L’alcalde, amb tot el cinisme del món, es proclama el més gran ecologista del municipi. Potser caldria recordar-li algunes actuacions.Poca cosa a dir deuen tenir els de CiU, perquè utilitzen tot l’espai de què disposen al pamflet de l’Ajuntament per analitzar des de diverses òptiques una frase que va dir l’alcalde. Fan un munt de teories complicadíssimes i en canvi no fan l’anàlisi més elemental. Per tant, els la faré jo mateix. La frase en qüestió és la següent: “Entre tots ho farem tot” .Doncs, bé, dividim la frase per la meitat i tenim una part com a subjecte i l’altra com a predicat. A hores d’ara, els de CiU ja haurien de saber que les prèdiques d’aquest subjecte val més no fer-ne gaire cabal i, per tant, no cal perdre-hi el temps, que altres problemes té el municipi. Els sociates estan disgustats: es veu que els han menystingut. Ai, pobrets! Ells que no ens tenen cap respecte com a nació, ells que ens espolien dia a dia, que es riuen de la nostra dissort, ells que veuen el territori com un negoci, aquests que tant els fa que la gent pateixi pel mal funcionament dels trens, aquests que tenen la meitat de la canalla de Catalunya en barracons, aquests que són l’únic partit que té gent a la garjola, fins i tot ministres, per robar i assassinar, aquests que tanquen TV3 al País Valencià, … . No cal seguir. Aquests ara volen que els facin reverències com si fossin el rei Pepet. Au va! Agafeu el sou, els dos-cents cinquanta euros extres que us regala l’Ajuntament i aneu a Castella o calleu, perquè aquí pixeu fora de test!
dilluns, de març 31, 2008
dilluns, de març 17, 2008
Es veia a venir.
La perdua de més del 50% dels vots d'Esquerra al municipi de Subirats sens dubte és històrica. La pancarta que van penjar del revés va ser un bon indicador premonitori que les coses no rutllen bé a can Esquerra. A cada bugada perden un llençol, però aquest cop més que un llençol el que han perdut és el nòrdic. Però res, seguiu llepant el cul dels sociates que haviat sereu un partit extraparlamentari.
dimarts, de març 11, 2008
ERC de la pluja fina a l'aiguat
Cal felicitar Convergència i Unió com a única formació catalanista que ha resistit l’onada bipartidista de les eleccions espanyoles. Té mèrit que en una contesa presentada –i percebuda- com un duel entre dos grans partits, CiU hagi guanyat un escó malgrat haver perdut 80.000 vots. La davallada d’ERC, en canvi, ha estat espectacular. Però ja se sap que quan una formació política decideix convertir-se en l’ombra d’una altra, és lògic que li passin aquestes coses. ERC, per tant, ha pagat durament la seva estratègia, si és que d’una dilució se’n pot dir estratègia. La direcció republicana va decidir l’any 2006 que era millor ser cua d’estruç que no pas cap de lluç i des d’aleshores no ha fet altra cosa que menysprear les crítiques constructives sorgides de la gent que li ha estat fidel i que s’ha confessat desconcertada en veure com el partit deixava de ser planeta per convertir-se voluntàriament en satèl•lit.La prova més clara d’aquesta satel•lització la trobem en l’astorament amb què la direcció d’ERC ha reaccionat davant la desfeta. No se l’esperaven. S’esperaven una certa davallada, sí, però mai la pèrdua de cinc escons i 360.000 vots. Cosa que demostra l’enorme desconnexió entre aquesta direcció i la realitat. Tan abduïda està pel PSC que ha convertit els dissidents en enemics fins al punt de desqualificar-los o de titllar-los de “càncer del partit”. Doncs bé, jo, que no pertanyo al partit, em reafirmo en el que vaig escriure l’any 2006 just abans del pacte ERC-PSC: “hi ha errors històrics, i Esquerra és a punt de cometre’n un de molt important”. D’aleshores ençà han transcorregut només setze mesos i ERC ja n’està pagant les conseqüències. I en pagarà més, si no experimenta una catarsi, perquè la dimissió de Joan Puigcercós com a conseller de Governació “per dedicar-se al partit” és una fugida endavant, un gest per fer-nos creure que l’error ha estat assumit. Però em temo que no. Altrament hi hauria hagut més dimissions. Dimissions tan dignes com la de Gaspar Llamazares, que ha assumit el fracàs de la seva formació i que es retira com a coordinador general d’Izquierda Unida. A ERC no. Algú ha estavellat la nau contra uns penya-segats, però no hi ha culpables. Els culpables són els penya-segats. Si de tot això se’n diu “pluja fina”, és evident que el passat 9 de març molta gent va considerar que era un bon dia per obrir el paraigua.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
dijous, de març 06, 2008
Votar Esquerra és votar PSOE
Votar Esquerra és regalar el vot al PSOE. El partit que va crear el GAL. El partit que milita J. M. Sala ,comdemnat per lladre, que ara fa de formador al partit, els ensenya a robar? El partit d’en Barrionuevo i Vera condemnats per terrorisme. Els partit dels espanyolistes Bono i Guerra.
La veritat és que Esquerra fa pena i fàstic. Segur que en Macià mai havia pensat que s’arribaria a aquesta dependència cega als espanyols. Van posar el Montilla de president i ara han de tragar una i altra vegada les "capullades" de l’analfabet. Són el viu retrat d’una dona maltractada que el marit dia a dia hostia i ella calla i aguanta, calla i accepta, i a cada hòstia que li foten es resigna. Que si la tercera hora de castellà, que si la pèssima gestió dels serveis, que si aprovar la Mat, la paràlisi del país i tantes misèries que s’han hagut d’empassar i encara defensen l’agressor.
