dilluns, d’agost 11, 2014

Casta o plaga?

Ara gràcies a la irrupció i consolidació d'aquests grups d'indignats o de moviments alternatius als poders i poderosos de sempre s'ha posat de moda la paraula "casta" per referir-se a tota aquesta xusma que està agafada al poder i que no té cap intenció de deixar-lo.

Per desgràcia no sols és a l'àmbit de la política també a tota mena d'associacions  hi ha la seva "casta". Jo ara pensava en Covides que sembla que hi hagi càrrecs que siguin seus; les famílies van heretant com qui hereta una propietat, per tant deuen sentir la cooperativa una cosa molt seva. I sí una cosa la sents tan teva mires que et beneficiï a tu i així anem. Ara ja fan pagar les despeses als que fan bon vi i a veure que se'ls hi acudirà per anys propers per seguir-se beneficiant-se de la col·lectivitat que per alguna cosa ells són els "propietaris de l'invent" i en volen treure profit, encara que hagin de repenjar-se sobre els altres.

Ahir el que va defensar aquest despropòsit  davant l'assemblea en va fotre una de bona de la qual després en va haver de disculpar-se. No val la pena ni comentar-ho, però ja és veu que si aquests individus han de defensar la col·lectivitat anem arreglats,  ai de nosaltres sí ens han de defensar! És que en el fons jo no sé si són "casta" o senzillament són una "plaga", hahaha.

Diccionari català:

Casta:


[s. XV; d'origen incert, possiblement d'un germ. gòt. *kasts 'grup d'animals, niada']


f Raça, llinatge, estirp, d'homes o d'animals. Un personatge nat de digna casta. De quina casta és aquest animal? 

Mena, qualitat, natura, d'una persona o d'una cosa. De bona casta. De mala casta. 

RELIG OR A l'Índia, cadascun dels estaments, generalment hereditaris, que formen la divisió jeràrquica de la societat. 

p ext i fig Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, de professió, etc., té un esperit d'exclusió respecte a les altres classes de la societat. La casta nobiliària, militar. Esperit de casta. Tenir algú els prejudicis de la seva casta. 



Plaga:

[s. XIII; del ll. plaga 'cop, ferida']

f obs Nafra, úlcera. 

Flagell, calamitat. 

Abundor excessiva d'una cosa nociva, molesta o desagradable. Aquest estiu hi ha hagut una plaga d'incendis forestals. 

Dany greu o circumstància perjudicial que afecta gran part de la societat. La plaga de la corrupció. 

PAT Pesta. 

AGR FITOPAT Proliferació d'un organisme vivent que provoca la destrucció d'altres éssers vius en envair-los. 

plagues d'Egipte BÍBL Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d'Egipte el poble d'Israel.

ENTOM En els insectes socials (abelles, formigues, etc.), grup de funció especialitzada.