Dissabte reunió

El proper dissabte estem convocats a la reunió de socis de Covides. Vaig llegir l'ordre del dia quan em va arribar la carta, però ara mateix no sóc capaç de recordar cap dels temes que si han de parlar. Sens dubte no deuen ser gaire interessants. A més dissabte m'agafen en un mal moment ja que en els propers dies m'han de fer una petita intervenció i no sé pas si estaré de gaire bon humor per anar a escoltar aquells enredaires amb els seus sopars de duro que els pobres iaios s'empassen l'ham. Però bé, per poc que pugui intentaré ser-hi per poder treure'n alguna cosa en net.

Pagar els deutes dels altres

Sé d'un soci que tant ell com la seva dona per poder fer front als pagaments (aportació) que el 2010 ens vam veure obligats a fer, perquè la cooperativa no fes figa. en van descuidar d'altres i, probablement, no és l'únic. Doncs bé, aquest soci i la seva dona van deixar de pagar les quotes de la Seguretat Social. Ara han passat els anys, crec que tots dos són jubilats, però de ben segur que al passar comptes amb aquest organisme els mesos no satisfets van sortir i potser que aquella decisió la lamentin tota la vida. A saber? Potser ara tenen una jubilació de merda. Cada u sap les seves coses, però aquests  imprevistos no van mai bé. Sens dubte la decisió de comprar el celler de Vilafranca va ser miserable.

Trobada socis. Vi i oli novell

Un cop més Covides va celebrar la tradicional trobada de socis. Enguany deien que hi havia més gent. Felicitats! De fet la trobada de l'arengada com diuen està força bé. Jo personalment trobo que hi ha masses convidats que no reporten cap benefici a l'acte. Enguany hi havia un munt de taules reservades per a tots aquests vividors i cal tenir en compte que el seu esmorzar el paga el soci. En fi com sempre el soci és l'ase dels cops. 

Avui he començat a espodassar una feixa de ceps. En el fons em sap greu perquè són relativament joves (uns 30 anys) i els vaig plantar jo mateix amb la dolla sense l'ajuda de ningú. Però entre el mal que el porc cada any fa, el fet que uns quants ceps han embordonit i el probable tancament del celler de St. Cugat m'he decidit a fer el pas i ara estic valorant si de passada arrenco tota la vinya o només faig aquesta feixa de moment.  Sóc conscient que si no poso una tanca a tot el perímetre valdrà més decidir-se per arrencar i, francament, em veig superat amb la instal·lació d'aquesta barrera que no ser com va ni per on començar. 

Revista de Covides

A la revista de Covides hi ha una entrevista a una jove soci que fa poc s'apuntat a la Cooperativa.  Llegint l'article m'ha vingut al cap una anècdota viscuda fa uns anys a l'Hospital Clínic de Barcelona.  

Una dia estava a Barcelona i sobtadament em vaig trobar malament i vaig ingressar al servei d'urgències de l'Hospital Clínic. Estava a un box amb un avi que estava força fotut, però em moltes ganes de xerrar. I bé, com i vam estar un munt d'hores. Al box de davant i van ingresar una monja vella, l'acompanyava una altra monja jove, de fet molt jove, probablement no tenia ni vint-i-cinc anys, i era ben catalana. I aquell avi que tenia per company al box m'anava dient amb una mica de sorna:  "Qui l'ha enganyada a aquesta? Qui? Qui? Qui t'ha enganyat nena per fotre't a monja". 

Doncs aquesta anècdota de ja fa uns bons anys em va venir a la memòria. La pregunta seria: Qui t'ha enganyat a fer-te sòcia? ha ha ha. Ai pobre! Que desesperat s'ha d'estar per apuntar-se a una cooperativa carregada de deute!

Unió de Pagesos 45 anys

Renoi quina pena 45 anys de lluita per viure de la subvenció. Perquè després diguin dels andalusos i el seu PER. Al principi eren molt revolucionaris fins i tot van fer el boicot a les eleccions a cambres agràries. No és van presentar i clar van guanyar els altres sindicats, hahaha. Quins "cracs" !!! De fet s'assemblen sospitosament als de Covides, haha, a veure si seran parents? 

La paraula pagès tenia i té una connotació pejorativa. I aquests se la van posar al seu nom com a  marca per arrossegar amunt i avall la seva misèria i després de 45 anys no són capaços de canviar-li l'orientació negativa. De fet el seu lleponeig de cul als socialistes per manera de viure de la subvenció no els ajuda. 