Són tan rucs que ja els han promès que els hi regalaran els vots per investir en Zapatero, sense cap contrapartida a canvi, tot per parar el llop del PP. I no es donen compte que els sociates sota la disfressa de be hi ha el mateix llop i ja sabem que quan el llop es vesteix de be no és per res de bo. Són uns mesquins que només aguanten les hòsties per un grapat d’euros. I qui els voti es comportarà com el familiar o veí de la dona maltractada que calla per que no vol problemes i l’únic que fa és allargar l’agonia i patiment. En definitiva es comportarà com un miserable.
dimecres, de març 05, 2008
Parc temàtic. Tasta'l!
Aquests governants, que un dia amb el nostre vot es van posar a administrar l’Ajuntament, ara volen que el nostre municipi sigui com un gran parc temàtic. Que si la vinya, que si el préssec, la natura, l’enoturisme, els marges de pedra, les barraques de pedra seca, etc. I, és clar, si el municipi és un gran parc temàtic, aleshores és un negoci, i tothom sap que els negocis són per fer diners i tenir més i més clients i fer que les franquícies col·laboradores (caves, restaurants, etc.) s’enriqueixin. I, és clar, si la gent diu als administradors que tenen problemes per viure al municipi, llavors les ments pensants del nostre Ajuntament fan el raonament que els parcs temàtics no són per viure, sinó per veure, per això han fet l’eslògan “tasta’l”, i aleshores deixen clar que la seva prioritat són els clients del parc i les franquícies.El seu desfici és idear noves maneres per atraure el turisme perquè les franquícies estiguin contentes. Els fan propaganda, els donen subvencions, amb els diners públics els arreglen els vorals dels seus negocis; tot perquè el parc llueixi. I finalment també volen acontentar els veïns: ens tornen unes engrunes del que ens han pres. Porten els iaios a passejar, ens regalen flors, ens fan de tant en tant algun aperitiu, ... tot plegat fet amb perversitat per comprar-nos el vot. De fet, la seva generositat és per enlluernar-nos amb els seus actes mediàtics i deixar-nos els ulls clucs, perquè ningú qüestioni la seva administració plena de privilegis i beneficis. Per tant, quan ells volen que tanquem els ulls, jo crec que el que hem de fer és: obrir-los, organitzar-nos i lluitar perquè el municipi és nostre i no de les quatre franquícies que sempre estan a punt per especular. Ja al seu moment estaven a favor de la instal·lació de les casernes, de l’ecoparc, i de tot el que el seu instint egoista olori que els pugui donar algun benefici.
dijous, de febrer 28, 2008
Acte del Partit Republicà Català a Vilafranca
En l’acte realitzat ahir a la tarda a Vilafranca del penedès el candidat del Partit Republicà Català , Josep Maria Boix acusa directament a la direcció d’Esquerra de traïdors a la pàtria per permetre la inclusió de les sigles d’Esquerra en la candidatura de l’Entesa que com tothom sap es formada per les formacions espanyolistes PSOE i IU (camuflats sota el nom d’Iniciativa). Llista en la que no s’ha inclòs a la demarcació de barcelona, cap candidat a senador independentista. Boix titlla de botiflers uns dirigents que hipotequen el futur de Catalunya amb pactes i baixades de pantalons successives que fereixen el nom d’una formació política que respecta profundament per tot el que ha fet per Catalunya. Aquesta critica la remarca a la direcció d’Esquerra i no a la militància del partit. A més Josep Maria Boix ha fet una crida als militants i simpatitzants de Esquerra que donin una lliçó aquesta cúpula venuda als interessos espanyols i donin el vot útil independentista al Partit Republicà Català En l’acte també hi era present el cap de llista al congrés Josep Boladeras que a mes de corroborar el que ha dit ha aprofitat per fer una crida a la societat catalana a dir prou i a lluitar per una sobirania plena i pròspera de Catalunya.
dimecres, de febrer 27, 2008
Crisi a Unió de Pagesos
Fa uns dies que Unió de Pagesos va cloure el desè congrés amb una crisi de cal ample. Potser caldria parlar d’escissió, però no ens precipitem. No van ni poder completar la permanent Un grup de dirigents dimissionaris va remarcar la pèrdua de prestigi i credibilitat entre la pròpia pagesia.
El que sempre he dit, la direcció al costat dels sociates, contra el poble i si cal contra la mateixa pagesia i, per l’altre costat, les bases bona gent patriòtica desorientada i sense rumb. I clar no s’entenen.
El que sempre he dit, la direcció al costat dels sociates, contra el poble i si cal contra la mateixa pagesia i, per l’altre costat, les bases bona gent patriòtica desorientada i sense rumb. I clar no s’entenen.
dimarts, de febrer 19, 2008
Secció local d'Esquerra a Subirats
Aquest cap de setmana Anna Simó, vicesecretària general d'Esquerra i diputada al Parlament de Catalunya, va presidir la presentació de la secció local d'Esquerra de Subirats.
Tot molt bonic, però avui he vist que han penjat una pancarta del revés, ha ha ha, sens dubte diu molt de la secció local. Ja n’està al cas l’Anna Simó de la colla de trinxeraires que tenen a Subirats? Tothom es pot equivocar, però diuen que rectificar és de savis.
En contra del que diu la pancarta, em temo, que amb aquesta gent d’Esquerra mai serem un país de 1ª
Clar que ben mirat, si els caps d'Esquerra són com són, val més no imaginar-se els pringats dels pobles.
Kosova nou país d'Europa
Avui sou vosaltres potser dintre de poc serem els catalans. Felicitats!
I el regust agredolç de veure com encara hi ha molts pobles sense estat que esperen la seva oportunitat; Catalunya, Euskadi, Escòcia, Gales, Flandes, Còrsega, Irlanda, Bretanya,…
dimecres, de febrer 13, 2008
La junta del Centre Agrícola
Em sembla que la junta del Centre Agrícola no té massa clara la diferència entre un acte públic i un de privat. Si un acte és privat, per a socis, doncs és ben clar que només han d’entrar socis. Si un acte és públic, sigui gratuït o s’hagi de pagar entrada, l’entrada és universal. Qui són ells per privar l’entrada a un veí?
