“TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya”

“TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya”
Víctor Alexandre entrevistat per Núria Cadenes
dimecres, 10 desembre 2008
-Vas ser el primer a advertir-nos, nítidament, d’una situació alarmant: què et va impulsar a escriure TV3 a traïció ?

TV3 a traïció La indignació davant la magnitud de la rentada de cervell que TV3 ens està practicant. Però no em volia quedar en aquest estadi, en el de la percepció íntima, volia fer-ne un estudi seriós sobre el tema per tal que la societat catalana tingués proves objectives de com funciona la maquinària espanyolitzadora de TV3 i prengués consciència de tot allò que s’amaga darrere de frases amables o d’informacions d’aparença neutra. La de TV3 és l’espanyolització més amable de totes les que hem patit els catalans en els darrers tres segles, ens la practiquen sense ni tan sols aixecar-nos del sofà.

Per què “traïció”?

Perquè ha traït els principis pels quals va ser creada, uns principis aprovats pel Parlament de Catalunya que parlaven de salvaguardar la llengua i de crear sentiment de pertinença a una comunitat nacional diferenciada. La llengua a TV3 ha arribat a uns nivells de degradació inadmissibles en una emissora pública, però aquesta només és una part del problema. L’altra part és que ja han convertit TV3 en una emissora bilingüe. Era un vell objectiu del PSC-PSOE i ja l’han fet realitat. Ho han fet sibil·linament, però. En lloc d’emetre un 50% de la programació en espanyol, introdueixen l’espanyol en la majoria de programes com una cosa natural. Això fa que sigui totalment impossible mirar TV3 sense saber espanyol. És a dir, que, a banda de tota la immensa oferta que hi ha en espanyol en obert, les engrunes que tenim en català també han de cedir el seu espai a la llengua espanyola. Per altra banda, el marc referencial de l’emissora és Espanya. Això significa que els catalans mai no apareixem com a subjecte únic, sinó com la part d’un tot anomenat Espanya. Tant si es parla d’aturats, de consumidors, de vídues o de dones maltractades, les xifres catalanes sempre són un extracte de les espanyoles.

Quin tipus d’anàlisi hi feies? Quines van ser les conclusions d’aquell treball?

Que TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya. Molta gent no se n’adona, perquè ho fa en català. Senten parlar català i baixen la guàrdia, i aleshores és quan el missatge fet de paraules i de frases d’aparença innocent ens manipula el cervell fins a fer-nos trobar normals coses que no ho són gens. No és normal que després d’una notícia sobre Lleida i d’una altra sobre Màlaga, i just abans d’una tercera sobre Roma, el presentador del Telenotícies ens digui que “sortim a l’exterior”. A l’exterior ja hi érem, perquè Màlaga no és l’interior dels catalans.

Hi va haver cap resposta a aquell llibre, des de TV3 mateix?

Em consta que no els va agradar gens. Se’l van mirar amb lupa per veure per on em podien agafar, però tot el que dic està tan documentat que no m’han pogut rebatre. Per això han optat pel silenci. El llibre, tanmateix, no ha aconseguit canviar res. Els socialistes governen l’emissora i la utilitzen com a aparell mediàtic del seu programa ideològic. Saben que el seu principal enemic electoral és l’augment de la consciència nacional a Catalunya –si tens una mínima consciència nacional no pots votar PSC- i el combaten fent de TV3 un instrument de cohesió nacional espanyola.

De Catalunya Nord estant, la confrontació amb l’espanyolització lingüística i referencial dels mitjans públics del Principat es veu potser encara més flagrant…

I tant! Com que ells no parlen espanyol, s’adonen molt més que nosaltres de la presència d’aquesta llengua en la programació. Als catalans del sud ens passaria el mateix si sentíssim parlar francès. A més, tots els referents espanyols que apareixen a TV3 no tenen cap interès per als nord-catalans. Ells miren TV3 per saber coses dels Països Catalans i resulta que els apareix Espanya per tot arreu. També se’n senten exclosos, ja que la mitjana d’aparició de la Catalunya del Nord en els Telenotícies és d’un cop al mes.

I ja parlem en plural, perquè el cas de Catalunya Ràdio sembla, com més va, més galopant…

S’han proposat convertir Catalunya Ràdio en una emissora merament testimonial i tan bilingüe com TV3. Tenen una programació netament hispanocèntrica i, a més, dintre de l’emissora hi ha un règim de terror. Els independentistes que hi treballen no gosen pronunciar-se per por a la marginació laboral. Això només passa en les dictadures, oi? Potser és que ja vivim en una, per bé que dissimulada, tenint en compte que les vint principals emissores de ràdio i televisió del Principat estan sota control d’un mateix partit, el Partit Socialista.

