Subirats al dia, Breu comentari al pamflet

L’alcalde, amb tot el cinisme del món, es proclama el més gran ecologista del municipi. Potser caldria recordar-li algunes actuacions.Poca cosa a dir deuen tenir els de CiU, perquè utilitzen tot l’espai de què disposen al pamflet de l’Ajuntament per analitzar des de diverses òptiques una frase que va dir l’alcalde. Fan un munt de teories complicadíssimes i en canvi no fan l’anàlisi més elemental. Per tant, els la faré jo mateix. La frase en qüestió és la següent: “Entre tots ho farem tot” .Doncs, bé, dividim la frase per la meitat i tenim una part com a subjecte i l’altra com a predicat. A hores d’ara, els de CiU ja haurien de saber que les prèdiques d’aquest subjecte val més no fer-ne gaire cabal i, per tant, no cal perdre-hi el temps, que altres problemes té el municipi. Els sociates estan disgustats: es veu que els han menystingut. Ai, pobrets! Ells que no ens tenen cap respecte com a nació, ells que ens espolien dia a dia, que es riuen de la nostra dissort, ells que veuen el territori com un negoci, aquests que tant els fa que la gent pateixi pel mal funcionament dels trens, aquests que tenen la meitat de la canalla de Catalunya en barracons, aquests que són l’únic partit que té gent a la garjola, fins i tot ministres, per robar i assassinar, aquests que tanquen TV3 al País Valencià, … . No cal seguir. Aquests ara volen que els facin reverències com si fossin el rei Pepet. Au va! Agafeu el sou, els dos-cents cinquanta euros extres que us regala l’Ajuntament i aneu a Castella o calleu, perquè aquí pixeu fora de test!

Es veia a venir.

La perdua de més del 50% dels vots d'Esquerra al municipi de Subirats sens dubte és històrica. La pancarta que van penjar del revés va ser un bon indicador premonitori que les coses no rutllen bé a can Esquerra. A cada bugada perden un llençol, però aquest cop més que un llençol el que han perdut és el nòrdic. Però res, seguiu llepant el cul dels sociates que haviat sereu un partit extraparlamentari.

ERC de la pluja fina a l'aiguat

Cal felicitar Convergència i Unió com a única formació catalanista que ha resistit l’onada bipartidista de les eleccions espanyoles. Té mèrit que en una contesa presentada –i percebuda- com un duel entre dos grans partits, CiU hagi guanyat un escó malgrat haver perdut 80.000 vots. La davallada d’ERC, en canvi, ha estat espectacular. Però ja se sap que quan una formació política decideix convertir-se en l’ombra d’una altra, és lògic que li passin aquestes coses. ERC, per tant, ha pagat durament la seva estratègia, si és que d’una dilució se’n pot dir estratègia. La direcció republicana va decidir l’any 2006 que era millor ser cua d’estruç que no pas cap de lluç i des d’aleshores no ha fet altra cosa que menysprear les crítiques constructives sorgides de la gent que li ha estat fidel i que s’ha confessat desconcertada en veure com el partit deixava de ser planeta per convertir-se voluntàriament en satèl•lit.La prova més clara d’aquesta satel•lització la trobem en l’astorament amb què la direcció d’ERC ha reaccionat davant la desfeta. No se l’esperaven. S’esperaven una certa davallada, sí, però mai la pèrdua de cinc escons i 360.000 vots. Cosa que demostra l’enorme desconnexió entre aquesta direcció i la realitat. Tan abduïda està pel PSC que ha convertit els dissidents en enemics fins al punt de desqualificar-los o de titllar-los de “càncer del partit”. Doncs bé, jo, que no pertanyo al partit, em reafirmo en el que vaig escriure l’any 2006 just abans del pacte ERC-PSC: “hi ha errors històrics, i Esquerra és a punt de cometre’n un de molt important”. D’aleshores ençà han transcorregut només setze mesos i ERC ja n’està pagant les conseqüències. I en pagarà més, si no experimenta una catarsi, perquè la dimissió de Joan Puigcercós com a conseller de Governació “per dedicar-se al partit” és una fugida endavant, un gest per fer-nos creure que l’error ha estat assumit. Però em temo que no. Altrament hi hauria hagut més dimissions. Dimissions tan dignes com la de Gaspar Llamazares, que ha assumit el fracàs de la seva formació i que es retira com a coordinador general d’Izquierda Unida. A ERC no. Algú ha estavellat la nau contra uns penya-segats, però no hi ha culpables. Els culpables són els penya-segats. Si de tot això se’n diu “pluja fina”, és evident que el passat 9 de març molta gent va considerar que era un bon dia per obrir el paraigua.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Votar Esquerra és votar PSOE

Votar Esquerra és regalar el vot al PSOE. El partit que va crear el GAL. El partit que milita J. M. Sala ,comdemnat per lladre, que ara fa de formador al partit, els ensenya a robar? El partit d’en Barrionuevo i Vera condemnats per terrorisme. Els partit dels espanyolistes Bono i Guerra.
La veritat és que Esquerra fa pena i fàstic. Segur que en Macià mai havia pensat que s’arribaria a aquesta dependència cega als espanyols. Van posar el Montilla de president i ara han de tragar una i altra vegada les "capullades" de l’analfabet. Són el viu retrat d’una dona maltractada que el marit dia a dia hostia i ella calla i aguanta, calla i accepta, i a cada hòstia que li foten es resigna. Que si la tercera hora de castellà, que si la pèssima gestió dels serveis, que si aprovar la Mat, la paràlisi del país i tantes misèries que s’han hagut d’empassar i encara defensen l’agressor.
Són tan rucs que ja els han promès que els hi regalaran els vots per investir en Zapatero, sense cap contrapartida a canvi, tot per parar el llop del PP. I no es donen compte que els sociates sota la disfressa de be hi ha el mateix llop i ja sabem que quan el llop es vesteix de be no és per res de bo. Són uns mesquins que només aguanten les hòsties per un grapat d’euros. I qui els voti es comportarà com el familiar o veí de la dona maltractada que calla per que no vol problemes i l’únic que fa és allargar l’agonia i patiment. En definitiva es comportarà com un miserable.

Parc temàtic. Tasta'l!

Aquests governants, que un dia amb el nostre vot es van posar a administrar l’Ajuntament, ara volen que el nostre municipi sigui com un gran parc temàtic. Que si la vinya, que si el préssec, la natura, l’enoturisme, els marges de pedra, les barraques de pedra seca, etc. I, és clar, si el municipi és un gran parc temàtic, aleshores és un negoci, i tothom sap que els negocis són per fer diners i tenir més i més clients i fer que les franquícies col·laboradores (caves, restaurants, etc.) s’enriqueixin. I, és clar, si la gent diu als administradors que tenen problemes per viure al municipi, llavors les ments pensants del nostre Ajuntament fan el raonament que els parcs temàtics no són per viure, sinó per veure, per això han fet l’eslògan “tasta’l”, i aleshores deixen clar que la seva prioritat són els clients del parc i les franquícies.El seu desfici és idear noves maneres per atraure el turisme perquè les franquícies estiguin contentes. Els fan propaganda, els donen subvencions, amb els diners públics els arreglen els vorals dels seus negocis; tot perquè el parc llueixi. I finalment també volen acontentar els veïns: ens tornen unes engrunes del que ens han pres. Porten els iaios a passejar, ens regalen flors, ens fan de tant en tant algun aperitiu, ... tot plegat fet amb perversitat per comprar-nos el vot. De fet, la seva generositat és per enlluernar-nos amb els seus actes mediàtics i deixar-nos els ulls clucs, perquè ningú qüestioni la seva administració plena de privilegis i beneficis. Per tant, quan ells volen que tanquem els ulls, jo crec que el que hem de fer és: obrir-los, organitzar-nos i lluitar perquè el municipi és nostre i no de les quatre franquícies que sempre estan a punt per especular. Ja al seu moment estaven a favor de la instal·lació de les casernes, de l’ecoparc, i de tot el que el seu instint egoista olori que els pugui donar algun benefici.