Al seu dia els que anaven davant de Covides no van ser capaços de llegir la realitat del moment, ben al contrari, van fer una interpretació precipitada i exagerada del moment. I en temps que calia ser prudents, molt prudents, ells decididament van aventurar-se a fer passos endavant amb els ulls clucs i van portar la cooperativa a un estat calamitós, a la postració i reducció, a pràcticament al no res. Però ells encara van treure pit i van enganyar als associats fent-los retornar els diners pagats per refinançar la cooperativa tocada i enfonsada.
El nivell de la catàstrofe va ser brutal, ningú que no tingui les seves facultats alterades pot negar aquesta evidència, però prou es van cuidar de fer creure a la gent que tot anava bé. De fet van fer creure que aquella aportació ens feia uns gegants poderosos amb els comptes sanejats i la realitat es que teníem i tenim la cooperativa endeutada a més no poder. Però els cracs contents! I a dia d'avui fan creure que tot va vent en popa i les veles desplegades, ben desconcertant tot plegat; perquè la trista realitat és que agonitzem, per més que ho vulguin dissimular amb la inauguració del pati i festa rere festa. Però la clatellada s'acosta i enguany una altra vegada tornaran a tancar el celler de Vilafranca per a la verema, i tot que donaran les culpes a la pedregada d'aquest cap de setmana, la decisió ja fa temps que és presa, però de ben segur que un cop més voldran tornar a enganyar al pobre crac que viu il·lusionat pel fet de ser un il·lús. I perquè no troben comprador pel celler de Sant Cugat ...
Déu sobre tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada