre. 

Doncs bé ara vaig a on vull anar. Resulta que enguany han hagut de tancar un celler per força major, (la falta de raïm per la sequera) i si la cosa continua així un any més hauran de tancar-ne un segon i qui sap si tots, només Déu ho sap. Volien fotre als pagesos petits i ara es troben que el de dalt ha tancat l'aixeta i, ai las, s'han hagut de fotre ells fins a comprometre'ls seriosament, tant els cellers com les seves explotacions. D'això alguns en diuen que els torna el karma, La padrina en deia: "Déu té un bastó que pega sense fer remor", hahaha i ostres quines garrotades els hi fot, garrotades que poc es pensaven rebre. I que han d'entomar per rucs i malvats! 

En tot col·lectiu sempre hi ha gent dolenta, que sembla gaudir fent el mal. No si pot fer res, és així! En resum és allò que es diu: "El jull sempre creix al costat del blat". 


Déu sobre tot!