Maneig de la terra i fertilització (Curs bàsic d'agricultura)

Pròleg

Sens dubte el Penedès és terra de cultius mediterranis, doncs és de lògica que hi plantem cultius mediterranis. La raó és ben senzilla, cal respectar el que hi creix bé i el que culturalment han plantat les generacions de pagesos que ens han precedit. Respectem-ho i veurem com ens sentim tan arrelats a la terra com els ceps i les oliveres que fa segles que hi habiten.

Treballar la terra

Arreu dels Països Catalans els pagesos també són anomenats i coneguts com a "llauradors". De fet fa segles que els pagesos llauren les terres per fer-les més esponjoses i eliminar les herbes que fan competència als cultius. Però fins la dècada del seixanta del segle passat llauraven amb una sola rella estirada per un cavall i ara llaurem amb un munt de relles estirades per un tractor d'un centenar de cavalls.

Voleu dir que no ens passem de frenada? Cal aquests tractors tan grans? Ens cal canviar i passar-se a l'altre extrem i mentalitzar-se a no llaurar i en lloc de tenir la terra nua com si fos un desert l'hem de tenir coberta amb una capa verda que li doni vida, sigui en planta cultivada , lleguminosa, cereal i altres o sigui una coberta espontània de "males herbes". * La coberta vegetal fa que la terra sigui viva, perquè més que terra bona o dolenta hi ha terra viva i terra morta. Curiosament d'aquesta última els pagesos en diuen terra neta.

Uns apunts sobre fertilització

Ens volen fer creure que els principals aliments de les plantes són N;P i K (Nitrògen, fosfor i potassi) I això ben mirat és fals! Una fal·làcia que ens volen fer creure les cases comercials d'adobs. L'adobat a base de productes químics moltes vegades és llençar els diners i posar malalts els cultius.
Posa molta atenció perquè ara t'explicaré com funciona i és molt probable que t'adonis que has passat tota la teva vida fent les coses sense massa bon criteri.

És de primer d'agronomia general. Bàsic. Totes les plantes, totes, tenen aproximadament una composició d'un 80% d'aigua i un 20% de matèria seca. Doncs bé, de l'aigua no hi ha res a discutir és aigua i no té cap més secret i és el 80%. Del 20% restant és la matèria seca de la planta i entre un 15i un 19% prové de l'aire i d'aigua que com saps són gratis a la natura i ens queda una petita porció d'entre l'1 i el 5% que són minerals i són objecte de mineralització. Ens ha quedat clar que una planta té com a màxim un 5% de minerals? Doncs bé, per l'altra banda el sòl està compost per un 98% de minerals i un 2% de matèria orgànica (humus).Has vist quina paradoxa? Ens volen fer aportar minerals a una terra plena de minerals i amb unes plantes que només en consumeixen una petita part del seu pes. ¿No seria més lògic fer aportacions de matèria orgànica que més aviat flaqueja i és el factor determinant que la terra sigui viva i ben viva? Els microorganismes de la matèria orgànica fan despertar la terra i transformen els minerals per què estiguin disponibles pels cultius.

Composició dels vegetals

80% aigua
20% matèria seca (15% aigua, aire)(5% minerals del sòl)
Dit d'altra manera
Oxigen 78%
Carbono 11%
Hidrogen 9%
Macroelements 1'8%
Microelements 0'2%

I aquestes dades són veritats absolutes, podeu fer analitzar si ho dubteu.

Des de l'antiguitat es reconeix l'efecte beneficiós de la matèria orgànica sobre el creixement de les plantes. L`aportació d'humus és la clau de la fertilitat. Sense matèria orgànica no farem cap bona collita i molt de compte que és un bé escàs ja que només n'hi ha un 2%. Per tant sigui aportada des de fora de l'explotació en forma de fems o cultivada com adob verd és la clau de volta per tenir èxit i bones collites.

Els minerals

Hi ha setze elements essencials pel creixement de les plantes: Carbono, hidrogen, oxigen, nitrogen, fosforo, potassi, magnesi, calci, sofre, ferro, manganès, zinc, coure, molibdè, bor, i clor. Cap planta pot completar el seu cicle vital sense aquests elements. I cap element en pot substituir un altre. Els tres primers són elements no minerals i la resta són objecte de fertilització i només representen, en el millor dels casos, el 5%. Tots sabem que els anys secs tenim unes collites minses per molt que haguim estat generosos en l'adobat, clar si la planta és aigua en un 80% que podem esperar? Fa practicament seixanta anys que adobem en nitrogen soluble i fa els mateixos anys que no parem de ruixar els nostres cultius amb productes per les plagues i malalties. Podria estendrem, però francament no val la pena, millor plantejar-se seriosament canviar cap a una agricultura més natural i no obstinar-se en perdre diners i la salut escoltant-se aquí ens vol esclaus de la seva indústria tòxica. Passem-nos a l’adob verd!

Conclusió

Tinguem present que ser un bon pagès no és arribar a la cooperativa amb el tractor més potent ni amb el remolc més llarg. Ser un bon pagès és fer que aquest 5% de minerals que necessiten els teus ceps o cultius els treguin gratis de la terra que en té per donar i vendre. Així de senzill! Anims!
* Diuen "males herbes" i un munt d'animals viuen d'elles. Serà que no són tan dolentes..
PS. Voldria recomanar un llibre de Masanobu Fukuoka que duu per títol: " La revolución de una brizna de paja" Es fàcil de trobar a Internet. Jo vaig gaudir en llegir-lo.

Que no mos conten sòries

He llegit aquest artícle que parla de les DO del sud, però ben mirat és pot aplicar a tots els cellers de Catalunya siguin d'on siguin, tinguin el tamany que tinguin, més clàssics o més vanguardistes, és tot ben igual la desgracia s'escampa sobre tots com una boira espesa que els cega i malauradament ningu s'escaparà.

I Covides? Ai. Ja es poden preparar que no serà cosa d'un mes, no, a l'agost encara no farem vida normal i si la fem res serà igual pel fet que la gent tindrà por. Per tant aquest 2020 poques elegries. Els mals temps i les tempestes si estas ben aposentat les esquives, però si estàs en fals, amb deutes que Déu t'ampari! I que no ens surtin que és de mal sort, perquè la sort se l'ha de fer un mateix. Perquè s'ha de ser molt ruc empenyar-te quan no n'hi ha cap necessitat, ningú els manava a ficar-se a comprar un celler que no els calia per res, però ho van fer i sort que encara no es van vendre el de Sant Cugat que ara servirà per pagar els bancs i es probable que no nhi 'hagi prou i caigui també el de Vilafranca. Veurem si tot va aigua avall, tic tac tic tac...

Però no cal patir pasi el que pasi podeu estar ben segur que tots aquells cracs  no cauran del cavall, com sant Pau. A veure que ens explicaran. Com diria una folclorista de les terres de l'Ebre que conec: Que no mos conten sòries. 

I ara apunt d'anar a dinar sona aquesta cançó

Properament

Més endavant miraré de fer un petit curset pels pagesos en general i qui bonament el vulgui seguir ja ho sap. No sé quan serà i en quin format, però segur que serà gratuït perquè les obvietats han d'esser a la vista de tothom. Ja us informaré. Perquè a vegades escoltar-te els que diuen que hi entenen pot ser un perill. Aquí la prova.

Tot plegat no pinta bé

Us passo dues notícies que et deixen un cert regust a la boca de que tot plegat no pinta bé. Serà de vi agre? He he he.

Notícia del nostre país. 

Notícia de més lluny.

Bé i aquí ho deixo quan són quasi les 3 de la tarda i del "youtube" del meu ordinador sona una bonica cançó preseleccionada que sovint escolto.

Nous entrebancs

Ara hi ha una nova normativa europea que obliga que qualsevol eina arrossegada que tingui rodes haurà de passar l'ITV, i disposar d'assegurança per circular. No sé si les màquines d'ensulfatar que ja passen l'ITEAF també hauran de passar la ITV. I les ensofradores i altres eines... òndia. 

Jo tinc les màquines suspeses i de moment m'escapo, però ja veurem si dura gaire. Tinc una ensofradora Parrot (de museu) que ja he retirat perque ja em van dir que no podia passar de cap manera la revisió de l'ITEAF per tant ja fa dos anys que no faig servir sofre pols, tot ho faig líquid. I qui dia passa any empeny. I francament, no he vist malura, i si en veig miro cap un altre lloc.