Ara 45 anys després, gràcies al  "sindicat" els pagesos són més pobres i tenen menys dignitat que en vida del dictador.  I sort tenen de les subvencions! del contrari ja haurien plegat tots. I el més fotut de tot és que saben que és veritat. Queda dit! 

Altre article meu sobre aquests  i altre i altre i altre en fi ja tenen prou pena!

Tweets d'una patriota ripollesa

1. Deixarem de ser una colònia espanyola el dia que enlloc d'anar a parlar castellà al seu parlament, prohibim les intervencions en castellà al nostre. 
2. Esquerra Republicana diu que és venjança. No és venjança, és colonització. I la solució no es diu "TRIBUNAL D'ESTRASBURG", és diu "ESTAT CATALÀ". 
3. Castella ens vol morts. Fa tres segles que malda per fer realitat el somni. La sentència no l'han redactada pensant en els captius; és col·lectiva. No poden penjar el seu cap dins d'una gàbia, però esperen tenir-ne prou amb un barrots per escarmentar-nos. N'hi haurà prou? Voldria pensar que no ...

Col·lapse

Causes per les quals entrarà en col·lapse Covides:

Errors propis.

1 Deute

El deute és el factor que ha entrat en joc en totes les cooperatives que han fet fallida. De fet el deute és la mare de totes las fallides. 

2 Mala gestió

La direcció erràtica de Covides venen el patrimoni alegrement i fent inversions sense criteri junt amb una mala planificació del producte a vendre fa tremolar els fonaments de la cooperativa.

3 Ingresos-Despeses 

La més que probable baixada d'ingressos per diverses causes i el manteniment de la despesa i inversions inútils és un risc evident.

4 Reducció entrada de raïms

L'envelliment dels socis fa que és perdin hectàrees de vinya i conseqüentment la baixada de quilos dels proveïdors. 

Causes polítiques

5 Conflicte Catalunya - Espanya

Aquest conflicte és del tot imprevisible i fer ara una valoració és arriscat, però el més probable és que no ajudarà a l'estabilitat d'aquesta empresa. 

6 Pèrdua de subvencions

Ja és trist quan un col·lectiu ha de viure de subvencions, però més trist serà perdre-las per alguna causa inespecífica.

7 Factor salud 

Últimament el sector de les begudes alcohòliques comença a tenir mala premsa. Si es comença a relacionar el càncer amb el vi pot ser letal. 

8 Explotacions insostenibles

Els pagesos mitjans ja es veuen obligats a plegar per no poder viure de la terra. I malauradament són la immensa majoria a la cooperativa per tant trobarem a faltar les seves aportacions. Els petits com no refien de les pagues perquè tenen un altra mitjà de vida van tirant i els grans s'encaminen a ser engolits per grans empreses cada dia més presents al sector. 

Factor ambiental

9 Canvi climàtic

Avui dia ja podem constatar que el canvi climàtic és una realitat. Que els hi preguntin als pagesos de les vinyes negres quin comportament tenen. Totes les varietats franceses i alemanyes ho tenen cru.    

Factor atzarós 

10 Crisi 

Quan un malalt està delicat qualsevol contratemps li pot fer la pell. Comença una nova crisi que ja veurem com acaba. 

11 Xilella fastidiosa

Déu ens deslliuri, però de moment ens ronda aprop.

Ampolles de vi a 1'5 euros

Vaig veure a una botiga de la comarca unes ampolles de vi a 1'5 €. I el primer que em va venir al cap va ser:"Que poca cosa ha d'arribar al pagès". No recordo ara mateix la marca, però sorpresa! veig que era envasat per Covides, ha ha ha, ja volia dir jo que vi a preu barat és sinònim de Covides. I venint de Covides és molt probable que fins i tot no guanyin res i per tant no arribi res al pagès. I compte que no hi haguem de afegir-hi diners com ja ha passat en el passat. 

Si de 1'5 euros i descomptem l'IVA, el guanys que ha de tenir el botiguer (que mi jugo el ronyó que hi guanya més que el pagès), l'ampolla de vidre, l'etiqueta, el tap, la càpsula, la caixa de cartró i el separador de dins la caixa, transport, feina d'embotellar, etc, etc, etc i més etc perquè quan el pagès posa el tractor a sobre la bàscula s'encenen uns llums i comencen a comptar las despeses. Pregunto:  Que queda? Queda alguna cosa? O ja ens podem rascar la butxaca per afegir-hi quelcom? 

Ho hauria de preguntar. M'agradaria saber-ho, però perquè m'expliquin una "milonga" que no és creuen ni ells; passo de fer-ho. En fi, que ho preguntin els que han de viure de les pagues que jo al final poc me'n refio i no vull tenir-hi enrabiades que no val la pena.

Vi vegà

Consells de bona fe als vegans i consumidors de vins ecològics:

Si els raïms han estat collits a màquina, que és el més probable, millor que no el consumeixis. La raó és ben senzilla, per on passa la màquina s'ho enduu tot. A les vinyes hi ha diversa fauna, que com és evident, si culls a mà la respectes. Trobes cargols, aranyes, sargantanes, nius, etc. Per exemple que us penseu que és passat si la maquina cull aquest cep:

I que és penseu que fa la màquina amb els fils impregnats de feromones: Doncs a dins el cup. De fet i fan cap pedres, trossos de cep, filferros, algun ferro, gomes, plàstics,... No sé si amb tot plegat pot sortir un vi massa sa.

Amb les feromones de confusió sexual que fan cap a dins el vi no sé si serà la causa de l'augment del LGBI que en aquests últims anys sembla que cada dia hi ha més gent que no té massa clar el seu genere. Seria bo, haha.

El despreci cap al soci

Acabada la collita sense incidències remarcables per la meva part. Amb molta pena pel tancament del celler que tan estimo. He fet bon grau i els quilos han fallat una mica. No sé altra gent, però les vinyes amb la terra una mica pobre no s'han pogut retornar.

Ara us volia explicar de manera breu la votació per la venta del Celler de Sant Cugat on és pot comprovar que això de consultar l'opinió de l'Assemblea és un tràmit que els hi ve gran i només ho fan per obligació i justificar-se.

Bé va anar així la consulta al soci: El president diu: Votarem a mà alçada. Llavors demanen que tots els que estan a favor que aixequin la mà. Ja veus al Gerent que comença a comptar els braços, un, dos, tres, ... un altre l'ajudava, però no van ser capaços de comptar-los tots pel fet que alguns socis aixecaven els dos braços, altres que no eren socis també aixecaven, tot plegat un xou. Un deia jo aixeco els dos braços perquè tinc un vot delegat, un altre jo he aixecat el braç i tres dits perquè tinc tres vots delegats. Sí de veritat que feia vergonya. Com ja es veia que aquella votació era tan ridícula com el preu que cobren els socis dels seus raïms aleshores la Junta pren la determinació de que és tornarà a votar per crida. Cridaran el nom dels assistents i diran si voten positivament o no. Seguim amb el xou. Comencen a cridar, alguns encara no s'han adonat que tornen a votar i responen "Ja he aixecat el braç jo", " Que he de dir jo" i coses semblants i no us penseu que tots aquests fossin iaios tocats per l'Alzheimer, no no, n'hi havia de tota edat. Bé al final de tant patiment tot va sortir com la Junta va preveure.Tot plegat digne per ser un guió d'una pel·lícula de riure. En cinquanta anys d'història i encara no saben com fer una votació. 

 Covides fa votacions a la "búlgara" perquè són així de "vulgars". haha.

Doncs aquests "cracs" decideixen sobre el patrimoni de la cooperativa i per tant  el de tots, així  anem. Vam perdre el 30% del patrimoni a canvi de res, i van marxar feliços i contents cap a casa seva. I encara deurien afegir ara lligarem els gossos amb llonganisses. Ai pobres, quina llàstima!

Definició de "Crac" al Diccionari Català-Vaencià-Balear : Pagès molt rústic, ignorant, que de tot s'admira.

Viticultor !!

L'altra dia estava a la cooperativa descarregant raïms quan arriba un mega tractor amb el seu remolc a joc carregat fins dalt de raïms collits a màquina. Al remolc s'hi podia llegir "Menganito de tal. Viticultors". I l'acompanyava una pick up, tot molt americà, que a la porta portava la mateixa llegenda que el remolc d'on va sortir un individu a fer els tràmits de bàscula i graduador. Em va fer gràcia perquè tant de presumir de viticultors i al final van a descarregar al mateix lloc que jo. Un lloc, un celler que tancarà les portes, ha ha ha. Valoraré si també haig de fer una inscripció al meu remolc que deixi clar que també sóc viticultor.

A poc a poc

Enguany cada vegada que he anat al Celler de St. Cugat a descarregar raïms m'ha tocat esperar-me. Tot funciona amb una lentitud que sembla feta expressament. Apostaria que des de la direcció s'ha donat la instrucció de ralentitzar per justificar així que el celler esta desfasat i cal desprendre's d'ell.
Quan acabi la verema faré una valoració de com crec que Covides entrarà en col·lapse.  

Covides. 27 de juliol

Només dues petites reflexions.

Tot i que el vi negre és pràcticament embotellat en la seva totalitat. Perquè el pagès arrenca les vinyes i no en planta de noves? Serà perquè es fot de gana amb el preu? Doncs perquè ara ens volen fer creure que paguen bé? ha ha ha. Ai senyor!

Pagar més del preu real de la collita com van fer a les Cabanyes, o descuidar el manteniment d'un celler com a Covides, en els dos casos per donar una engruna més al soci són dues formes diferents d'un mateix fons, que no és altra que estirar més el braç que la màniga o aparentar i el resultat en els dos casos és el mateix: Tancar un celler.

Construir i destruir

Diumenge junt amb els meus fills ens vam llevar de bon matí, vam agafar el cotxe i van anar a la bonica població de Casteil (França) on vam aparcar-lo i tot seguit vam pujar caminant fins a l'abadia de St. Martí del Canigó. Els parlava d'alguna cosa, però vaig haver de deixar de parlar, perquè em faltava l'aire, de tan empinat que era el camí. Vas pujant i penses St. Martí ha de valdre realment la pena perquè fer aquest esforç, fer aquest camí tan costerut si no s'ho val, anem malament. I sí! Després arribes a un paratge fantàstic, bones vistes, la muntanya del Canigó, la vall de Vernet, les pedres mil·lenàries de l'abadia que amb entusiasme van reconstruir tots aquells voluntaris, els capitells, l'església amb les restes del patró dels pagesos catalans St. Galdric, tota aquella història del nostre país Catalunya a davant teu. Sí realment tot aquell esforç, tota aquella pujada, val molt la pena. Pujar a St. Martí entre moltes altres coses també és un homenatge als seus impulsors i als seus reconstructors. Pujar a St. Martí és estimar la nostra pròpia història. És estimar-te i estimar Catalunya.

I des d'allí vaig pensar amb el grandiós esforç de tots aquells pagesos que a la dècada dels 60 van construir amb més il·lusió que mitjans un projecte cooperatiu al Penedès i que mig segle després altres han destruït amb alegria. Poden buscar mil raons per justificar-se, però tots aquests flautistes d'Hamelin amb els seus arguments capciosos a toc dolç de flauta per convèncer una assemblea poc critica ja veurem si igual que al conte acaben tots junts al precipici. Al temps!

Preu sòl industrial

Mires aquest anunci i t'adones que la Junta de Covides ens vol aixecar la camisa directament.

. 

Sílvia Orriols regidora del Front Nacional de Catalunya a Ripoll

No recordo ara quin any deuria ser, de fet en fa un munt, que vaig conèixer la Sílvia Orriols, bé de fet és un dir, ja que la vaig conèixer de vista a un míting d'Estat Català a les Borges Blanques. El seu discurs va entusiasmar al públic assistent. Després van parlar un nebot del President Macià i en Xirinacs. Í tot plegat amenitzat amb molt bona música en directe. Va valdre la pena fer aquella excursió. Després vaig seguir la seva trajectoria en veure alguna publicació dels Intransigents que com sempre demostraven la seva catalanitat contundent. Ara amb les sigles recuperades del Front Nacional de Catalunya és regidora a l'ajuntament de Ripoll. 

Sílvia molta sort i força que de ben segur et farà falta!!! Gràcies per la teva valentia i persistència!!!

El jurament:

El discurs:

Covides en liquidació

Sí a Covides tenen unes ganes boges de vendre, o millor dit de malvendre, perquè malauradament a l'hora de vendre sigui vi, cava, o un celler sempre venem per sota el preu de mercat. Clar tants anys liquidant misèries el soci s'ha fet la idea que no val res ni ell ni el seu producte ni res del que té. Aquesta mentalitat de perdedor fa que si ha d'adquirir algun bé s'ha de fer perdonar i paga més del que val. Sembla una broma de mal gust, però és més real que la vida mateixa.