Vull "xupar" càmera
Renoi l’alcalde, per no haver vist res de l’accident de l’avioneta, s’ha afartat d’explicar-ho a totes les televisions i ràdios que ha tingut al davant.
Em temo que vol fer carrera al partit i el poble comença a quedar-li petit, he he he.
dilluns, de febrer 11, 2008
Entabanada
ENTESA CATALANA DE PROGRÉS PSC (PSC-PSOE)-ERC-ICV-EUIA (Barcelona)
1- Senyor Isidre Molas Batllori
Suplent. Senyor Joaquim LLac Mascaró
2- Senyora Maite Arqué i Ferrer
Suplent Senyora Mercedes Page Díaz
3- Senyor Jordi Guillot i Miravet
Suplent Senyora Núria Sensat i Borràs
Com podeu veure a la circumscripció de Barcelona no es presenta cap candidat d’Esquerra. Esquerra renúncia a tenir candidat a canvi d’una partida econòmica lligada als vots obtinguts, la passió pels diners els embogeix. Qui posi una creu a aquesta coalició no vota a Esquerra perquè no té candidats. No us deixeu enganyar!
1- Senyor Isidre Molas Batllori
Suplent. Senyor Joaquim LLac Mascaró
2- Senyora Maite Arqué i Ferrer
Suplent Senyora Mercedes Page Díaz
3- Senyor Jordi Guillot i Miravet
Suplent Senyora Núria Sensat i Borràs
Com podeu veure a la circumscripció de Barcelona no es presenta cap candidat d’Esquerra. Esquerra renúncia a tenir candidat a canvi d’una partida econòmica lligada als vots obtinguts, la passió pels diners els embogeix. Qui posi una creu a aquesta coalició no vota a Esquerra perquè no té candidats. No us deixeu enganyar!
dimarts, de gener 22, 2008
Per fi president al CRDO Penedès
Tal i com ja vaig informar en el post sobre la Unió de Pagesos, el "sindicat" s’ha desmarcat de l’elecció del president de consens al votar el seu candidat. Seria bo saber que els han promès els sociates perquè es decantessin pel seu candidat. Un candidat que com ja vam dir, és aliè al sector i el seu únic mèrit és haver estat vivint tota la vida dels impostos que paguen els altres.
dijous, de gener 17, 2008
El vicepresident comarcal
He passat casualment per davant de l’edifici del Consell Comarcal quan just han arribat uns individus amb un cotxe, i en mig de flaixos, han entrat a dins junt amb una colla nombrosa de polítics locals que els esperaven. No sé de què tractava la reunió perquè encara no he vist cap noticiari local. He tafanejat una mica per veure si en veia algun del nostre municipi, però no he sabut veure’n cap. El que sí he vist és a en Pep Colomé, regidor de l’Ajuntament de Vilafranca i vicepresident del Consell Comarcal, que feia temps que no el veia. Els veig sovint a la televisió local, però en viu l’última vegada que el vaig veure va ser a Barcelona a la llibreria de la Facultat d’Econòmiques on ell i un altre anaven bavejant al costat de l’exministre Ernest Lluc.
Fa molts anys, quan en Pep era un jove estudiant, i encara anava a l’institut, va anar al terme de Subirats a ajudar a veremar una colla de famílies del municipi. Crec que de totes les colles de veremadors del Penedès ell era el que menys raïmava, i si li donaves conversa no en collia ni un, ha ha ha. I us prometo que no és conya.
Un altre gran treballador al món de la política, ha ha ha, i als sociates com cal, que aquests arrepleguen a tots els vividors. Potser també a anat a les classes que imparteix en Josep Maria Sala, el secretari de Formació del PSC i condemnat per tenir la mà massa llarga? Ha ha ha. Vés a saber!
dimecres, de gener 09, 2008
Les tortures de l'estat espanyol
NOTÍCIA PUBLICADA A LA WEB DEL PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ
Un dels dos joves detinguts diumenge passat per la Guàrdia Civil a Arrasate (Guipúscoa), Igor Portu, està ingressat des d’ahir a la matinada a l’UCI de l’hospital Donostia en estat greu, amb dues costelles trencades i perforació pulmonar, a més d’hematomes a tot el cos. El jove estava incomunicat per la Guàrdia Civil des de diumenge a la tarda, quan va ser detingut. Segons la versió oficial, Portu es va produir les lesions durant la detenció, a la qual «va oposar resistència». Aquesta versió dels fets, però, no va convèncer ni la família del jove, que ha denunciat tortures, ni els partits bascos. Un jutjat de Sant Sebastià ha obert una investigació. La situació tan greu d’Igor Portu va fer pensar ahir en el cas de Gorka Lupiañez, que va denunciar que havia estat víctima de maltractaments durant els quatre dies que va estar incomunicat a les dependències policials després d’haver estat detingut per la Guàrdia Civil, el 6 de desembre passat. El seu cas ja havia generat una forta protesta dels partits polítics bascos, els quals ahir van reclamar una investigació judicial per aclarir els fets que han conduït a la situació d'Igor Portu, perquè no es creuen de cap manera la versió oficial. I és que l’informe mèdic difós per l’hospital Donostia obre la hipòtesi de la tortura. El govern basc no es «fia» de la versió del ministre de l’Interior sobre l’hospitalització la matinada de dilluns d’Igor Portu, després d’haver estat detingut per la Guàrdia Civil per presumpte relació amb ETA. El conseller basc de Justícia, Joseba Azkarraga, va dir que desconfiava de la versió oficial perquè «hi ha coses que no quadren» i va afirmar que tampoc es «fia» de la «pràctica continuada» dels ministres de l’Interior que «sempre neguen la possibilitat de maltractaments». El govern basc i els partits van exigir explicacions, en no haver-los convençut les del ministre. Pel Partit Republicà Català, aquest cas continua demostrant el que els informes del relator de l’ONU sostenen reiteradament , que a l’Estat espanyol la pràctica de la tortura es manté sota l’aplicació de la legislació antiterrorista, emparada pels llargs períodes d’incomunicació a què són sotmesos els detinguts; una pràctica a la qual la justícia dóna habitualment cobertura, ja que difícilment cap torturador serà mai condemnat a l’Estat espanyol i en els pocs casos en què així ha estat, sempre amb condemnes lleus, posteriorment han estat indultats.
Un dels dos joves detinguts diumenge passat per la Guàrdia Civil a Arrasate (Guipúscoa), Igor Portu, està ingressat des d’ahir a la matinada a l’UCI de l’hospital Donostia en estat greu, amb dues costelles trencades i perforació pulmonar, a més d’hematomes a tot el cos. El jove estava incomunicat per la Guàrdia Civil des de diumenge a la tarda, quan va ser detingut. Segons la versió oficial, Portu es va produir les lesions durant la detenció, a la qual «va oposar resistència». Aquesta versió dels fets, però, no va convèncer ni la família del jove, que ha denunciat tortures, ni els partits bascos. Un jutjat de Sant Sebastià ha obert una investigació. La situació tan greu d’Igor Portu va fer pensar ahir en el cas de Gorka Lupiañez, que va denunciar que havia estat víctima de maltractaments durant els quatre dies que va estar incomunicat a les dependències policials després d’haver estat detingut per la Guàrdia Civil, el 6 de desembre passat. El seu cas ja havia generat una forta protesta dels partits polítics bascos, els quals ahir van reclamar una investigació judicial per aclarir els fets que han conduït a la situació d'Igor Portu, perquè no es creuen de cap manera la versió oficial. I és que l’informe mèdic difós per l’hospital Donostia obre la hipòtesi de la tortura. El govern basc no es «fia» de la versió del ministre de l’Interior sobre l’hospitalització la matinada de dilluns d’Igor Portu, després d’haver estat detingut per la Guàrdia Civil per presumpte relació amb ETA. El conseller basc de Justícia, Joseba Azkarraga, va dir que desconfiava de la versió oficial perquè «hi ha coses que no quadren» i va afirmar que tampoc es «fia» de la «pràctica continuada» dels ministres de l’Interior que «sempre neguen la possibilitat de maltractaments». El govern basc i els partits van exigir explicacions, en no haver-los convençut les del ministre. Pel Partit Republicà Català, aquest cas continua demostrant el que els informes del relator de l’ONU sostenen reiteradament , que a l’Estat espanyol la pràctica de la tortura es manté sota l’aplicació de la legislació antiterrorista, emparada pels llargs períodes d’incomunicació a què són sotmesos els detinguts; una pràctica a la qual la justícia dóna habitualment cobertura, ja que difícilment cap torturador serà mai condemnat a l’Estat espanyol i en els pocs casos en què així ha estat, sempre amb condemnes lleus, posteriorment han estat indultats.
dilluns, de desembre 24, 2007
divendres, de novembre 23, 2007
Desemmascarant Unió de Pagesos
- El que sempre havies volgut saber del Sindicat Unió de Pagesos. Ara ho intentarem desvetllar des de la veracitat i el rigor.
1- Creació d’Unió de Pagesos.
2- La gran mentida.
3- Majories al camp català i fracàs.
4- El vell sindicat.
5- Al servei d’Espanya.
6- A la recerca de la subvenció.
7- Conclusió.
Creació d’Unió de Pagesos
Unió de Pagesos, tal com avui el coneixem, es va crear a les acaballes del franquisme, aquí a la comarca. Un dels impulsors va ser un sociata fill del Vendrell que era conegut com a Pep Jai..*
Tot i que es declaren hereus del vell sindicat de la Unió de Rabassaires no porten el seu nom perquè vells sindicalistes rabassaires, no van voler que aquells “elements” que volien crear de nou un sindicat pagès prostituïssin el nom històric. Els fets els han donat la raó.
El vell sindicat era de classe i defensava els veritables pencaires del camp català. Com veurem més endavant, ara no és precisament així.
*Josep Vidal Riembau, va ser un sociata que va arribar a ser diputat i senador, però que no va arreglar els problemes de la pagesia. Molt amic dels sectors més espanyolistes i anticatalans del PSOE, quan va morir aquell que va passar el “cepillo” a l’estutet català no va faltar a l’enterrament.
La gran mentida
Per voler caure simpàtic, aquest sindicat no s’ha estat de manipular el que calgui. Unió de Pagesos es defineix com una organització sindical, però en realitat s’assembla més a una patronal, ja que els associats són empresaris. Als jutjats laborals hi ha munts d’expedients de conflictes entre patrons d’Unió de Pagesos i treballadors explotats pels suposats “sindicalistes”. Quina paradoxa! Però ells volen fer creure a tothom que són uns pobres treballadors de la terra, quan alguns tenen unes inversions de vertigen. Es va donar un cas en una comarca de les Terres de Ponent: un alt dirigent del sindicat carregat de finques, granges i altres negocis, era una de les persones més riques de la comarca. Perquè després ens vinguin amb el ploricó perquè els subvencionin!
Poden autoanomenar-se “sindicat”, però com a molt podríem admetre aquesta organització com a gremi, per no dir-los directament patronal*.
* Això mateix és extensible als altres “sindicats” del camp català.
Majories al camp català i fracàs
Des de la desaparició de les cambres agràries, periòdicament s’han anat fent eleccions. Unió de Pagesos sempre ha estat la força majoritària al camp català. Tot i això, la pagesia ha anat de mal em pitjor. Si abans els rabassers havien de pagar la part de la collita; ara també, i a més, han de pagar tota la burocratització del sector que aquest mal dit “sindicat” ha impulsat per fer avorrir el pagès petit, desmoralitzar-lo i obligar-lo a plegar.
El camp, per la Unió de Pagesos, només són interessos econòmics; les qüestions socials i la dignitat del camperol tant els fa. La seva única política coneguda és el pidolar compulsiu, siguin càrrecs o subvencions.
