Fa només uns mesos, quan no es parlava tant de crisi, es deia que els catalans estàvem perplexos, confosos, embolicats, sense saber què pensar ni quina decisió prendre. I no és estrany, amb la colla de trinxeraires que dirigeixen el país. Quan veus individus com el Montilla sense cap preparació ni currículum professional ni acadèmic, i que és president de la Generalitat ja es veu que els catalans hem fet alguna cosa malament, perquè anem pel mal camí. Només veure que quan ha de firmar als llibres d’honor ha de dur una “xuleta” per no equivocar-se, ja es nota que no és gaire lletrat.Qui va ser director general de Recerca en el govern del president Maragall i els primers mesos del govern Montilla, Francesc Xavier Hernàndez, doctor en història i catedràtic de la UB, va respondre en una entrevista sobre la política científica que du a terme l’actual govern tripartit en aquests termes:“La nostra classe política és un subproducte del fracàs escolar. Quina sensibilitat pot tenir un govern d’ignorants? De la misèria intel·lectual que ens governa són comptats els que han acabat el batxillerat. Simplement no entenen el que passa en el món d’avui”.Tot l’experiment del tripartit promogut pels d’Esquerra ens està duent cap a la nostra desaparició com a poble. Per molt que alguns oportunistes d’Esquerra s’omplin la boca d’independentisme, hem fet tantes passes endarrere que, ara per ara, no podem aspirar a res.Amb l’analfabet que tenim per president, els catalans, més que desorientats o indecisos, estem perduts. Tot plegat, lamentable i trist, per fer-se un fart de riure, per no plorar, és clar. Tants anys de lluitar pel reconeixement de les llibertats de Catalunya per acabar així! Quina barra aquests botiflers d’Esquerra!Però bé, cal ser optimista! I motius no en falten. Fa pocs dies es van reunir en un acte a Blanes diverses plataformes i alguns partits polítics independentistes. Podria ser una anècdota, però és una evidència que alguna cosa es mou dins el moviment independentista, i no serà com fins ara, que cadascú feia la guerra pel seu compte. Hi ha voluntat de cercar una transversalitat que aglutini un ampli ventall de forces que omplin el Parlament de Catalunya de veritables independentistes i que arraconin les irrecuperables Esquerra i Convergència més interessades a buscar l’encaix amb Espanya a canvi de poder i diners. És aventurat donar noms, però cal tenir-ne un molt en compte, i no és altre que el del president executiu de Catalunya Acció; Santiago Espot. caldrà tenir-lo present, perquè ens pot oferir alguna cosa gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada