Ep compte! Notícia incorrecta

El dilluns de la festa major de Sant Pau el Telenotícies va emetre una notícia sobre el municipi de Subirats que no s’ajusta a la realitat.
Van venir a dir que la resistència de les tropes republicanes a Subirats, més concretament al port de l’Ordal va enrederir l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Doncs bé, cal dir que això no s’ajusta a la realitat.
La resistència a Subirats per part dels republicans no va servir absolutament per a res. La guerra feia dies que la tenien perduda. A més els altres punts del front no van fer cap resistència la qual cosa ho va aprofitar l’exercit nacional per encerclar i capturar els soldats republicans que inútilment van resistir per caure tot seguit a la ratera.
L’historiador de la comarca que parlava hauria de saber que si les tropes nacionals van demorar l’entrada a Barcelona fins el dia 26 de gener, just ara ha fet 70 anys, no va ser per l’oposició militar de les restes del exercit roig. Va ser per fer coincidir la data amb la derrota soferta per les tropes de Felip IV a Montjuïc (que tant els costa pair) l’any 1641, just pocs dies després que en Pau Claris hagués proclamat la República Catalana.
El seu interès amb la coincidència de dates, i no cap altra raó, va ser el que va fer endarrerir l’entrada dels feixistes a Barcelona. Desconec la ideologia dels historiadors que ara ens volen donar gat per llebre, però una de dues: o són colonitzadors, o no tenen ni puta idea d’història.

Solidaritat per viure del càrrec

L’Ajuntament de Subirats ha incorporat un tal Cuyàs, de Vilafranca, a la plantilla de l’Ajuntament.
Aquest individu té la peculiaritat que s’ha passat tota la vida amorrat al càrrec. Però alguna cosa no li va anar del tot bé, almenys com ell havia planejat, i va“deixar” la gerència del Consell Comarcal. Els d’Unió de Pagesos ja li tenien preparat l’aterratge a la Denominació d’Origen Penedès, però no el van poder imposar tant com a ells els hauria agradat, i ara, ha de “sobreviure” fent feines vàries en administracions “amigues”, entre elles, l’Ajuntament de Subirats. Sembla que l’alcalde li ha encarregat potinejar el nou Pla General. Des d’aquest full, profèticament, ja vam advertir que tota la comèdia de passejar el nou Pla General pels diferents nuclis del municipi no serviria per a res. Ara es pot comprovar que qui hi dirà l’última paraula no serà cap veí ni tan sols l’ajuntament: serà un sociata que, per acabar-ho d’adobar, ni tan sols és del municipi. Per tant, és lògic que ens preguntem: què hi pinta un sociata foraster, al nostre ajuntament? Tota aquesta manefleria és cosa de l’alcalde, perquè aquest favor “personal” penseu que no quedarà sense cobrar. Cal tenir present que a l’alcalde, acostumat a viure dels pressupostos públics l’espanta la idea de tornar a la vida mundana com la resta de veïns, per això, de cara a les properes eleccions, on s’ha d’avaluar la seva gestió, més que il·lusió i ganes de guanyar, el que té és veritable por de perdre-les, com a bon polític professional que és. Això representaria que cal llevar-se de bon matí, vestir-se la granota i carretejar amunt i avall amb la formigonera. I això és dur, no ens enganyem. Tornar a la humilitat sempre ho és, per això es guarda un as (llegiu Cuyàs) a la màniga per negociar, si cal, el seu propi futur. Tot i que ara l’alcalde fa córrer que vol plegar per a les properes eleccions no dubteu pas que si té garanties de seguir a l’alcaldia i viure del “cuento” us tornarà a trucar a la porta perquè el voteu.

Afegit

Aquest tal Cuyàs, (candidat d’Unió de Pagesos al Consell Regulador) publica escrits en un bloc fent veure que sap alguna cosa de la pagesia. Reprodueixo la contesta que al seu dia li vaig formular:

“Ara ens vols fer creure que els sociates estimeu la terra que espolieu? Au, va! Individus com tu, que s'han passat tota la vida amorrats a la menjadora, és el que sobra al món de la pagesia. Ras i curt. A la pagesia no li calen "salvadors il·luminats" que el seu únic mèrit és tenir carnet socialista i que no han fotut, mai de la vida, brot pel sector”.