El vell sindicat
La Unió de Rabassaires va patir cruelment la repressió franquista. Molts van d’haver-se d’exiliar; altres van ser detinguts i van haver de sofrir la presó, i algun altre va ser afusellat. A més, van perdre les millores socials conquerides pel col·lectiu amb molt de treball i penúries. Malgrat aquests fets lamentables, també caldria fer crítica perquè no tot ho van fer bé. Aleshores, amb l’esclat de la guerra, la Unió de Rabassaires va adquirir quotes de poder que no van saber gestionar, cosa que va ser letal per al país i, en bona mesura, els seus errors van ajudar a aconseguir la victòria dels militars revoltats.
* En un altre moment m’estendré en aquest punt. Parlaré de dirigents d’aquest sindicat i els desmitificaré.
Al servei d’Espanya
Tot i que Unió de Pagesos té el costum d’acabar les manifestacions amb el crit d’aquells vells segadors del Corpus de Sang que es van enfrontar amb els espanyols a Barcelona, que deia: “Visca la terra, mori el mal govern”, només és un altra aixecada de camisa. La seva única pàtria és l’espanyola i si els que manen són els sociates ja els tens ben feliços. Ara es troben en el clímax amb l’illetrat de president que tenim, fins i tot li omplen llistes electorals arreu del país. I, com a agraïment, algú acaba a l’administració. Tot i que hi ha lloables excepcions, puc afirmar que la majoria dels dirigents tenen una animadversió envers els nacionalistes catalans.
És xocant la submissió del “sindicat” als sociates. La gran contradicció és l’odi dels sociates vers la pagesia en general, ja que generalment són bons catalans i ferms patriotes. El seu odi es fa palès amb les inspeccions d’aquesta passada verema, on el “sindicat” queda retratat davant l’actuació de la seva administració amiga, car han de pagar el sou de Montilla que, tot i ser el president més burro de tots els que ha tingut la Generalitat, cobra més que el president Zapatero.
Aquests últims temps hem vist aquí, a la comarca, de primera mà, com un militant i exresponsable del “sindicat” no ha rebut el suport dels seus companys per presidir la denominació d’origen; en canvi, han preferit donar suport a un “robot” de la política sociata que no hi entén gens i que s’ha passat tota la vida agafat al càrrec, i vivint amb un sou extraordinari que tinc els meus seriosos dubtes que es mereixi perquè aquest individu, fora del cotarro polític, seria un vulgar treballador mileurista.
A la recerca de la subvenció
Milers d’hores perdudes de ciutadans anònims, hores productives i de lleure, per culpa de les seves protestes i tractorades, i sempre pel mateix motiu: el baix rendiment econòmic de les seves explotacions. En el fons sembla que no entenguin que estem en una economia de mercat i, si el negoci no els va bé, poden provar sort en una altre ram. La resta d’humans bé que ho fa. Però ells volen seguir amb les seves explotacions ruïnoses gràcies a la col·laboració de l’administració que hi aboca diners dels pressupostos públics. La seva obsessió és treure diners públics per a qualsevol tema. En el fons voldrien fer com a Andalusia, que gràcies a les subvencions i a les peonades inexistents mantenen un vot cautiu per als sociates perquè en el fons Montilla només és això: un producte fet a partir de comprar la ganduleria i l’ambició de quatre morts de gana.
Als inicis del “sindicat”, cercaven pagesos per fer-los contribuir amb les quotes sindicals, però ara mateix això tant els fa, ja que el “sindicat” el mantenen a base de les ajudes públiques que reben. Tu ets dels que encara paguen religiosament? Ha, ha, ha. Ai! Pobre infeliç!
* L’economista Sala Martín no es cansa de repetir que les subvencions als pagesos són el càncer de la societat.
* També les ONG compromeses amb el Tercer Món denuncien aquest fet perquè porta misèria i subdesenvolupament als països en vies de creixement.
Conclusió
Cal distingir i separar les bases que militen en aquesta organització de bona fe, dels dirigents venuts al colonialisme espanyol, fins i tot dintre la direcció trobaríem qui hi és de bona fe, però malauradament són una minoria. Sóc conscient que no és bo generalitzar, no obstant això, l’excés de confiança de les bases amb la cúpula fa que en lloc de militants semblin “militontos”.Per l’altre costat ens volen vendre un “sindicat” modern, progre, multicultural i superenrollat quan en realitat freguen el racisme anticatalà. Malparlen dels nacionalistes catalans quan ells són fanàtics nacionalistes espanyols. En el fons senten autoodi per haver nascut en aquesta terra, els hauria agradat haver nascut a Salamanca, per exemple. S’ha de ser molt mal català quan vols que espoliïn la teva terra, quan vols que els serveis que rebin els teus conciutadans siguin dolents, quan vols que les infraestructures siguin tercermundistes. Doncs això és el que vol qui està a favor del nacionalisme espanyol que tant defensa la Unió de Pagesos, la patronal del camp català.
1- Creació d’Unió de Pagesos.
2- La gran mentida.
3- Majories al camp català i fracàs.
4- El vell sindicat.
5- Al servei d’Espanya.
6- A la recerca de la subvenció.
7- Conclusió.
Creació d’Unió de Pagesos
Unió de Pagesos, tal com avui el coneixem, es va crear a les acaballes del franquisme, aquí a la comarca. Un dels impulsors va ser un sociata fill del Vendrell que era conegut com a Pep Jai..*
Tot i que es declaren hereus del vell sindicat de la Unió de Rabassaires no porten el seu nom perquè vells sindicalistes rabassaires, no van voler que aquells “elements” que volien crear de nou un sindicat pagès prostituïssin el nom històric. Els fets els han donat la raó.
El vell sindicat era de classe i defensava els veritables pencaires del camp català. Com veurem més endavant, ara no és precisament així.
*Josep Vidal Riembau, va ser un sociata que va arribar a ser diputat i senador, però que no va arreglar els problemes de la pagesia. Molt amic dels sectors més espanyolistes i anticatalans del PSOE, quan va morir aquell que va passar el “cepillo” a l’estutet català no va faltar a l’enterrament.
