A pesar d'haver estat un any molt complicat hem resistit i seguirem !!!

Molt bones festes i millor any nou 2021 !!!

Resta i segueix

 Quan fa uns dies vaig veure una colla de podadors a una vinya propera a la meva terra, ja em vaig pensar el pitjor i avui un m'ho ha confirmat. Un altre soci de Covides que deixa la terra, i els raïms aniran a una cava propera que l'ha adquirit. Així de senzill! De fet aquest setembre ja ni tan sols va collir els pocs raïms que el míldiu no li va arrabassar perquè ja va veure que no feia prou diners per pagar la màquina de collir. 

Malauradament Covides és una empresa fallida des de que va comprar el Celler de Vilafranca. Aleshores va quebrar, però com és una entitat que dóna sortida a una bona part dels raïms del  Penedès no pot tancar les portes; perquè llavors genera un problema encara més gros, va tirant, però ep! ... que ningú pensi que amb aquesta entitat aixecaran mai el cul de terra perquè no serà. Ben al contrari s'hauran d'arrossegar tota la vida, sí ho heu llegit bé, tota la vida. I encara sort que no han pogut traficar amb el Celler de Sant Cugat! Us imagineu ara fent obres majors? Una cava nova, un nou descarregador pel raïm negre, noves tines, ... uffffff.  

I poseu-se apunt que si enguany no retallen gaire la liquidació, la retallaran l'any vinent, per la senzilla raó que les despeses fixes hi són i els quilos de raïm no. Al celler de Sant Sadurní no van arribar ni a la meitat de quilos dels anys fluixets i els altres cellers també van baixar. L'estadística de quilos entrats no la diuen els molt putes. Però encara que no ho diguin prou que ho notareu a la liquidació. I les vendes ja veieu com esta la cosa, tot mig tancat i sense gaires ànims la població. Però podeu estar segurs que si parleu amb els de la junta us diran que tot plegat encara els ha afavorit, hahaha. I si ets un "crac" t'ho creuràs. hahaha.

Puríssima

 A casa de tota la vida que tenim una imatge de la Immaculada Verge Maria. La que podeu veure a la imatge que afegeixo a aquest post. A la parròquia de Sant Pau, a la qual pertanyem, acabada la guerra feien falta moltes millores i una de les maneres de pagar-les va ser organitzant una rifa i van rifar una Marededéu, aquesta mateixa que podeu veure, ja que vam ser els afortunats guanyadors. Els avis, els pares i ara jo mateix, la tenim en un lloc ben visible i de pas. Sempre li dic alguna cosa quan i passo per davant, encara que sigui alguna floreta com "bonica!".

Mal averany

 Aquesta passada setmana vaig passar per un carrer peatonal d'Hospitalet i pel que vaig veure amb l'actitud de la gent respecte les mesures anti Covid crec, i millor que m'equivoqui, que es començava a covar l'ou de la tercera onada. Al temps!

És mal de cor

Ara m'ha fet gracia un que al Twitter ha escrit una piulada que deia: És espanyol qui no pot ser res més i m'ha vingut al cap: És de Covides qui no pot ser altra lloc. Ha ha ha. Ben cert. 

Ara estava escoltant aquesta cancó: It's a heartache  de Bonnie Tyler que traduït seria quelcom així: És mal de cor. :)

Sant Galdric

 Avui 16 d'octubre hauria de ser festa de precepte pels pagesos perquè és el seu sant patró. Però malauradament molts "cracs" ni saben qui és. Mira ben mirat hauria de ser pregunta d'examen abans d'entrar a l'assemblea de Covides. El que no sap qui és Sant Galdric o Galderic no té dret a vot, hahaha, ai que pocs votarien!. Jo quan bonament pugui m'escaparé a Sant Martí del Canigó, com altres vegades,  i m'agenollaré davant el seu altar com m'agrada fer.

