Suggeriment

 Carta pública al President de Covides. 

Sr. (bé ja ho sap que sóc soci, de fet sóc soci fundador) Volia fer-li arribar un petit suggeriment per tal de revalorar el bon nom dels socis, en especial als socis que fa anys i panys porten en aquesta cooperativa que, malauradament, amb les minses liquidacions no li fan el reconeixement que mereix. Seria bo que als socis fundadors, que encara hi ha, i també als que porten "x" anys caldria donar-los un premi per la seva fidelitat vers la cooperativa. Igual que les bones empreses premien als seus empleats en complir 25 anys de treball amb un obsequi, normalment un rellotge, de la mateixa manera la cooperativa ho pot fer als socis fundadors i més endavant ho podria fer als socis que compleixin 25 anys per posar un xifra per exemple, i així continuar cada any amb els socis que compleixin aquest temps. No sé si ara amb la pandèmia és possible? O, és el millor moment, ja que la "festa de l'arengada" no sé pas. Per tant, fer un acte més íntim per lliurar l'obsequi i un petit refrigeri on a cada soci reconegut pel premi se l'hi assigni una taula on complexi la normativa de la distància i ell mateix porti els seus convidats fins a 6 que és el màxim que la llei permet. Així de senzill. Després de maltractar el soci de mala manera mereixeríem que ens aviciïn un xic. Aquí ho deixo.

Premi pels ganduls

Premi pels ganduls. Malauradament sempre és així. Ara resulta que el govern vol ajudar a tots aquests mal pagesos que van dormir-se en lloc d'anar a ensulfatar. Doncs vinga a cobrar la pageta que de segur serà més bona que les despeses de sulfatar. 

Vivim en un país que sempre es premia als ganduls. Els que fan la feina ben feta sempre els hi toca rebre garrotades de tots cantons. I amb aquestes polítiques només s'estimula a fer les coses malament perquè l'esforç no és valorat. 

Igual fa la cooperativa ara castiga els pagesos que fan bon grau, que acostumen a ser pagesos petits que cuiden i mimen les seves vinyes i porten un bon genere que fa enveja a tota la gandulada que sempre mana i no se'ls ha acudit cosa millor que unes tables de grau òptim que ningú sap com s'ha de fer perquè els teus raïms estiguin dins la forquilla del grau recomanat. Una bogeria més d'aquests fracassats de la vida que no són capaços ni de fer un bon grau a les seves vinyes i que només envegen el grau dels altres. I que consti que enguany més o menys he estat dins aquest grau, però l'any passat vaig fer fins i tot 13º doncs li tocava un 35% de descompte. sí heu llegit bé, si fas 13º que és un vi fantàstic et descompten un 35%, quasi res. I els iaios ho van aprovar! Els hi fan perdre un terç de la collita i van hi ho aproven. Potser que les famílies haurien de pensar-s'ho dues vegades abans d'enviar els iaios a reunió perquè s'hi juguen un terç de la collita cosa que no és intranscendent, per tant, poca broma que del que colliu passeu l'any. Com diria  en Laporta: Al loro! que no us enredin!

En Pinxo i en Panxo

 Avui he rebut aquest correu d'una companya de feina:

"El Pinxo li va dir al Panxo: —Vols que et punxi amb un punxó? I el Panxo va dir al Pinxo: —Punxa'm però a la panxa no."

Mira si ella tenia ganes de dir-ho jo també i en faig un copi i aquí queda ;)  Poca feina avui je je je

Des de la veracitat i rigor *

En temps de verema vaig a descarregar a la cooperativa el raïms que la "colla" em collit. Bé de fet una "colla" que normalment és un de sol o en el millor dels casos de dos. Per tant els raïms són més aviat pocs, però bé com el tractor tampoc és gran no desentona, i si desentonés tampoc m'importaria gaire, o més aviat gens, així que porto els raïms que porto i al que no li agradi senzillament s'ha de fotre perquè a mi em deixa ben indiferent. A vegades trobes pel camí d'anar al celler o al mateix celler algun megatractor amb milers de quilos de raïm (quasi sempre en mal estat) que es pensen que són alguna cosa per anar amb aquelles "bèsties" tan grosses. I d'alguna manera sembla que et menystinguin, però francament a mi em fan llàstima perquè sempre penso que ja tenen prou pena d'haver-se de refiar dels lliuraments que els hi farà la cooperativa per passar l'any. I penseu que quan més gran és el remolc i tractor, més llarg trobaran l'any, i si a més el míldiu o el porc han fet minvar la collita posa't a punt que l'any es farà etern.  

*Quan editava el Recull sempre recordava als lectors que les informacions es basaven en la veracitat i el rigor informatiu. M'agradava deixar-ho clar. I avui ho aprofito com a títol d'aquest humil post. En fi tot plegat paraules. Oh! just ara sona Words una cançó  sempre bonica d'escoltar; vaja casualitat.

Fi de la collita 2020

Per la meva part he acabat la collita. Enguany no he patit esperes per descarregar ni coses rares, per tant la meva felicitació als treballadors del celler de Sant Cugat que han treballat amb una altíssima professionalitat. Un altra dia amb més calma parlaré d'aquest invent que s'ha tret la junta de la màniga del grau òptim que només serveix per robar al soci. Caldrà parlar-ne perquè és una altra pressa de pèl als socis. També caldrà parlar de la poca collita entrada al celler de Sant Sadurní per les causes que siguin. Hem de tancar el celler de Sant Sadurní per falta de raïm? És rendible aquell celler? Potser n'hauríem de prescindir, a més per portar raïms plens de míldiu millor tancar-lo, clar que sí, i que vagin a Vilafranca o a Sant Cugat, de fet com em va dir el President: "Agafes una -banyera- de 10000 quilos i no hi ha distàncies". Doncs això!