La gran mentida
Per voler caure simpàtic, aquest sindicat no s’ha estat de manipular el que calgui. Unió de Pagesos es defineix com una organització sindical, però en realitat s’assembla més a una patronal, ja que els associats són empresaris. Als jutjats laborals hi ha munts d’expedients de conflictes entre patrons d’Unió de Pagesos i treballadors explotats pels suposats “sindicalistes”. Quina paradoxa! Però ells volen fer creure a tothom que són uns pobres treballadors de la terra, quan alguns tenen unes inversions de vertigen. Es va donar un cas en una comarca de les Terres de Ponent: un alt dirigent del sindicat carregat de finques, granges i altres negocis, era una de les persones més riques de la comarca. Perquè després ens vinguin amb el ploricó perquè els subvencionin!
Poden autoanomenar-se “sindicat”, però com a molt podríem admetre aquesta organització com a gremi, per no dir-los directament patronal*.
* Això mateix és extensible als altres “sindicats” del camp català.
Majories al camp català i fracàs
Des de la desaparició de les cambres agràries, periòdicament s’han anat fent eleccions. Unió de Pagesos sempre ha estat la força majoritària al camp català. Tot i això, la pagesia ha anat de mal em pitjor. Si abans els rabassers havien de pagar la part de la collita; ara també, i a més, han de pagar tota la burocratització del sector que aquest mal dit “sindicat” ha impulsat per fer avorrir el pagès petit, desmoralitzar-lo i obligar-lo a plegar.
El camp, per la Unió de Pagesos, només són interessos econòmics; les qüestions socials i la dignitat del camperol tant els fa. La seva única política coneguda és el pidolar compulsiu, siguin càrrecs o subvencions.
El vell sindicat
La Unió de Rabassaires va patir cruelment la repressió franquista. Molts van d’haver-se d’exiliar; altres van ser detinguts i van haver de sofrir la presó, i algun altre va ser afusellat. A més, van perdre les millores socials conquerides pel col·lectiu amb molt de treball i penúries. Malgrat aquests fets lamentables, també caldria fer crítica perquè no tot ho van fer bé. Aleshores, amb l’esclat de la guerra, la Unió de Rabassaires va adquirir quotes de poder que no van saber gestionar, cosa que va ser letal per al país i, en bona mesura, els seus errors van ajudar a aconseguir la victòria dels militars revoltats.
* En un altre moment m’estendré en aquest punt. Parlaré de dirigents d’aquest sindicat i els desmitificaré.
Al servei d’Espanya
Tot i que Unió de Pagesos té el costum d’acabar les manifestacions amb el crit d’aquells vells segadors del Corpus de Sang que es van enfrontar amb els espanyols a Barcelona, que deia: “Visca la terra, mori el mal govern”, només és un altra aixecada de camisa. La seva única pàtria és l’espanyola i si els que manen són els sociates ja els tens ben feliços. Ara es troben en el clímax amb l’illetrat de president que tenim, fins i tot li omplen llistes electorals arreu del país. I, com a agraïment, algú acaba a l’administració. Tot i que hi ha lloables excepcions, puc afirmar que la majoria dels dirigents tenen una animadversió envers els nacionalistes catalans.
És xocant la submissió del “sindicat” als sociates. La gran contradicció és l’odi dels sociates vers la pagesia en general, ja que generalment són bons catalans i ferms patriotes. El seu odi es fa palès amb les inspeccions d’aquesta passada verema, on el “sindicat” queda retratat davant l’actuació de la seva administració amiga, car han de pagar el sou de Montilla que, tot i ser el president més burro de tots els que ha tingut la Generalitat, cobra més que el president Zapatero.
Aquests últims temps hem vist aquí, a la comarca, de primera mà, com un militant i exresponsable del “sindicat” no ha rebut el suport dels seus companys per presidir la denominació d’origen; en canvi, han preferit donar suport a un “robot” de la política sociata que no hi entén gens i que s’ha passat tota la vida agafat al càrrec, i vivint amb un sou extraordinari que tinc els meus seriosos dubtes que es mereixi perquè aquest individu, fora del cotarro polític, seria un vulgar treballador mileurista.
A la recerca de la subvenció
Milers d’hores perdudes de ciutadans anònims, hores productives i de lleure, per culpa de les seves protestes i tractorades, i sempre pel mateix motiu: el baix rendiment econòmic de les seves explotacions. En el fons sembla que no entenguin que estem en una economia de mercat i, si el negoci no els va bé, poden provar sort en una altre ram. La resta d’humans bé que ho fa. Però ells volen seguir amb les seves explotacions ruïnoses gràcies a la col·laboració de l’administració que hi aboca diners dels pressupostos públics. La seva obsessió és treure diners públics per a qualsevol tema. En el fons voldrien fer com a Andalusia, que gràcies a les subvencions i a les peonades inexistents mantenen un vot cautiu per als sociates perquè en el fons Montilla només és això: un producte fet a partir de comprar la ganduleria i l’ambició de quatre morts de gana.
Als inicis del “sindicat”, cercaven pagesos per fer-los contribuir amb les quotes sindicals, però ara mateix això tant els fa, ja que el “sindicat” el mantenen a base de les ajudes públiques que reben. Tu ets dels que encara paguen religiosament? Ha, ha, ha. Ai! Pobre infeliç!
* L’economista Sala Martín no es cansa de repetir que les subvencions als pagesos són el càncer de la societat.
* També les ONG compromeses amb el Tercer Món denuncien aquest fet perquè porta misèria i subdesenvolupament als països en vies de creixement.