Editorial full Recull

Fa només uns mesos, quan no es parlava tant de crisi, es deia que els catalans estàvem perplexos, confosos, embolicats, sense saber què pensar ni quina decisió prendre. I no és estrany, amb la colla de trinxeraires que dirigeixen el país. Quan veus individus com el Montilla sense cap preparació ni currículum professional ni acadèmic, i que és president de la Generalitat ja es veu que els catalans hem fet alguna cosa malament, perquè anem pel mal camí. Només veure que quan ha de firmar als llibres d’honor ha de dur una “xuleta” per no equivocar-se, ja es nota que no és gaire lletrat.Qui va ser director general de Recerca en el govern del president Maragall i els primers mesos del govern Montilla, Francesc Xavier Hernàndez, doctor en història i catedràtic de la UB, va respondre en una entrevista sobre la política científica que du a terme l’actual govern tripartit en aquests termes:“La nostra classe política és un subproducte del fracàs escolar. Quina sensibilitat pot tenir un govern d’ignorants? De la misèria intel·lectual que ens governa són comptats els que han acabat el batxillerat. Simplement no entenen el que passa en el món d’avui”.Tot l’experiment del tripartit promogut pels d’Esquerra ens està duent cap a la nostra desaparició com a poble. Per molt que alguns oportunistes d’Esquerra s’omplin la boca d’independentisme, hem fet tantes passes endarrere que, ara per ara, no podem aspirar a res.Amb l’analfabet que tenim per president, els catalans, més que desorientats o indecisos, estem perduts. Tot plegat, lamentable i trist, per fer-se un fart de riure, per no plorar, és clar. Tants anys de lluitar pel reconeixement de les llibertats de Catalunya per acabar així! Quina barra aquests botiflers d’Esquerra!Però bé, cal ser optimista! I motius no en falten. Fa pocs dies es van reunir en un acte a Blanes diverses plataformes i alguns partits polítics independentistes. Podria ser una anècdota, però és una evidència que alguna cosa es mou dins el moviment independentista, i no serà com fins ara, que cadascú feia la guerra pel seu compte. Hi ha voluntat de cercar una transversalitat que aglutini un ampli ventall de forces que omplin el Parlament de Catalunya de veritables independentistes i que arraconin les irrecuperables Esquerra i Convergència més interessades a buscar l’encaix amb Espanya a canvi de poder i diners. És aventurat donar noms, però cal tenir-ne un molt en compte, i no és altre que el del president executiu de Catalunya Acció; Santiago Espot. caldrà tenir-lo present, perquè ens pot oferir alguna cosa gran.

Atenció sociates !

Probablement el PSC no existeix. Deixa de preocupar-te i segueix votant el PSOE.

Salvem la vinya catalana!

"Que Déu te guard oh vinya catalana
Mar de verdor que serra amunt t'estens..."

Així comença un conegut poema d'Àngel Guimerà. El poema acaba presentant la vinya com un símbol d'unió de la gent catalana.
Conreu típicament mediterrani i secular, la vinya és també un símbol del treball que des de sempre ha caracteritzat els catalans.
Aquest símbol, com tants altres, està en perill de mort. La política portada a terme aquests darrers anys tant pel pojulisme com com pel tripartit, porten la vinya catalana a desaparèixer. O, per ser ser més exactes, porten a la desaparició de la vinya tradicional catalana, paral·lelament ala desaparició de la pagesia tradicional i de l'empresa familiar agrària. Una política que porta a la desaparició d'altres sectors productius típicament catalans com la ramaderia, el petit comerç, la pesca, ... I tot perquè? Doncs perquè el negoci se'l quedin les multinacionals. En el cas de l'agricultura, perquè la terra catalana passi a l mans de les multinacionals.
I qui alça la veu contra aquest fet? Ningú. No solament cap partit ni parlamentari ni extraparlamentari, ni tan sols independentista , sinó ni els mateixos sindicats agraris presenten una lluita de fons que permeti salvar l'agricultura catalana. Quan hi ha un tema escandalós, quan es fa massa evident el que passa, els sindicats agraris fan alguna acció simbòlica per cobrir l'expedient ... i aquí s'acaba tot. Els partits, ni això. Els en foten els pagesos i la terra catalan. Tenen massa feina a defensar altra gent i altres coses.
Què ha fet ERC aquests darrers anys per defensar els pagesos? Res. Han donat prioritat a certes lluites més mediàtiques, com el matrimoni homosexual o defensar una "llei de religions" que omplirà Catalunya de mesquites. Que ha fet CIU? Res. I no cal dir els partits més descaradament venuts a Madrid.
El PNAC si ho fa i ho farà. I ho fa perquè el PNAC ha nascut per dir aquelles coses i per lluitar per aquells temes que els altres no tenen valor de dir i interès per lluitar. Entres aquest temes, una lluita catalana i tot el que aquest sector de la societat simbolitza de catalanitat ben entesa.

* Article manllevat del butlletí del PNAC "La nació catalana" núm. 17

“TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya”

“TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya”
Víctor Alexandre entrevistat per Núria Cadenes
dimecres, 10 desembre 2008
-Vas ser el primer a advertir-nos, nítidament, d’una situació alarmant: què et va impulsar a escriure TV3 a traïció ?

TV3 a traïció La indignació davant la magnitud de la rentada de cervell que TV3 ens està practicant. Però no em volia quedar en aquest estadi, en el de la percepció íntima, volia fer-ne un estudi seriós sobre el tema per tal que la societat catalana tingués proves objectives de com funciona la maquinària espanyolitzadora de TV3 i prengués consciència de tot allò que s’amaga darrere de frases amables o d’informacions d’aparença neutra. La de TV3 és l’espanyolització més amable de totes les que hem patit els catalans en els darrers tres segles, ens la practiquen sense ni tan sols aixecar-nos del sofà.

Per què “traïció”?

Perquè ha traït els principis pels quals va ser creada, uns principis aprovats pel Parlament de Catalunya que parlaven de salvaguardar la llengua i de crear sentiment de pertinença a una comunitat nacional diferenciada. La llengua a TV3 ha arribat a uns nivells de degradació inadmissibles en una emissora pública, però aquesta només és una part del problema. L’altra part és que ja han convertit TV3 en una emissora bilingüe. Era un vell objectiu del PSC-PSOE i ja l’han fet realitat. Ho han fet sibil·linament, però. En lloc d’emetre un 50% de la programació en espanyol, introdueixen l’espanyol en la majoria de programes com una cosa natural. Això fa que sigui totalment impossible mirar TV3 sense saber espanyol. És a dir, que, a banda de tota la immensa oferta que hi ha en espanyol en obert, les engrunes que tenim en català també han de cedir el seu espai a la llengua espanyola. Per altra banda, el marc referencial de l’emissora és Espanya. Això significa que els catalans mai no apareixem com a subjecte únic, sinó com la part d’un tot anomenat Espanya. Tant si es parla d’aturats, de consumidors, de vídues o de dones maltractades, les xifres catalanes sempre són un extracte de les espanyoles.

Quin tipus d’anàlisi hi feies? Quines van ser les conclusions d’aquell treball?

Que TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya. Molta gent no se n’adona, perquè ho fa en català. Senten parlar català i baixen la guàrdia, i aleshores és quan el missatge fet de paraules i de frases d’aparença innocent ens manipula el cervell fins a fer-nos trobar normals coses que no ho són gens. No és normal que després d’una notícia sobre Lleida i d’una altra sobre Màlaga, i just abans d’una tercera sobre Roma, el presentador del Telenotícies ens digui que “sortim a l’exterior”. A l’exterior ja hi érem, perquè Màlaga no és l’interior dels catalans.

Hi va haver cap resposta a aquell llibre, des de TV3 mateix?

Em consta que no els va agradar gens. Se’l van mirar amb lupa per veure per on em podien agafar, però tot el que dic està tan documentat que no m’han pogut rebatre. Per això han optat pel silenci. El llibre, tanmateix, no ha aconseguit canviar res. Els socialistes governen l’emissora i la utilitzen com a aparell mediàtic del seu programa ideològic. Saben que el seu principal enemic electoral és l’augment de la consciència nacional a Catalunya –si tens una mínima consciència nacional no pots votar PSC- i el combaten fent de TV3 un instrument de cohesió nacional espanyola.

De Catalunya Nord estant, la confrontació amb l’espanyolització lingüística i referencial dels mitjans públics del Principat es veu potser encara més flagrant…

I tant! Com que ells no parlen espanyol, s’adonen molt més que nosaltres de la presència d’aquesta llengua en la programació. Als catalans del sud ens passaria el mateix si sentíssim parlar francès. A més, tots els referents espanyols que apareixen a TV3 no tenen cap interès per als nord-catalans. Ells miren TV3 per saber coses dels Països Catalans i resulta que els apareix Espanya per tot arreu. També se’n senten exclosos, ja que la mitjana d’aparició de la Catalunya del Nord en els Telenotícies és d’un cop al mes.

I ja parlem en plural, perquè el cas de Catalunya Ràdio sembla, com més va, més galopant…

S’han proposat convertir Catalunya Ràdio en una emissora merament testimonial i tan bilingüe com TV3. Tenen una programació netament hispanocèntrica i, a més, dintre de l’emissora hi ha un règim de terror. Els independentistes que hi treballen no gosen pronunciar-se per por a la marginació laboral. Això només passa en les dictadures, oi? Potser és que ja vivim en una, per bé que dissimulada, tenint en compte que les vint principals emissores de ràdio i televisió del Principat estan sota control d’un mateix partit, el Partit Socialista.

