Des de que es feien les assemblees a mitja semana no hi podia assistir per motius de feina. Ara que ja estic mig jubilat puc combinar-m`ho i si cal puc assistir-hi. I aquest passat dijous vaig anar-hi. Ara vaig a donar la meva humil opinió.
Per sort meva sé que em queden poques collites a entrar, de bona gana m'agradaria que fos l'última, però ara mateix no ho sé, de tota manera poques me'n queden.
Com diuen les comadrones anem per parts:
Com a normes de collita no es pot entrar raïm ni dissabtes ni diumenges. Felicitats cracs! Ha ha ha. Més que pagesos sembla que fem d'oficinistes. El que han d'aguantar els associats!
Després parlen del capital social, enguany donen un interès que fa riure, però bé el soci segueix aguantant! Felicitats cracs!
Seguim. Ara bé el bo. Aproven tornar a fer de banc, i ara diposits; com els bancs. Recoi tu! És veu que no en van tenir prou de l'altra vegada que es van enredar amb la prima de risc (que mai han explicat com va acabar) i ara tornem -hi. Que us aposteu que encara hi haura rucs que hi confiaran els seus estalvis? Jo bonament voldria suggerir a la junta que a cada imposició poden fer un regal per tal d'estimular les aportacions, crec que unes orelles de ruc per cada imposició seria un regal molt adient. Ja ho pagarem car que tots aquells nens de la junta vulguin jugar a banquers. Com si no fos prou feina fer funcionar la cooperativa i tirar endevant. Quins collons!
Entre mig i foten propaganda del pla director. No era a l'ordre del dia per aprovar, de fet era allà perquè ens sonés la música de que si cal ens ho venem tot, ha ha ha. Felicitats cracs! Gaudiu del que heu triat!
Un altra punt es renovar l'auditor que ja porta tants anys que més que arbitre sembla l'entrenador. Déu meu quina junta ens has donat!
Per anar acabant ve el pagament i aquí aquells iaios a mitja becaina estiren una mica el coll, ha ha ha. Diuen que a 75 cèntims, bé cada soci és un món, però si fas el compte de la vella et dones compte que amb la miserable collita que hi havia tornen a ser els famosos 20 cèntims de tota la vida i gràcies. Tranquil·ls cracs que no us fareu rics!
Els precs i preguntes i el rum rum del moment vaig notar que la massa social ja ha patit prou i vol ser enganyada i feliç. No vol saber res de negatiu i dóna l'impressió que la cooperativa no sigui una extensió de les seves vinyes. En tot cas ja s'ho trobaran.