Nou rector a la parròquia

 Les parròquies que acostumo a freqüentar, que són la que em toca i la veïna, ja fa uns anys que tenen el mateix mossèn, per bé o per mal és així.
El primer capellà que van compartir va morir de manera sobtada, el segon és el que ara a marxat a nous destins i el que ara tenim és el tercer. No cal ni dir que li desitjo els millors èxits en el desenvolupament de la seva tasca que no serà ben segur fàcil perquè tot el que fa referència a la religió va a la baixa.
Mossèn Albert que va ser el primer que va dur les dues parròquies. L'empatia i el bon caràcter no eren pas el seu fort, però ara no vull pas criticar una persona traspassada. Mossèn Jordi era tot el contrari al seu predecessor. Bon caràcter i empàtic. Però a mi personalment no m'acabava de fer el pes perquè no em quedo amb les coses superficials i la seva manera de fer la litúrgia i la predicació del sermó no em convencien. La litúrgia descuidada, sense revestir-se bé com si no tingués importància el que és i es fa a la Santa Missa. El sermó sempre sobre coses mundanes i poc sobre l'Evangeli. L'actual capellà només a predicat tres sermons i de moment trobo que s'ha centrat en les lectures del dia, per tant; bé, clar que és precipitat voler fer una valoració amb tan poc temps a les parròquies.
No és que jo sigui cap entès, però mentre la immensa majoria de la gent que va a Missa té la teologia que va aprendre quan va fer la primera comunió, jo vaig fer en el seu dia un curset de teologia i fins i tot vaig rebre un títol. Però bé, tenir un diploma no vol dir pas que sigui diplomat, només vol dir que vaig adquirir uns coneixements que m'han estat molt útils en la vida i saber del que parlo quan qualsevol altre ruc és capaç de pontificar sobre l'existència de Déu a la barra d'algun bar. Amén.

Estafa als iaios

 No em veig capaç d'enganyar iaios. Així de senzill! Els meus pares eren gent humil, no vaig poder heretar cap copiós patrimoni, però sí que vaig heretar un bon exemple, una manera de fer i una educació en valors cristians que valen més que la millor herència. Per tant queda clar que em veuria incapaç d'abusar de la bona fe d'aquests iaios que els pobres no saben ni cap a quin cantó pentinen la clenxa ni si porten clenxa ni si tenen cabells per pentinar cap clenxa, però sigui com sigui la cooperativa els deixa ben clenxinats a ratlla. Amb el 35% de descompte si fan bon vi, sens dubte que sí. Quina vergonya aprofitar-se de gent vulnerable. Esperem que els sindicats de pagesos facin alguna cosa, però molt em temo que no.

Em sembla que alguns haurien de buscar el significat de les paraules: Cooperativa, cooperar, cooperativisme.

 

 

Suggeriment

 Carta pública al President de Covides. 

Sr. (bé ja ho sap que sóc soci, de fet sóc soci fundador) Volia fer-li arribar un petit suggeriment per tal de revalorar el bon nom dels socis, en especial als socis que fa anys i panys porten en aquesta cooperativa que, malauradament, amb les minses liquidacions no li fan el reconeixement que mereix. Seria bo que als socis fundadors, que encara hi ha, i també als que porten "x" anys caldria donar-los un premi per la seva fidelitat vers la cooperativa. Igual que les bones empreses premien als seus empleats en complir 25 anys de treball amb un obsequi, normalment un rellotge, de la mateixa manera la cooperativa ho pot fer als socis fundadors i més endavant ho podria fer als socis que compleixin 25 anys per posar un xifra per exemple, i així continuar cada any amb els socis que compleixin aquest temps. No sé si ara amb la pandèmia és possible? O, és el millor moment, ja que la "festa de l'arengada" no sé pas. Per tant, fer un acte més íntim per lliurar l'obsequi i un petit refrigeri on a cada soci reconegut pel premi se l'hi assigni una taula on complexi la normativa de la distància i ell mateix porti els seus convidats fins a 6 que és el màxim que la llei permet. Així de senzill. Després de maltractar el soci de mala manera mereixeríem que ens aviciïn un xic. Aquí ho deixo.

Premi pels ganduls

Premi pels ganduls. Malauradament sempre és així. Ara resulta que el govern vol ajudar a tots aquests mal pagesos que van dormir-se en lloc d'anar a ensulfatar. Doncs vinga a cobrar la pageta que de segur serà més bona que les despeses de sulfatar. 

Vivim en un país que sempre es premia als ganduls. Els que fan la feina ben feta sempre els hi toca rebre garrotades de tots cantons. I amb aquestes polítiques només s'estimula a fer les coses malament perquè l'esforç no és valorat. 