D’un temps ençà, a més, podríem parlar d’acceleració del procés…

És que van per feina, perquè saben que no tenen oposició. Saben que els dirigents d’ERC han dimitit dels seus ideals i han convertit el partit en l’oficina de propaganda del PSC. El PSC ordena i ERC obeeix. Ara el PSC té dues urnes per recollir vots: la de sempre i una altra guarnida amb l’estelada, que és la d’ERC. Tots els vots, però, van a parar al carrer Nicaragua de Barcelona.

Recentment has dit que TV3 és “un instrument al servei dels interessos ideològics del PSC”…

Sí. El PSC necessita controlar el missatge, perquè controlant el missatge controla el pensament i controlant el pensament controla el país. Amb la immigració estan fent el mateix: l’acullen amb un somriure multiculti, la fan aprendre espanyol i li controlen el vot. Així aconsegueixen el mateix vot captiu que els Altres Andalusos han denunciat al Baix Llobregat. Com que l’independentisme creix i el PSC no para de perdre vots en les eleccions catalanes, han decidit fer seus els immigrants. I per fer-los seus necessiten espanyolitzar-los, perquè un nouvingut que tingui clars els Països Catalans mai no votarà PSC.

I, això, gràcies a la diguem-ne “generositat” d’ERC.

És que sense la col·laboració passiva d’ERC, el projecte espanyolitzador del PSC no seria possible. De fet, el projecte socialista ja preveia la neutralització d’ERC com a requisit vital. Ho han fet molt bé, perquè no sols l’han neutralitzada sinó que l’han convertida en el seu principal avalador. El missatge que pretenen transmetre a l’electorat és aquest: “Si ERC dóna suport al PSC, vol dir que el PSC també és un partit catalanista”. Doncs no. El PSC és un partit espanyolista, garant parlamentari de la unitat d’Espanya, sense cap més objectiu que defensar a Catalunya els interessos del PSOE. I el PSOE, prou que ho sabem, és un partit nacionalista espanyol. Aquí es tanca el cercle.

I no es donava, aquesta espanyolització durant els governs de CiU?

No en la mateixa mesura. CiU ha estat sempre un partit nacionalment molt covard, però amant de les coses del país. Folklòricament, si vols, però se les estimen i les defensen. El PSC odia tot això. El PSC menysprea tot el que té a veure amb la catalanitat, ho considera carrincló, provincià… I és que sap que els seus votants no estan precisament entre les colles sardanistes, els castellers o els minyons de muntanya, sinó entre la gent que vol sentir-se a Catalunya com si visqués a Espanya. El problema de CiU és la seva estretor de mires. És un partit que ha fet de l’ambigüitat el tret més important de la seva identitat. Un dels principals defectes de la personalitat catalana és el pànic a definir-se, i CiU encarna molt bé aquesta manera de ser. El PSC, en canvi, és un partit jacobí, enamorat de la concepció francesa i espanyola de l’Estat, que detesta profundament la idea d’una nació catalana lliure i sobirana. En conclusió: CiU immobilitza Catalunya, el PSC l’empeny cap a Espanya.

A què atribueixes el silenci mediàtic que hi ha sobre aquesta qüestió? Per què no se sent parlar –exclamar-se- els mateixos professionals que ara en diuen de la comunicació?

Perquè a Catalunya hi ha molta por. És una por abstracta, certament, però hi ha por. I aquesta por es tradueix en un llenguatge políticament correcte causat per l’autocensura, que és la més perversa de les censures. N’hi ha prou d’escoltar les tertúlies mediàtiques o de llegir els articles d’opinió per veure que Catalunya és un poble tenallat per la por. L’únic espai encara mínimament lliure és Internet. La resta està tot controlat per aquells que treballen perquè res no canviï. Jo, per exemple, sóc un escriptor que té les portes tancades a la premsa escrita del país. Els gestionadors de la por em veuen massa lliure i insubmís per al seu gust. La gent lliure espanta, perquè es nega a acceptar la realitat com un fet predeterminat i lluita per canviar el curs de la història quan és adversa.

Lluita , núm. 264, novembre-desembre 2008
* Text manllevat de www.annanoticies.com

Lectura recomanada

Un article suprem. Llegiu-lo.
Es pot ser socialista?