Conclusió
Cal distingir i separar les bases que militen en aquesta organització de bona fe, dels dirigents venuts al colonialisme espanyol, fins i tot dintre la direcció trobaríem qui hi és de bona fe, però malauradament són una minoria. Sóc conscient que no és bo generalitzar, no obstant això, l’excés de confiança de les bases amb la cúpula fa que en lloc de militants semblin “militontos”.Per l’altre costat ens volen vendre un “sindicat” modern, progre, multicultural i superenrollat quan en realitat freguen el racisme anticatalà. Malparlen dels nacionalistes catalans quan ells són fanàtics nacionalistes espanyols. En el fons senten autoodi per haver nascut en aquesta terra, els hauria agradat haver nascut a Salamanca, per exemple. S’ha de ser molt mal català quan vols que espoliïn la teva terra, quan vols que els serveis que rebin els teus conciutadans siguin dolents, quan vols que les infraestructures siguin tercermundistes. Doncs això és el que vol qui està a favor del nacionalisme espanyol que tant defensa la Unió de Pagesos, la patronal del camp català.
dilluns, de novembre 12, 2007
RC Alt Penedès
7 de novembre 2007. Els militants del Partit Republicà Català (RC) de les comarques del Barcelonès, Garraf, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Alt Penedès s’han constituït avui dimecres 7 de novembre en Regió I. L’assemblea constituent de la Regió I ha elegit en aquesta reunió la seva executiva regional que presidirà Josep Maria Boix. El secretari d’Organització i Finances serà Jordi Amela i la Secretària de Comunicació i Imatge Rosa Maria Vila. El Partit Republicà Català (RC) es troba actualment en fase d’expansió i consolidació i és en aquest procés de desplegament territorial en que es fa necessari crear les diferents organitzacions territorials. D’aquesta manera el partit organitza la militància des de les seccions locals, comarcals i regionals. Actualment ja s’han creat la Regió de Girona i ara també la de Barcelona i en breu es crearan la resta de Regions fins a cobrir tot el territori català. Josep Maria Boix, que té una àmplia experiència política, ha remarcat en el seu discurs com a candidat a la presidència de la Regió I que cal aglutinar esforços i vehicular propostes i ara més que mai en el territori de la Regió I afectada actualment per la crisi de les infraestructures i els talls de subministrament. Josep Maria Boix en ser escollit president de la Regió I ha esdevingut automàticament membre nat de l’Executiva Nacional que l’assemblea de tota la militància ha d’escollir en el I Congrés Nacional del Partit Republicà Català (RC) que es celebrarà a Barcelona el proper dia 17 de novembre.
=
Informació treta de la web del Partit Republicà Català.
A veure si feu feina per la comarca!
dimecres, d’octubre 31, 2007
Cementiri de Sant Pau
Un any més arribem a Tots Sants i veig, amb especial tristesa, com va passant el temps i el cementiri pateix un estat d'abandó i deteriorament que no es mereixen els difuns que hi reposen. Possiblement aquest cementiri és un dels més abandonats de tota la comarca.
És va ampliar perquè era una necessitat, però en canvi no s'ha pogut aixecar la paret de pedra del perímetre que resta caiguda des de fa més d'una dècada.
Conscient que el cementiri aporta menys, o cap benefici, comparant-ho amb un polígon, però des d'aquí encoratjo qui pertoqui de l'Ajuntament a tornar la dignitat que aquest recinte i el poble es mereixen.
dilluns, d’octubre 29, 2007
Pot passar!
Davant aquesta colla d'inútils que governen el nostre territori tenim un greu perill que aquest vídeo sigui una realitat.
http://www.youtube.com/watch?v=Y9j0_NivFj4
En el fons desitgen que la Sagrada Família caigui.
http://www.youtube.com/watch?v=Y9j0_NivFj4
En el fons desitgen que la Sagrada Família caigui.
dijous, d’octubre 18, 2007
Retribucions dels regidors i de l'alcalde
Els regidors cobren per hores a raó de 8,5 euros per hora. El criteri per apuntar les hores serà el morro que tingui cada regidor.
L’alcalde té dedicació exclusiva i cobrarà 14 pagues de 2500 euros cadascuna. A més a més, com si aquest sou fos poc, és donat d’alta al Règim General de la Seguretat Social. Si tenim en compte que aquest senyor treballava d’autònom vol dir que s’estalvia una quantitat enorme de diners, que entre tots hem de pagar-li, i amb aquest tripijoc fins i tot millora la cotització de cara a la jubilació.
Una vegada més denuncio la dedicació exclusiva de l’alcalde a l’Ajuntament de Subirats com un veritable abús i una presa de pèl a la ciutadania. I perquè qui llegeixi aquesta informació es faci una idea de la magnitud de l’abús us he de dir que l’alcalde de l’Ajuntament de Subirats cobra més que l’alcalde de Tarragona. I qui no s’ho cregui, el convido a verificar aquesta informació.
El 60% de la militància d’Esquerra té un càrrec públic, cobra un sou que mai en la seva vida havia somiat i està disposat a defensar-lo amb totes les armes. Per això mateix quan veig en Carretero que vol canviar aquesta dinàmica materialista penso que no sé pas com s’ho ha de fer.
Per reflexionar:
El salari mínim interprofessional és, per a aquest 2007, de 570,6 euros mes.
L’alcalde té dedicació exclusiva i cobrarà 14 pagues de 2500 euros cadascuna. A més a més, com si aquest sou fos poc, és donat d’alta al Règim General de la Seguretat Social. Si tenim en compte que aquest senyor treballava d’autònom vol dir que s’estalvia una quantitat enorme de diners, que entre tots hem de pagar-li, i amb aquest tripijoc fins i tot millora la cotització de cara a la jubilació.
Una vegada més denuncio la dedicació exclusiva de l’alcalde a l’Ajuntament de Subirats com un veritable abús i una presa de pèl a la ciutadania. I perquè qui llegeixi aquesta informació es faci una idea de la magnitud de l’abús us he de dir que l’alcalde de l’Ajuntament de Subirats cobra més que l’alcalde de Tarragona. I qui no s’ho cregui, el convido a verificar aquesta informació.