Igual fa la cooperativa ara castiga els pagesos que fan bon grau, que acostumen a ser pagesos petits que cuiden i mimen les seves vinyes i porten un bon genere que fa enveja a tota la gandulada que sempre mana i no se'ls ha acudit cosa millor que unes tables de grau òptim que ningú sap com s'ha de fer perquè els teus raïms estiguin dins la forquilla del grau recomanat. Una bogeria més d'aquests fracassats de la vida que no són capaços ni de fer un bon grau a les seves vinyes i que només envegen el grau dels altres. I que consti que enguany més o menys he estat dins aquest grau, però l'any passat vaig fer fins i tot 13º doncs li tocava un 35% de descompte. sí heu llegit bé, si fas 13º que és un vi fantàstic et descompten un 35%, quasi res. I els iaios ho van aprovar! Els hi fan perdre un terç de la collita i van hi ho aproven. Potser que les famílies haurien de pensar-s'ho dues vegades abans d'enviar els iaios a reunió perquè s'hi juguen un terç de la collita cosa que no és intranscendent, per tant, poca broma que del que colliu passeu l'any. Com diria  en Laporta: Al loro! que no us enredin!

En Pinxo i en Panxo

 Avui he rebut aquest correu d'una companya de feina:

"El Pinxo li va dir al Panxo: —Vols que et punxi amb un punxó? I el Panxo va dir al Pinxo: —Punxa'm però a la panxa no."

Mira si ella tenia ganes de dir-ho jo també i en faig un copi i aquí queda ;)  Poca feina avui je je je

Des de la veracitat i rigor *

En temps de verema vaig a descarregar a la cooperativa el raïms que la "colla" em collit. Bé de fet una "colla" que normalment és un de sol o en el millor dels casos de dos. Per tant els raïms són més aviat pocs, però bé com el tractor tampoc és gran no desentona, i si desentonés tampoc m'importaria gaire, o més aviat gens, així que porto els raïms que porto i al que no li agradi senzillament s'ha de fotre perquè a mi em deixa ben indiferent. A vegades trobes pel camí d'anar al celler o al mateix celler algun megatractor amb milers de quilos de raïm (quasi sempre en mal estat) que es pensen que són alguna cosa per anar amb aquelles "bèsties" tan grosses. I d'alguna manera sembla que et menystinguin, però francament a mi em fan llàstima perquè sempre penso que ja tenen prou pena d'haver-se de refiar dels lliuraments que els hi farà la cooperativa per passar l'any. I penseu que quan més gran és el remolc i tractor, més llarg trobaran l'any, i si a més el míldiu o el porc han fet minvar la collita posa't a punt que l'any es farà etern.  

*Quan editava el Recull sempre recordava als lectors que les informacions es basaven en la veracitat i el rigor informatiu. M'agradava deixar-ho clar. I avui ho aprofito com a títol d'aquest humil post. En fi tot plegat paraules. Oh! just ara sona Words una cançó  sempre bonica d'escoltar; vaja casualitat.

Fi de la collita 2020

Per la meva part he acabat la collita. Enguany no he patit esperes per descarregar ni coses rares, per tant la meva felicitació als treballadors del celler de Sant Cugat que han treballat amb una altíssima professionalitat. Un altra dia amb més calma parlaré d'aquest invent que s'ha tret la junta de la màniga del grau òptim que només serveix per robar al soci. Caldrà parlar-ne perquè és una altra pressa de pèl als socis. També caldrà parlar de la poca collita entrada al celler de Sant Sadurní per les causes que siguin. Hem de tancar el celler de Sant Sadurní per falta de raïm? És rendible aquell celler? Potser n'hauríem de prescindir, a més per portar raïms plens de míldiu millor tancar-lo, clar que sí, i que vagin a Vilafranca o a Sant Cugat, de fet com em va dir el President: "Agafes una -banyera- de 10000 quilos i no hi ha distàncies". Doncs això!

Properament reunió a Covides

Aquesta setmana hi ha reunió, però malauradament, (o sense malauradament) no hi puc anar-hi, ja que tinc altres obligacions. Veig que han canviat la ubicació suposo que pel Covid no sigui cas que tots aquells iaios, personal d'altíssim risc, s'infectin i fotin una neteja com a les residències aquest passat mes de març i abril. No sé si enguany es trauran algun as de la màniga per mirar de complicar l'entrada de raïm del socis, però és probable perquè ho porten a l'ADN. 

No val la pena amoïnar-se, que fotin el que vulguin, que enganyin als iaios tant com vulguin que ben mirat a mi em dóna igual. Pels guanys que hi tinc no val la pena amoïnar-se. Jo em guanyo bé la vida, quan faig la declaració de renda les pagues que em fa Covides representen el 2%, per tant; amb el 98% restant  tiro milles i milles, he he. Però hi ha socis, molts socis, que refien essencialment dels lliuraments de Covides i francament em fan llàstima, perquè com jo sempre dic, les liquidacions són una merda. Així de clar i català.

Per tot plegat són altres, (bon tros més que jo) interessats en la bona marxa de la cooperativa que a mi al cap i a la fi ni que l'empresa fes aigües no em faria anar ni més tort ni més dret, però ja veuríem els ais, gemecs i planys de tots aquells adlàters llepaculs com se sentirien des dels confins del país.  

I compte que la cosa no pinta gaire bé. Al temps!

I ara mateix a mitja tarda quan acabo d'escriure aquest post sona de fons al meu ordinador  aquesta bonica cançó  

* Tot i que faig veure que les cançons del fons del meu ordinador són fruit de l'atzar, doncs no. Són triades amb puteria per acompanyar i reforçar el post ;)

Erto a Freixenet

Més de 1000 treballadors efectats. Poca broma! 

Però tranquils que a Covides segur que ens surten amb què l'actual crisi encara els afavoreix o alguna parida semblant. Perquè fa uns dies amb la revista que envien als socis el president ja presumia i no sé de què perquè els va enganxar amb el pas canviat, sense cap previsió i a correcuita volen bastir vendes "online" amb socis i clients habituals. Tot plegat feia riure i encara tenien els pebrots de presumir-ne. Quins collons! Recomano a qui tingui la revista que llegeixi el trosset aquell que porta per títol "Covides s'adapta i reacciona" No sé si es va fumar alguna cosa, hahahaaaaaaaaaaa, o potser és pensa que els socis son estúpids! En fi que hi farem. 

Mira per on ... ara amb la meva preselecció de música favorita sona aquesta bonica cançó de la Merche (Abre tu mente) que la dedico a les ments pensants de la cooperativa

Sempre donant la nota

Amb l'esclat de la pandèmia Covides ens va fer arribar informació per adquirir producte. Va posar a l'abast dels socis, personal i clients preferents uns números de telèfon  i una adreça electrònica. Doncs bé  el passat 20 d'abril vaig encarregar una comanda a la botiga de Covides de tres caixes de vi i una garrafa i el resultat és que ni m'han contestat. Anem així de sobrats! Llàstima que a les liquidacions sempre anem escanyats, haha.

Bé cap problema, no serà per comprar vi, vaig fer un encàrrec a una altra empresa de la comarca i en menys de 24 hores ja el tenia a casa. Així de senzill. Només és qüestió de fer les coses bé i posar ganes.

El que ens faltava !!

Deixo un enllaç sobre el vi blanc. No si al final ens l'haurem de beure nosaltres, :)

Bé segueixo al meu ordinador escoltant a Kiss. Que tingeu un bon dia!

A tota la bona gent que ens ha deixat

Enguany patirem, aquesta crisi letal per a tanta i tanta gent, iaios i no tan vells. 

Fan esgarrifar les xifres de morts que dia a dia sentim i ja sembla que tenim com a normals. Tenim un futur incert. Com incert és el futur de tantes empreses, pagesos, cooperatives. Però voldria recordar tota aquesta bona gent que ens ha deixat amb aquest escrit d'un pagès del Matarranya. 

El meu sentit homenatge:

Me n'aniré i faré el camí més pla

i fugiré de costes i dreceres, 

lluny de camins de ferro i carreteres,

per camins poc trescats, sense parar.

Poquetes coses portaré al fardell;

un grapat de records -els més antics-,

al pit l'últim adéu dels meus amics, 

i amb roba vella em vestiré la pell.

Aniré, a poc a poc, sense parar, 

i faré nit i dia pels camins, 

ni hort ni bancal, ni vinya ni veïns. 

Company de mi mateix haig d'acabar, 

que el meu camí ningú més pot trescar,

que la senda és estreta bosc endins. 

Desideri Lombarte

La Missa pel youtube

Segueixo la Santa Missa que des de la Basilica de Santa Maria de Vilafranca cada dia a les 8:10. De dilluns a dissabte, tot i que el dissabte celebren la de vigilia. No cal dir que és molt bona iniciativa, però en franquesa la trobo molt fluixa. En poc de mitja hora enllesteixen i donada la poca feina que en aquests dies podrien fer-la una mica més "treballada". Més sacralitzada, amb més respecte, amb una liturgia més cuidada i en definitiva estudiada fins i tot en els moviments que fan, ja que no hi ha un sol dia que no hagin d'abandonar l'Altar per haver d'anar a buscar alguna cosa oblidada i no oblidem que l'Altar és Déu.

Si algú la vol seguir pot anar a la pàgina de https://www.youtube.com/channel/UCfWHVsxXWufhj4jXR4KpTgA  i ja entra al youtube on la podrà seguir.

Maneig de la terra i fertilització (Curs bàsic d'agricultura)

Pròleg

Sens dubte el Penedès és terra de cultius mediterranis, doncs és de lògica que hi plantem cultius mediterranis. La raó és ben senzilla, cal respectar el que hi creix bé i el que culturalment han plantat les generacions de pagesos que ens han precedit. Respectem-ho i veurem com ens sentim tan arrelats a la terra com els ceps i les oliveres que fa segles que hi habiten.

Treballar la terra

Arreu dels Països Catalans els pagesos també són anomenats i coneguts com a "llauradors". De fet fa segles que els pagesos llauren les terres per fer-les més esponjoses i eliminar les herbes que fan competència als cultius. Però fins la dècada del seixanta del segle passat llauraven amb una sola rella estirada per un cavall i ara llaurem amb un munt de relles estirades per un tractor d'un centenar de cavalls.

Voleu dir que no ens passem de frenada? Cal aquests tractors tan grans? Ens cal canviar i passar-se a l'altre extrem i mentalitzar-se a no llaurar i en lloc de tenir la terra nua com si fos un desert l'hem de tenir coberta amb una capa verda que li doni vida, sigui en planta cultivada , lleguminosa, cereal i altres o sigui una coberta espontània de "males herbes". * La coberta vegetal fa que la terra sigui viva, perquè més que terra bona o dolenta hi ha terra viva i terra morta. Curiosament d'aquesta última els pagesos en diuen terra neta.

Uns apunts sobre fertilització

Ens volen fer creure que els principals aliments de les plantes són N;P i K (Nitrògen, fosfor i potassi) I això ben mirat és fals! Una fal·làcia que ens volen fer creure les cases comercials d'adobs. L'adobat a base de productes químics moltes vegades és llençar els diners i posar malalts els cultius.
Posa molta atenció perquè ara t'explicaré com funciona i és molt probable que t'adonis que has passat tota la teva vida fent les coses sense massa bon criteri.

És de primer d'agronomia general. Bàsic. Totes les plantes, totes, tenen aproximadament una composició d'un 80% d'aigua i un 20% de matèria seca. Doncs bé, de l'aigua no hi ha res a discutir és aigua i no té cap més secret i és el 80%. Del 20% restant és la matèria seca de la planta i entre un 15i un 19% prové de l'aire i d'aigua que com saps són gratis a la natura i ens queda una petita porció d'entre l'1 i el 5% que són minerals i són objecte de mineralització. Ens ha quedat clar que una planta té com a màxim un 5% de minerals? Doncs bé, per l'altra banda el sòl està compost per un 98% de minerals i un 2% de matèria orgànica (humus).Has vist quina paradoxa? Ens volen fer aportar minerals a una terra plena de minerals i amb unes plantes que només en consumeixen una petita part del seu pes. ¿No seria més lògic fer aportacions de matèria orgànica que més aviat flaqueja i és el factor determinant que la terra sigui viva i ben viva? Els microorganismes de la matèria orgànica fan despertar la terra i transformen els minerals per què estiguin disponibles pels cultius.

Composició dels vegetals

80% aigua
20% matèria seca (15% aigua, aire)(5% minerals del sòl)
Dit d'altra manera
Oxigen 78%
Carbono 11%
Hidrogen 9%
Macroelements 1'8%
Microelements 0'2%

I aquestes dades són veritats absolutes, podeu fer analitzar si ho dubteu.

Des de l'antiguitat es reconeix l'efecte beneficiós de la matèria orgànica sobre el creixement de les plantes. L`aportació d'humus és la clau de la fertilitat. Sense matèria orgànica no farem cap bona collita i molt de compte que és un bé escàs ja que només n'hi ha un 2%. Per tant sigui aportada des de fora de l'explotació en forma de fems o cultivada com adob verd és la clau de volta per tenir èxit i bones collites.

Els minerals

Hi ha setze elements essencials pel creixement de les plantes: Carbono, hidrogen, oxigen, nitrogen, fosforo, potassi, magnesi, calci, sofre, ferro, manganès, zinc, coure, molibdè, bor, i clor. Cap planta pot completar el seu cicle vital sense aquests elements. I cap element en pot substituir un altre. Els tres primers són elements no minerals i la resta són objecte de fertilització i només representen, en el millor dels casos, el 5%. Tots sabem que els anys secs tenim unes collites minses per molt que haguim estat generosos en l'adobat, clar si la planta és aigua en un 80% que podem esperar? Fa practicament seixanta anys que adobem en nitrogen soluble i fa els mateixos anys que no parem de ruixar els nostres cultius amb productes per les plagues i malalties. Podria estendrem, però francament no val la pena, millor plantejar-se seriosament canviar cap a una agricultura més natural i no obstinar-se en perdre diners i la salut escoltant-se aquí ens vol esclaus de la seva indústria tòxica. Passem-nos a l’adob verd!

Conclusió

Tinguem present que ser un bon pagès no és arribar a la cooperativa amb el tractor més potent ni amb el remolc més llarg. Ser un bon pagès és fer que aquest 5% de minerals que necessiten els teus ceps o cultius els treguin gratis de la terra que en té per donar i vendre. Així de senzill! Anims!
* Diuen "males herbes" i un munt d'animals viuen d'elles. Serà que no són tan dolentes..
PS. Voldria recomanar un llibre de Masanobu Fukuoka que duu per títol: " La revolución de una brizna de paja" Es fàcil de trobar a Internet. Jo vaig gaudir en llegir-lo.

Que no mos conten sòries

He llegit aquest artícle que parla de les DO del sud, però ben mirat és pot aplicar a tots els cellers de Catalunya siguin d'on siguin, tinguin el tamany que tinguin, més clàssics o més vanguardistes, és tot ben igual la desgracia s'escampa sobre tots com una boira espesa que els cega i malauradament ningu s'escaparà.

I Covides? Ai. Ja es poden preparar que no serà cosa d'un mes, no, a l'agost encara no farem vida normal i si la fem res serà igual pel fet que la gent tindrà por. Per tant aquest 2020 poques elegries. Els mals temps i les tempestes si estas ben aposentat les esquives, però si estàs en fals, amb deutes que Déu t'ampari! I que no ens surtin que és de mal sort, perquè la sort se l'ha de fer un mateix. Perquè s'ha de ser molt ruc empenyar-te quan no n'hi ha cap necessitat, ningú els manava a ficar-se a comprar un celler que no els calia per res, però ho van fer i sort que encara no es van vendre el de Sant Cugat que ara servirà per pagar els bancs i es probable que no nhi 'hagi prou i caigui també el de Vilafranca. Veurem si tot va aigua avall, tic tac tic tac...

Però no cal patir pasi el que pasi podeu estar ben segur que tots aquells cracs  no cauran del cavall, com sant Pau. A veure que ens explicaran. Com diria una folclorista de les terres de l'Ebre que conec: Que no mos conten sòries. 

I ara apunt d'anar a dinar sona aquesta cançó

Properament

Més endavant miraré de fer un petit curset pels pagesos en general i qui bonament el vulgui seguir ja ho sap. No sé quan serà i en quin format, però segur que serà gratuït perquè les obvietats han d'esser a la vista de tothom. Ja us informaré. Perquè a vegades escoltar-te els que diuen que hi entenen pot ser un perill. Aquí la prova.

Tot plegat no pinta bé

Us passo dues notícies que et deixen un cert regust a la boca de que tot plegat no pinta bé. Serà de vi agre? He he he.

Notícia del nostre país. 

Notícia de més lluny.

Bé i aquí ho deixo quan són quasi les 3 de la tarda i del "youtube" del meu ordinador sona una bonica cançó preseleccionada que sovint escolto.

Nous entrebancs

Ara hi ha una nova normativa europea que obliga que qualsevol eina arrossegada que tingui rodes haurà de passar l'ITV, i disposar d'assegurança per circular. No sé si les màquines d'ensulfatar que ja passen l'ITEAF també hauran de passar la ITV. I les ensofradores i altres eines... òndia. 

Jo tinc les màquines suspeses i de moment m'escapo, però ja veurem si dura gaire. Tinc una ensofradora Parrot (de museu) que ja he retirat perque ja em van dir que no podia passar de cap manera la revisió de l'ITEAF per tant ja fa dos anys que no faig servir sofre pols, tot ho faig líquid. I qui dia passa any empeny. I francament, no he vist malura, i si en veig miro cap un altre lloc.

Maltracte animal

Veure vídeo