Les pernicioses subvencions agrícoles

Són moltes les veus autoritzades del món econòmic que alerten de l’obscenitat de les ajudes a la pagesia. Unes ajudes que fan que el productor europeu produeixi per sota el preu de cost i en excés. Això fa que el preu del producte subsidiat caigui, però no sols cau aquí a on es produeix, cau arreu en aquest món globalitzat i, aleshores, el pagès africà que sobreviu sense cap ajuda pública i amb molt pocs mitjans ha de deixar de produir perquè no pot competir amb el pagès subvencionat del primer món. És una espiral de misèria i explotació.

No és cap broma que la Unió Europea cada dia destina la quantitat astronòmica de 900 milions d’euros, sí, cada dia! I us ben asseguro que no canviarà res perquè el lobby agroalimentari sempre està apunt per treure els tractors a la carretera si algun mandatari insinua retallar les ajudes.

Ahir mateix, a la trobada de socis de Covides, el president de l’entitat, li va demanar al Benach (àlies el Budell) més subvencions i que arribin més ràpidament. La junta de Covides no té vergonya. Després de fer una retallada a la liquidació als socis de jutjat de guàrdia, ara s’excusen que és culpa de la crisi, com si no coneguéssim a tota aquesta colla de vividors que només van a darrera del càrrec. I no podria ser d’altra manera; els d’Unió de Pagesos majoria a la junta, perquè després us vinguin a parlar de l’empresa familiar agrària que dia a dia tant s'esforcen en ensorrar.

Acte unitari a Blanes

300è Aniversari de la caiguda de Dénia a mans dels Borbons

Secrets de família

Si en Carod, Benach i altres vaques sagrades d'Esquerra han empleat el germà perquè no ho pot fer l'alcalde de Subirats?A més ja se sap que la sang tira i ajudar-se entre germans és un deure inexcusable, més faltaria.

Per aquest motiu el "tete" repassa els camins amb la seva retroexcavadora tot esperant que plogui ben aviat per així tornar a tenir feina de nou. Avui aquest matí remenava a Cantallops el que coneixem com el camí Fondo. Ara caldrà veure les hores que apunta, perquè igual cobra el matí sencer, perquè de barruts el món n'està ple.

Jo al lloc de l'alcalde aquestes pràctiques em farien vergonya, però ja és sabut que a la política per a triomfar has de ser un poca vergonya.

Cementiri de Sant Pau

Fa un any vaig parlar del cementiri municipal de Sant Pau en aquests termes.

Cementiri de Sant Pau

Ara un any després el tema està igual, bé encara més deteriorat, i no sembla que preocupi a l'equip de govern de l'ajuntament.
Parlen de fer-hi una ampliació, això ja els agrada perquè remenaran diners, però els arranjaments que hi calen igual se'ls descuiden. Alcalde i companyia, com a bons professionals de la política, no poden perdre temps en assumptes que no donin beneficis i no ajudin a pagar el seu fantàstic sou. Deplorable. Una vergonya.

Breu comentari a l'Alcalde de Subirats

Antoni, ja ho hauries de veure tu mateix que queda una mica malament que el teu germà es dediqui a arreglar els camins del municipi amb la seva retro.
Aquestes pràctiques no eren les que defensaves a la campanya electoral. Crec, humilment, que a poc a poc vas perdent la vergonya i al final perdràs la dignitat.

Perquè em puguin criticar, ha ha ha

Des d'un bloc de debat(*1) d'aquí el Penedès que es fan passar per progressistes i d'esquerres, però que està impulsat per sociates colonitzadors i els seus acòlits s'han adonat d'un gravíssim pecat que he comés jo aquí en aquest humil bloc de referència de l'independentisme penedesenc(*2). El gravíssim delicte és tenir un parell d'enllaços a dos blocs de l'entorn d'Unitat Nacional Catalana, ha ha ha. Ho! m'han descobert! ha ha ha. Doncs bé si els tinc enllaçats és perquè recomano la seva lectura. Amb aquestes crítiques m'he adonat que no tinc cap enllaç al partit esmentat i us puc assegurar que havia tingut el corresponent link i no m'explico perquè no hi és. De ben segur algun dia sense voler el deuria treure premen alguna tecla que no havia de tocar, per tant aquí poso l'enllaç

UNITAT NACIONAL CATALANA

i més endavant vull reorganitzar el bloc i l'afegiré als enllaços tal com ja ho tenia en un principi.
També dir que en aquest bloc no hi trobareu enllaços a grups pro espanyols, antidemocràtics o que facin apologia de la violència com per exemple els de la Cup, Falange, etc.

*1- Si els portes la contraria ja et tracten d'antidemòcrata.

*2- Modèstia a part, he he he.

Ai la banca!

Després d'anys i anys d'obtenir uns beneficis immorals, ara, que l'economia no va tan bé els governs han de córrer a aportar fons per apuntalar els seus negocis en perill d'esfondrament.

I aquests fons qui els restituirà?

Es demanara alguna responsabilitat als causants de l'actual crisi bancària?

Com és que quan a les meves vinyes i va caure una pedregada, i la meva economia va trontollar, el govern no em va ajudar?

Com és que els que roben per sobreviure van a la presó?

Els Mossos d'esquadra vetllen per la seguretat dels dipòsits dels treballadors o només posen multes de trànsit? Vigilen als banquers?

De fet s'han "cremat" molts diners i sabem quina cara llueixen els bitllets. Podríem jutjar als banquers per terrorisme econòmic?

Esclata ERc

Esclata la bombolla d'ERC

ÒMNIUM = Vergonya

CCOO Catalunya, IEC, Òmnium, UGT Catalunya, Unió de Pagesos i USOC signen un manifest unitari pel finançament i el compliment de l’Estatut.

No aniran gaire lluny els d'Òmnium amb aquests socis. Tots aquests que he posat en negreta només firmen aquest manifest pro estatutet perquè senzillament viuen dels recursos públics i en volen més per a ells i, a la vegada, es donen una capa de vernís catalanista, però no enganyen a ningú, prou que tots sabem que aquests sindicats són espanyols i espanyolistes, veritables quintacolumnistes i enemics aferrissats de Catalunya.

Que no ens surtin amb històries; el millor finançament és la independència. Però a les hores de què viurien els colonitzadors?

Cant de la independència. 11 de setembre de 2008

Cant de la independència (Cantat per Núria Inglès. Fragment)

Cant de la independència (Cantat per Núria Inglès. Versió integre)

Volem per Catalunya només la independència !

Lletra

A la gent de Catalunya Acció moltes i moltes gràcies.

Comunicat conjunt Unitat Nacional Catalana UNCat i Partit Republicà Català PRC

Comunicat conjunt Unitat Nacional Catalana UNCat i Partit Republicà Català PRC: Contra l’estafa de l’Estat de les Autonomies espanyol, avancem junts cap a la independència Els darrers anys han evidenciat que l’Estat de les Autonomies borbònic nascut en el postfranquisme i que a la pràctica ha significat per a Catalunya el manteniment del model d’estat forjat durant la dictadura està fent fallida. Cada vegada més sectors de la societat catalana s’adonen que la crisi de l’autonomisme només té una solució: fer que la nació catalana, de Salses a Guardarmar i de Fraga a Maó, esdevingui un Estat sobirà al si de la Unió Europea. Tots els intents que des de Catalunya una classe política derrotada, sotmesa i submisa ha fet per trobar el denominat “encaix” del nostre país dins l’Estat espanyol han tingut com a resultat el fracàs i el menyspreu més absolut dels espanyols. Els nostres representants parlamentaris han demostrat la seva total ineficàcia a l’hora de defensar els interessos dels catalans davant les constants agressions espanyoles i sempre han posat els seus interessos personals, laborals, econòmics o partidistes per davant de la defensa dels drets i les llibertats del poble català. És per això que, a hores d’ara, un cop demostrat que l’autonomisme no dóna ja mes de si, quan s’ha constatat que la solució a les problemàtiques que afecten el conjunt de la societat catalana no pot arribar de cap nou Estatut i de cap negociació bilateral amb el govern espanyol, les organitzacions sotasignades manifestem al poble de Catalunya en aquesta diada de l’Onze de Setembre que l’únic camí que ens portarà a la nostra llibertat com a nació és el de la sobirania. Tan sols amb la independència, només amb la consecució d’un Estat propi, la ciutadania catalana podrà disposar del poder polític necessari per afrontar els reptes de futur que té al davant i per prendre les seves decisions amb total llibertat.Unitat Nacional Catalana i el Partit Republicà Català manifestem la determinació d’avançar cap a la independència, conjuntament amb altres organitzacions que comparteixin aquest mateix objectiu, mitjançant l’impuls d’un projecte polític transversal i patriòtic, que tingui la llibertat nacional del nostre poble com a principal fita a assolir i que trenqui definitivament amb l’autonomisme. Així mateix, afirmem que no donarem suport a cap proposta política que tingui com a finalitat donar cobertura a uns partits polítics parlamentaris que han fracassat a l’hora defensar els drets nacionals de Catalunya, ni participarem en cap front autonomista que pretengui defensar un Estatut que a hores d’ara tothom té clar que ha mort abans de néixer, ni tampoc avalarem cap proposta de nou finançament que mantingui l’espoli fiscal contra Catalunya i els catalans, i que encobreixi una mal anomenada “solidaritat” que tan sols és, dit d’una manera clara, un robatori que Espanya perpetra anualment contra totes i cadascuna de les famílies catalanes. Ja ha passat l’hora de conformar-nos amb uns quants milions més a l’any, amb uns millors trens o amb un aeroport amb una minsa participació catalana. Ara és l’hora de la sobirania. Els catalans volem ser amos del nostre destí,volem per a nosaltres i per als nostres fills una Catalunya en què la llengua, cultura i identitat pròpies en siguin les hegemòniques arreu del nostre territori. Per això, volem deslliurar-nos per sempre més de l’opressió i colonització espanyola i francesa i junts ho aconseguirem.

Verema sense preu gràcies a Unió de Pagesos

Quasi bé em fa pena haver de tornar a parlar d'Unió de Pagesos, però no me'n puc estar, ha ha ha.

He llegit a la premsa comarcal la notícia que duu el següent títol:

"Unió de Pagesos denuncia que, un any més, s'ha iniciat la verema sense saber quin serà el preu de venda del raïm"

Els que es vanen de ser el "sindicat majoritari del camp català" ningú els escolta, ha ha ha, diu molt del sindicat! Val més riure, perquè de fet la notícia fa plorar. Any rere any, la patronal del sector se'ls pixa a la cara i no m'estranya. S'han passat mitja vida reclamant subvencions i càrrecs, i rient totes les gràcies dels sociates. I ara volen que la patronal se'ls escolti? Au va! Cal ser una mica seriosos. També es queixen que no cobriran les despeses, ha ha ha. Això voldrà dir començar a demanar noves subvencions? Perquè en això sí, en són uns mestres, jo diria que és el millor sindicat del món en fer el ploricó i viure de subvencions.

Amb la seva recerca del càrrec i la subvenció han ocupat càrrecs a qualsevol junta que s'estimi, els pots trobar a un munt de llocs, també a les juntes de les cooperatives, i pel que podem veure dia a dia, any rere any, les liquidacions que fan als socis fan pena, molta pena! Són vergonyoses! I, alguna responsabilitat i deuen tenir? O potser la culpa és dels vint-i-tres anys del President Pujol?

Retallo i enganxo ...

Retallo i enganxo quatre opinions recollides al Racó Català sobre Unió de Pagesos.

1=Unio de pagesos es el sindicat dels sociates i dels comunistes... ara que manen els grans, que cony van demanant? UP era un dels molts ariets que feia servir el PSC contra CiU...des de quan es pensen ara que son independents o que fan alguna falta? Ara mana el tripy...aixi que a callar...!!!!

2=Ah, caram...com els d'esquerra que es veu que tampoc els agrada....pero fan president MOntilla Els hi dic a la cara a ells i al sumsum corda Saps de la protestes de pagesos que ens varem haver de tragar...i lo tranquilets que estan ara...en què teoricament estan arruinats?????recordes els de l'avellana?

3=...Ara mana el jefe així que a callar De tots aquests que quan plou 4 gotes surten a la tele plorant que han perdut el 90% de la collita, no tels pots creure.... A més ells no viuen de les collites...viuen de la subvenció

4=REPETEIXO Sindicat sociata i comunista I Corretja de transmissió de la política del partit la resta es bla bla bla I als de l'avellana tot el que els passi es poc

El vell sindicat

La Unió de Rebassaries va patir cruelment la repressió franquista. Molts van d’haver-se d’exiliar; d’altres van ser detinguts i van haver de sofrir la presó, i algun altre va ser afusellat. A més, van perdre les millores socials conquerides pel col·lectiu amb molt de treball i penúries. Malgrat aquests fets lamentables, també caldria fer crítica, perquè no tot ho van fer bé. Aleshores, amb l’esclat de la guerra, la Unió de Rebassaries va adquirir quotes de poder que no van saber gestionar, cosa que va ser letal per al país i, en bona mesura, els seus errors van ajudar a aconseguir la victòria del militars revoltats.

Entre altres càrrecs, van ocupar la Conselleria d’Agricultura, a més d’encarregar-se del proveïment de Barcelona i l’avituallament de l’exèrcit roig al front de guerra. En tots tres llocs els càrrecs els van venir grans. Només cal llegir el llibre de Magí Parera per adonar-se que les tropes republicanes passaven fam. I així no es pot guanyar cap guerra. Tampoc a la rereguarda anaven sobrats. De fet, a les ciutats encara era molt pitjor. Mossèn Ballarín conta que va venir de permís a Barcelona i a casa seva, per sopar, es van partir un grapat d’avellanes. Catorze per comensal. El seu pare i una germana, amb aquesta penúria, van morir literalment de gana, com malauradament molta altra gent.

Poso aquests exemples perquè ens fem una idea de la classe de proveïment que va fer el sindicat pagès. Sens dubte no van saber gestionar uns recursos que el president de Catalunya els va encomanar. Però almenys va servir perquè ells, com a responsables, no passessin gana, com la resta de la població civil i militar. Aquells pagesos que, de cop i volta, van deixar de trepitjar terrossos i van començar a trepitjar moqueta i menjar canelons i altres menges elaborades i fines, també van deixar d’anar a peu per escarxofar el cul al cotxe oficial, com ara els d’Esquerra, i no hi havia ningú que els arrenqués d’allà. Conten testimonis presencials, que en Pau Baqués, pagès de Subirats i regidor de l’Ajuntament de Barcelona, es feia dur de Barcelona fins al poble. D’aquest fet, en donen fe els veïns, alguns encara vius, que ho veieren. Cal recordar que aquest individu tenia càrrec a l’Ajuntament de la capital quan hi havia el conflicte armat, o sia, quan hi havia una economia de guerra i els recursos eren escassos. Però, és clar, el transport públic no vestia gaire. Per desgràcia, de barruts sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà.

Ara que volen recuperar la memòria històrica, seria bo no oblidar els veritables herois que es van jugar la vida, i moltes vegades la van perdre, a un bàndol o a l’altre, tant hi fa, ara. Si no vaig errat, al petit nucli del Pago, que són ben poques cases, quasi surt a un mort per casa. Hi van morir set joves, a la guerra. Però ningú mai ha pensat a dedicar-los una humil placa, mentre que els que tenien el cul al cotxe oficial i menjaven canapès a les recepcions de l’ajuntament tenen el seu carrer.

Des del Pi de les Tres Branques

Parlament de la patriota Daniela Grau

Unió de pagesos un cop més insolidària

Sindicato de Obreros del Campo - Sindicato Andaluz de Trabajadores informa:
Aquesta setmana tindrà lloc als jutjats de la Plaça de Castella de Madrid un judici contra el company Diego Cañamero. Aquest es fa per la demanda interposada contra ell per la Duquesa d’Alba a propòsit d’unes declaracions en les quals denunciava que molts terratinents tenen immigrants treballant irregularment en les seues finques.

Unió de Pagesos no ha fet cap comunicat de solidaritat amb el sindicalista. Una de dues, o estan al costat de la duquesa d'Alba, o potser callen perquè saben d'algun pagès que no té els treballadors com cal.

Ecoparc segon intent

Atenció! Recordeu que s’havia de fer l’Ecoparc? Doncs, bé, ens ha arribat informació seriosa que l’equip d’Esquerra està valorant noves propostes per omplir el buit que va deixar aquell projecte que la gent del municipi va fer avortar. De fet, es van començar a fer inversions que van quedar estroncades i ara es volen recuperar.

Segons hem pogut saber gràcies a la nostra “gola profunda”, s’està coent un projecte igual o pitjor que l’anterior. Ara l’alcalde vol vendre el projecte, encara en estat embrionari, als altres grups de l’Ajuntament, i fer veure que és una cosa de tots i, per tant, bona per al municipi. La idea és sondejar Convergència per tal que s’impliqui en el projecte, ja que aquests tenen una espina clavada de l’anterior projecte, i, així, tirar endavant conjuntament el projecte nou. D’aquesta manera vindrien a donar-los la raó i reparar el dany, a més de tancar la ferida que encara supura. Als sociates se’ls volen guanyar donant-los una responsabilitat en el projecte, perquè s’estiguin callats i facin bondat. De fet, els volen prometre una bona remuneració. D’aquesta manera, l’equip de govern veu fàcil animar-los a participar, ja que és prou sabut que la seva prioritat són els diners, el que els fa moure, i no el territori o el benestar de la gent.

Unió de Pagesos i Unión de Campesinos de Castilla y León crearan un nou sindicat estatal

"Unió de Pagesos (UP) i la Unión de Campesinos de Castilla y León (UCCL) crearan, després d’aquest estiu, un nou sindicat estatal de caràcter confederal en què cada entitat tindrà l'autonomia que la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) –el sindicat que fins ara els acollia– els negava, segons ha explicat el coordinador del sindicat català, Joan Caball." (Notícia manllevada de:El singular digital)

Ho veieu? No han perdut el temps. Els van fotre fora de la Coag ... El que jo sempre he dit: Unió de Pagesos sempre al costat dels espanyols. És que no se'n poden estar, és com una força que els empeny, ha ha ha.