El 60% de la militància d’Esquerra té un càrrec públic, cobra un sou que mai en la seva vida havia somiat i està disposat a defensar-lo amb totes les armes. Per això mateix quan veig en Carretero que vol canviar aquesta dinàmica materialista penso que no sé pas com s’ho ha de fer.
Per reflexionar:
El salari mínim interprofessional és, per a aquest 2007, de 570,6 euros mes.
1896
Només entrar al poble d’Oiartzun (Guipúscoa) ja me’n vaig adonar, (tampoc calia ser gaire observador), que pintat al terra, a les voreres, al mig dels carrers, a les façanes, als aparadors, en pancartes com la de la plaça de l’ajuntament, compartint protagonisme amb els retrats del patriotes empresonats,…, a cada racó del poble veies el nombre 1896. Vaig deduir, equivocadament, que era un any. Vaig suposar que potser s’havien viscut algunes vicissituds, però no era aquest el motiu pel qual per tot el poble lluïa el nombre 1896. Em va treure de dubtes una jove i amable cambrera d’una taverna compromesa amb el Moviment d’Alliberament del Poble Basc, la qual em va explicar que davant el continuat creixement de l’especulació urbanística els joves del poble havien fet un recompte de les cases buides i deshabitades de la comarca per pressionar els poders públics, perquè es rehabilitessin i parar d’alguna manera la bogeria especulativa que, com aquí a Subirats, també pateixen. Sort tenen que l’Ajuntament independentista els fa costat, no com aquí, que l’equip de govern dilata l’aprovació del nou pla urbanístic.
I mentre a Oiartzun treballen perquè no els malmetin el municipi, aquí a Subirats, passegen el nou pla, que de fet és el vell amb quatre pedaços pels diferents nuclis del municipi fent creure a la gent de bona fe que els veïns en són els veritables protagonistes perquè hi poden dir quelcom i, mentre discutim, els especuladors segueixen destruint el municipi i, a la vegada omplint-se la butxaca amb el vistiplau d’alcalde i l’equip de govern. Així anem.
dimecres, d’octubre 03, 2007
A un fòrum de Internet he trobat aquesta perla que m’ha agradat:
"Ser català i socialista (PSC) és com ser d’aquell grupuscle neonazi que l’altre dia van detenir a Israel, on curiosament tots els seus components eren jueus."
Crec que no s’hauria de limitar als sociates, podriem afegir qualsevol grup espanyolista, ja que tots tiren pedres al seu propi teulat. Ja tenen prou pena!
divendres, d’agost 31, 2007
dimecres, de juliol 11, 2007
Esquerra a la recerca del càrrec
Ja no és cap sorpresa que, a la nit electoral, quan es coneixen els resultats, tothom es proclami guanyador. També ho va fer Esquerra, llàstima que la cara que feien Carod i companyia els delatava. Sí que van sumar algun nou regidor a pobles de mala mort, però a llocs emblemàtics com Barcelona, Berga, Vic, … va patir un sever correctiu; també, a llocs propers com a Vilafranca, Gelida, Sant Sadurní, al nostre municipi i a molts d’altres. Van perdre molt, a poblacions del Baix Llobregat, on precisament deien que la col·laboració amb el PSOE havia d’acostar l’electorat a les seves posicions. Ben al contrari els votants no van voler saber res de la fotocòpia i van triar l’original, o sia, els espanyols. Aquest fet els va fer perdre la representació a la segona ciutat de Catalunya: l’Hospitalet de Llobregat, on ara no tenen representació.
El que resulta més curiós de tot plegat és que al cap de dues setmanes, Esquerra encara feia valoracions molt positives dels resultats, tot i que a molts indrets patien crisis amb les dimissions dels dirigents locals disconformes amb la línia seguida per la direcció.
Han aconseguit alguns càrrecs, a canvi de regalar el poder als sociates, a Diputacions i a Consells Comarcals a més, dels ajuntaments més importants. La direcció pot presumir d’haver aconseguit moltes “victòries”, però la línia descendent d’Esquerra fa que, de victòria en victòria, camini cap a la gran derrota final, que es podria produir a les properes eleccions a les Corts espanyoles. Si fem cas de les enquestes, es comença a parlar que els seus actuals vuit diputats es podrien convertir, en el millor dels casos, en dos o tres. Ja es prou sabut que quan es baixa la pròpia empenta t’accelera.
En Carretero, dirigent d’un corrent crític amb l’actual direcció, va dir: “La pluja fina no ens portarà a la independència”. Jo hi afegiria: “No és que no ens hi porti, és que ens hi allunya”. Si és més important ser d’esquerres que ser nacionalista, passarem de ser una nació sense estat a no ser ni tan sols una nació. Aleshores, si deixem de ser una nació, quin sentit tindria reclamar un estat? Esquerra va per mal camí.
El que resulta més curiós de tot plegat és que al cap de dues setmanes, Esquerra encara feia valoracions molt positives dels resultats, tot i que a molts indrets patien crisis amb les dimissions dels dirigents locals disconformes amb la línia seguida per la direcció.
Han aconseguit alguns càrrecs, a canvi de regalar el poder als sociates, a Diputacions i a Consells Comarcals a més, dels ajuntaments més importants. La direcció pot presumir d’haver aconseguit moltes “victòries”, però la línia descendent d’Esquerra fa que, de victòria en victòria, camini cap a la gran derrota final, que es podria produir a les properes eleccions a les Corts espanyoles. Si fem cas de les enquestes, es comença a parlar que els seus actuals vuit diputats es podrien convertir, en el millor dels casos, en dos o tres. Ja es prou sabut que quan es baixa la pròpia empenta t’accelera.
En Carretero, dirigent d’un corrent crític amb l’actual direcció, va dir: “La pluja fina no ens portarà a la independència”. Jo hi afegiria: “No és que no ens hi porti, és que ens hi allunya”. Si és més important ser d’esquerres que ser nacionalista, passarem de ser una nació sense estat a no ser ni tan sols una nació. Aleshores, si deixem de ser una nació, quin sentit tindria reclamar un estat? Esquerra va per mal camí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)