Maneig de la terra i fertilització (Curs bàsic d'agricultura)

Pròleg

Sens dubte el Penedès és terra de cultius mediterranis, doncs és de lògica que hi plantem cultius mediterranis. La raó és ben senzilla, cal respectar el que hi creix bé i el que culturalment han plantat les generacions de pagesos que ens han precedit. Respectem-ho i veurem com ens sentim tan arrelats a la terra com els ceps i les oliveres que fa segles que hi habiten.

Treballar la terra

Arreu dels Països Catalans els pagesos també són anomenats i coneguts com a "llauradors". De fet fa segles que els pagesos llauren les terres per fer-les més esponjoses i eliminar les herbes que fan competència als cultius. Però fins la dècada del seixanta del segle passat llauraven amb una sola rella estirada per un cavall i ara llaurem amb un munt de relles estirades per un tractor d'un centenar de cavalls.

Voleu dir que no ens passem de frenada? Cal aquests tractors tan grans? Ens cal canviar i passar-se a l'altre extrem i mentalitzar-se a no llaurar i en lloc de tenir la terra nua com si fos un desert l'hem de tenir coberta amb una capa verda que li doni vida, sigui en planta cultivada , lleguminosa, cereal i altres o sigui una coberta espontània de "males herbes". * La coberta vegetal fa que la terra sigui viva, perquè més que terra bona o dolenta hi ha terra viva i terra morta. Curiosament d'aquesta última els pagesos en diuen terra neta.

Uns apunts sobre fertilització

Ens volen fer creure que els principals aliments de les plantes són N;P i K (Nitrògen, fosfor i potassi) I això ben mirat és fals! Una fal·làcia que ens volen fer creure les cases comercials d'adobs. L'adobat a base de productes químics moltes vegades és llençar els diners i posar malalts els cultius.
Posa molta atenció perquè ara t'explicaré com funciona i és molt probable que t'adonis que has passat tota la teva vida fent les coses sense massa bon criteri.

És de primer d'agronomia general. Bàsic. Totes les plantes, totes, tenen aproximadament una composició d'un 80% d'aigua i un 20% de matèria seca. Doncs bé, de l'aigua no hi ha res a discutir és aigua i no té cap més secret i és el 80%. Del 20% restant és la matèria seca de la planta i entre un 15i un 19% prové de l'aire i d'aigua que com saps són gratis a la natura i ens queda una petita porció d'entre l'1 i el 5% que són minerals i són objecte de mineralització. Ens ha quedat clar que una planta té com a màxim un 5% de minerals? Doncs bé, per l'altra banda el sòl està compost per un 98% de minerals i un 2% de matèria orgànica (humus).Has vist quina paradoxa? Ens volen fer aportar minerals a una terra plena de minerals i amb unes plantes que només en consumeixen una petita part del seu pes. ¿No seria més lògic fer aportacions de matèria orgànica que més aviat flaqueja i és el factor determinant que la terra sigui viva i ben viva? Els microorganismes de la matèria orgànica fan despertar la terra i transformen els minerals per què estiguin disponibles pels cultius.

Composició dels vegetals

80% aigua
20% matèria seca (15% aigua, aire)(5% minerals del sòl)
Dit d'altra manera
Oxigen 78%
Carbono 11%
Hidrogen 9%
Macroelements 1'8%
Microelements 0'2%

I aquestes dades són veritats absolutes, podeu fer analitzar si ho dubteu.

Des de l'antiguitat es reconeix l'efecte beneficiós de la matèria orgànica sobre el creixement de les plantes. L`aportació d'humus és la clau de la fertilitat. Sense matèria orgànica no farem cap bona collita i molt de compte que és un bé escàs ja que només n'hi ha un 2%. Per tant sigui aportada des de fora de l'explotació en forma de fems o cultivada com adob verd és la clau de volta per tenir èxit i bones collites.

Els minerals

Hi ha setze elements essencials pel creixement de les plantes: Carbono, hidrogen, oxigen, nitrogen, fosforo, potassi, magnesi, calci, sofre, ferro, manganès, zinc, coure, molibdè, bor, i clor. Cap planta pot completar el seu cicle vital sense aquests elements. I cap element en pot substituir un altre. Els tres primers són elements no minerals i la resta són objecte de fertilització i només representen, en el millor dels casos, el 5%. Tots sabem que els anys secs tenim unes collites minses per molt que haguim estat generosos en l'adobat, clar si la planta és aigua en un 80% que podem esperar? Fa practicament seixanta anys que adobem en nitrogen soluble i fa els mateixos anys que no parem de ruixar els nostres cultius amb productes per les plagues i malalties. Podria estendrem, però francament no val la pena, millor plantejar-se seriosament canviar cap a una agricultura més natural i no obstinar-se en perdre diners i la salut escoltant-se aquí ens vol esclaus de la seva indústria tòxica. Passem-nos a l’adob verd!

Conclusió

Tinguem present que ser un bon pagès no és arribar a la cooperativa amb el tractor més potent ni amb el remolc més llarg. Ser un bon pagès és fer que aquest 5% de minerals que necessiten els teus ceps o cultius els treguin gratis de la terra que en té per donar i vendre. Així de senzill! Anims!
* Diuen "males herbes" i un munt d'animals viuen d'elles. Serà que no són tan dolentes..
PS. Voldria recomanar un llibre de Masanobu Fukuoka que duu per títol: " La revolución de una brizna de paja" Es fàcil de trobar a Internet. Jo vaig gaudir en llegir-lo.