D’un temps ençà, a més, podríem parlar d’acceleració del procés…

És que van per feina, perquè saben que no tenen oposició. Saben que els dirigents d’ERC han dimitit dels seus ideals i han convertit el partit en l’oficina de propaganda del PSC. El PSC ordena i ERC obeeix. Ara el PSC té dues urnes per recollir vots: la de sempre i una altra guarnida amb l’estelada, que és la d’ERC. Tots els vots, però, van a parar al carrer Nicaragua de Barcelona.

Recentment has dit que TV3 és “un instrument al servei dels interessos ideològics del PSC”…

Sí. El PSC necessita controlar el missatge, perquè controlant el missatge controla el pensament i controlant el pensament controla el país. Amb la immigració estan fent el mateix: l’acullen amb un somriure multiculti, la fan aprendre espanyol i li controlen el vot. Així aconsegueixen el mateix vot captiu que els Altres Andalusos han denunciat al Baix Llobregat. Com que l’independentisme creix i el PSC no para de perdre vots en les eleccions catalanes, han decidit fer seus els immigrants. I per fer-los seus necessiten espanyolitzar-los, perquè un nouvingut que tingui clars els Països Catalans mai no votarà PSC.

I, això, gràcies a la diguem-ne “generositat” d’ERC.

És que sense la col·laboració passiva d’ERC, el projecte espanyolitzador del PSC no seria possible. De fet, el projecte socialista ja preveia la neutralització d’ERC com a requisit vital. Ho han fet molt bé, perquè no sols l’han neutralitzada sinó que l’han convertida en el seu principal avalador. El missatge que pretenen transmetre a l’electorat és aquest: “Si ERC dóna suport al PSC, vol dir que el PSC també és un partit catalanista”. Doncs no. El PSC és un partit espanyolista, garant parlamentari de la unitat d’Espanya, sense cap més objectiu que defensar a Catalunya els interessos del PSOE. I el PSOE, prou que ho sabem, és un partit nacionalista espanyol. Aquí es tanca el cercle.

I no es donava, aquesta espanyolització durant els governs de CiU?

No en la mateixa mesura. CiU ha estat sempre un partit nacionalment molt covard, però amant de les coses del país. Folklòricament, si vols, però se les estimen i les defensen. El PSC odia tot això. El PSC menysprea tot el que té a veure amb la catalanitat, ho considera carrincló, provincià… I és que sap que els seus votants no estan precisament entre les colles sardanistes, els castellers o els minyons de muntanya, sinó entre la gent que vol sentir-se a Catalunya com si visqués a Espanya. El problema de CiU és la seva estretor de mires. És un partit que ha fet de l’ambigüitat el tret més important de la seva identitat. Un dels principals defectes de la personalitat catalana és el pànic a definir-se, i CiU encarna molt bé aquesta manera de ser. El PSC, en canvi, és un partit jacobí, enamorat de la concepció francesa i espanyola de l’Estat, que detesta profundament la idea d’una nació catalana lliure i sobirana. En conclusió: CiU immobilitza Catalunya, el PSC l’empeny cap a Espanya.

A què atribueixes el silenci mediàtic que hi ha sobre aquesta qüestió? Per què no se sent parlar –exclamar-se- els mateixos professionals que ara en diuen de la comunicació?

Perquè a Catalunya hi ha molta por. És una por abstracta, certament, però hi ha por. I aquesta por es tradueix en un llenguatge políticament correcte causat per l’autocensura, que és la més perversa de les censures. N’hi ha prou d’escoltar les tertúlies mediàtiques o de llegir els articles d’opinió per veure que Catalunya és un poble tenallat per la por. L’únic espai encara mínimament lliure és Internet. La resta està tot controlat per aquells que treballen perquè res no canviï. Jo, per exemple, sóc un escriptor que té les portes tancades a la premsa escrita del país. Els gestionadors de la por em veuen massa lliure i insubmís per al seu gust. La gent lliure espanta, perquè es nega a acceptar la realitat com un fet predeterminat i lluita per canviar el curs de la història quan és adversa.

Lluita , núm. 264, novembre-desembre 2008
* Text manllevat de www.annanoticies.com