Covides vi agre

Ahir a mig matí Covides tenia la saleta d'espera plena de pagesos emprenyats i impotents que anaven a satisfer el deute que la junta ha generat i ara reclama als pobres socis. Tots els socis que vaig parlar eren socis més haviat petits, gent que et deia que ja es donaria de baixa, però que aleshores no saben que fer amb el raïm. Perquè no ens enganyem, tota aquest embolic qui de veritat perjudicarà serà al petit soci, perquè els socis d'envergadura sempre tenen les portes obertes a tot arreu, però el pobre que cull unes poques carretades de raïm aquest li han fet la llesca i, ai pobre! si el seu futur ha de ser continuar a Covides tard o d'hora li tornaran a demanar més diners perquè el deute que ha deixat en Casanoves no l'eixugaran així com així. I amb una junta que ja va permetre arribar a on estem. A més a més, els socis que s'han donat de baixa faran incrementar les despeses que un cop més aniran en perjudici del soci que l'acabaran d'amorrar al terra.

Amb la gran quantitat de subvencions i diners públics que s'han cremat, aquí l'únic que pot salvar Covides és que l'administració de justícia poses un administrador judicial i fer fora tots els vividors sociates i d'Unió de pagesos que es poleixen i malbaraten les collites i la il·lusió dels socis.