Sectarisme

Des del seu mateix naixement, Unitat Nacional Catalana (UNCat) ha patit una sèrie d’atacs i difamacions per part de determinats sectors i grups de l’independentisme, sobretot el d’esquerres. No és que tingui cap importància, atès que aquesta campanya permanent d’insults ha permès a UNCat de donar-se a conèixer i créixer en militància i simpaties. Per aquesta raó, ens consta que els membres d’aquest partit porten més bé que malament aquestes campanyetes virtuals.Ara bé, més enllà d’això, el fet té una segona lectura molt més greu i preocupant. Es tracta de la intolerància i el sectarisme que afecta l’independentisme des de sempre. És molt preocupant que alguns independentistes, en comptes de respectar el company de trinxera (encara que no pensin igual en tot) i centrar-se en l’enemic comú, es dediquin a escampar divisions, baralles i sospites dins del nostre camp comú.Diuen que UNCat és de dretes. Nosaltres pensem que no ho són i ells diuen que no ho són. Però i si ho fossin, què? No és pot ser de dretes i independentista, com Francesc Macià? Diuen que UNCat són nazis. Algú en té alguna prova? Algú ha trobat algun text d’ells que ho digui? El Racó Català és un lloc ideal per a publicar-los. Animem tothom que trobi proves que les publiqui.El problema de fons, amics, és un altre: l’esquerra independentista “radical”, aquesta que té tics anarquistes o llibretaris, aquesta que s’omple la boca de radicalisme i marxisme, no ha servit per a res en quasi 40 anys de vida. Només ha servit, darrerament, perquè els més espavilats hagin creat les CUP i hagin començat a fer política. I volen amagar el seu fracàs amb la mentida i l’atac en defensa d’una puresa ideològica que fa riure (quan no fa plorar).No és temps de sectarisme. Quasi mai, des de les files del nacionalisme 33, s’ha criticat les altres opcions nacionalistes o independentistes. Tots som companys de viatge, som companys de lluita. L’enemic és un altre, i quan nosaltres discutim, ell riu.

Article manllevat del bloc Resistint www.resistint.blogspot.com