Ep compte! Notícia incorrecta

El dilluns de la festa major de Sant Pau el Telenotícies va emetre una notícia sobre el municipi de Subirats que no s’ajusta a la realitat.
Van venir a dir que la resistència de les tropes republicanes a Subirats, més concretament al port de l’Ordal va enrederir l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Doncs bé, cal dir que això no s’ajusta a la realitat.
La resistència a Subirats per part dels republicans no va servir absolutament per a res. La guerra feia dies que la tenien perduda. A més els altres punts del front no van fer cap resistència la qual cosa ho va aprofitar l’exercit nacional per encerclar i capturar els soldats republicans que inútilment van resistir per caure tot seguit a la ratera.
L’historiador de la comarca que parlava hauria de saber que si les tropes nacionals van demorar l’entrada a Barcelona fins el dia 26 de gener, just ara ha fet 70 anys, no va ser per l’oposició militar de les restes del exercit roig. Va ser per fer coincidir la data amb la derrota soferta per les tropes de Felip IV a Montjuïc (que tant els costa pair) l’any 1641, just pocs dies després que en Pau Claris hagués proclamat la República Catalana.
El seu interès amb la coincidència de dates, i no cap altra raó, va ser el que va fer endarrerir l’entrada dels feixistes a Barcelona. Desconec la ideologia dels historiadors que ara ens volen donar gat per llebre, però una de dues: o són colonitzadors, o no tenen ni puta idea d’història.

Solidaritat per viure del càrrec

L’Ajuntament de Subirats ha incorporat un tal Cuyàs, de Vilafranca, a la plantilla de l’Ajuntament.
Aquest individu té la peculiaritat que s’ha passat tota la vida amorrat al càrrec. Però alguna cosa no li va anar del tot bé, almenys com ell havia planejat, i va“deixar” la gerència del Consell Comarcal. Els d’Unió de Pagesos ja li tenien preparat l’aterratge a la Denominació d’Origen Penedès, però no el van poder imposar tant com a ells els hauria agradat, i ara, ha de “sobreviure” fent feines vàries en administracions “amigues”, entre elles, l’Ajuntament de Subirats. Sembla que l’alcalde li ha encarregat potinejar el nou Pla General. Des d’aquest full, profèticament, ja vam advertir que tota la comèdia de passejar el nou Pla General pels diferents nuclis del municipi no serviria per a res. Ara es pot comprovar que qui hi dirà l’última paraula no serà cap veí ni tan sols l’ajuntament: serà un sociata que, per acabar-ho d’adobar, ni tan sols és del municipi. Per tant, és lògic que ens preguntem: què hi pinta un sociata foraster, al nostre ajuntament? Tota aquesta manefleria és cosa de l’alcalde, perquè aquest favor “personal” penseu que no quedarà sense cobrar. Cal tenir present que a l’alcalde, acostumat a viure dels pressupostos públics l’espanta la idea de tornar a la vida mundana com la resta de veïns, per això, de cara a les properes eleccions, on s’ha d’avaluar la seva gestió, més que il·lusió i ganes de guanyar, el que té és veritable por de perdre-les, com a bon polític professional que és. Això representaria que cal llevar-se de bon matí, vestir-se la granota i carretejar amunt i avall amb la formigonera. I això és dur, no ens enganyem. Tornar a la humilitat sempre ho és, per això es guarda un as (llegiu Cuyàs) a la màniga per negociar, si cal, el seu propi futur. Tot i que ara l’alcalde fa córrer que vol plegar per a les properes eleccions no dubteu pas que si té garanties de seguir a l’alcaldia i viure del “cuento” us tornarà a trucar a la porta perquè el voteu.

Afegit

Aquest tal Cuyàs, (candidat d’Unió de Pagesos al Consell Regulador) publica escrits en un bloc fent veure que sap alguna cosa de la pagesia. Reprodueixo la contesta que al seu dia li vaig formular:

“Ara ens vols fer creure que els sociates estimeu la terra que espolieu? Au, va! Individus com tu, que s'han passat tota la vida amorrats a la menjadora, és el que sobra al món de la pagesia. Ras i curt. A la pagesia no li calen "salvadors il·luminats" que el seu únic mèrit és tenir carnet socialista i que no han fotut, mai de la vida, brot pel sector”.

Editorial full Recull

Fa només uns mesos, quan no es parlava tant de crisi, es deia que els catalans estàvem perplexos, confosos, embolicats, sense saber què pensar ni quina decisió prendre. I no és estrany, amb la colla de trinxeraires que dirigeixen el país. Quan veus individus com el Montilla sense cap preparació ni currículum professional ni acadèmic, i que és president de la Generalitat ja es veu que els catalans hem fet alguna cosa malament, perquè anem pel mal camí. Només veure que quan ha de firmar als llibres d’honor ha de dur una “xuleta” per no equivocar-se, ja es nota que no és gaire lletrat.Qui va ser director general de Recerca en el govern del president Maragall i els primers mesos del govern Montilla, Francesc Xavier Hernàndez, doctor en història i catedràtic de la UB, va respondre en una entrevista sobre la política científica que du a terme l’actual govern tripartit en aquests termes:“La nostra classe política és un subproducte del fracàs escolar. Quina sensibilitat pot tenir un govern d’ignorants? De la misèria intel·lectual que ens governa són comptats els que han acabat el batxillerat. Simplement no entenen el que passa en el món d’avui”.Tot l’experiment del tripartit promogut pels d’Esquerra ens està duent cap a la nostra desaparició com a poble. Per molt que alguns oportunistes d’Esquerra s’omplin la boca d’independentisme, hem fet tantes passes endarrere que, ara per ara, no podem aspirar a res.Amb l’analfabet que tenim per president, els catalans, més que desorientats o indecisos, estem perduts. Tot plegat, lamentable i trist, per fer-se un fart de riure, per no plorar, és clar. Tants anys de lluitar pel reconeixement de les llibertats de Catalunya per acabar així! Quina barra aquests botiflers d’Esquerra!Però bé, cal ser optimista! I motius no en falten. Fa pocs dies es van reunir en un acte a Blanes diverses plataformes i alguns partits polítics independentistes. Podria ser una anècdota, però és una evidència que alguna cosa es mou dins el moviment independentista, i no serà com fins ara, que cadascú feia la guerra pel seu compte. Hi ha voluntat de cercar una transversalitat que aglutini un ampli ventall de forces que omplin el Parlament de Catalunya de veritables independentistes i que arraconin les irrecuperables Esquerra i Convergència més interessades a buscar l’encaix amb Espanya a canvi de poder i diners. És aventurat donar noms, però cal tenir-ne un molt en compte, i no és altre que el del president executiu de Catalunya Acció; Santiago Espot. caldrà tenir-lo present, perquè ens pot oferir alguna cosa gran.

Atenció sociates !

Probablement el PSC no existeix. Deixa de preocupar-te i segueix votant el PSOE.