Quan penso el que van pagar pel celler de Vilafranca i el que demanen pel de St. Cugat és que em poso malalt. Ai Senyor perqué ens prenen per imbècils?

Covides. Malbaratar el nostre patrimoni

Recoi no guanyem per ensurts! Tot i semblar que les aigües estaven tranquil·les torna la tempesta. El treball fet per passades juntes de Covides no va ser en va. Jo sempre havia dit i mantinc que des de la junta de Covides s'havia apostat per un model de comarca "sociata", bé, per entendre'ns, un model basat amb polígons, vials i ciment; còpia barata del baix llobregat que ja tenen saturat. La junta controlada sociates i algun que altra d'Unió de Pagesos apostaven clarament per aquest model caduc. A més de tenir el soci cap cot, gràcies a unes liquidacions de pena. Tot plegat ara s'entén perque al seu dia no vagin fer cap al·legació  quan l'ajuntament va passar el celler de St. Cugat de sòl agrícola a sòl industrial. No va ser cap oblit, senzillament, esperaven que algun dia  sortís comprador i vendre.

 I que ens paguen del celler? 

Si aquesta cooperativa no sap valorar el bon treball que fan els socis des de les vinyes i els treballadors de la casa des del celler venent les ampolles de vi a preu de saldo. Doncs ja et pots imaginar; fan servir el mateix criteri per valorar el celler. El preu que demanen fa plorar. Bé als compradors els fa pixar de riure. 

I si venem que passa amb el deute?

Doncs que ens l'haurem de menjar amb patates com sempre. Les quatre engrunes que els hi donaran les han d'invertir en poder encabir a Vilafranca i St Sadurní el volum de quilos que no podran entrar  a St Cugat. I el que més gràcia em va fer és que també hauran de llogar una cava. Allò que deien les padrines: " Vendre la casa i anar a lloguer". Total, com caldrà fer obres per a condicionar els altres cellers és molt probable que ens haguem d'endeutar més. 

En fi

I l'actual president el vaig veure molt engrescat amb la venda. Tenim uns gestors ! que no ens els mereixem ! Hi tant que no!!!  ;)
De ben segur que el seu patrimoni el gestionen amb una mica més d'estima. Segur ! N'estic ben segur !!!

Relleu a la presidència de Covides

Aprofitant l'assemblea d'aquest dissabte passat es va materialitzar el canvi de membres de la Junta de Covides. El President va ser un dels que acabava el mandat I va ser rellevat del càrrec.

Com a petit resum d'aquesta etapa que en Marcè ha estat a la presidència es pot dir que han hagut de lidiar amb un deute bestial heretat d'etapes anteriors, però que d'alguna manera també era ell i les seves juntes responsables d'aquest desgavell monumental. I compte! El deute segueix, un deute que no s'esborra així com així, un deute que ni els nostres fills veuran eixut, perquè encara foten massa gasto (bé ells en diuen: inversions). Però qui ho paga és el soci.

Cal dir que Covides fa un producte fantàstic, cal dir la veritat, però mai ningú la prendrà seriosament per la senzilla raó que aquest producte tan bo l'abandonen a uns preus ridículs: gairebé el regalen. I aquest fet els condemna a ser uns perdularis I tota aquesta misèria és liderada pel gerent, que sempre ens alaba les bondats de vendre a preus ajustadíssims. També va ser en bona part responsable de les desmesurades inversions d'adquisició del celler de Vilafranca i l'abandó total (així literalment) del celler de la Bleda que una vegada més va fer afartar de riure a tots els que sempre han mirat a la Cooperativa de reüll. Jo sempre ho he dit que aquest individu no té prou nivell. I evidentment els de la Junta tampoc; per escoltar-lo clar. En fi una pena!

Del poc que conec a la nova Junta possiblement el que han triat per ser-ne el President és el millor. Però tampoc us penseu que aquest, sigui la repera. Crec que es diu Fèlix, i el conec de visualitzar-lo al Consell de Vigilància. Personalment em donava més confiança que els altres i no sé per què. Em temo que no tenien massa clar les seves funcions, ja que els havia vist defensant davant l'assemblea projectes que havien en tot cas de fiscalitzar. Ells sabran per què ho feien.

I com sempre tan si hi ha President nou o vell la liquidació em temo que serà com sempre una m... per haver d'arrossegar un deute que no ens mereixem.

Igual més endavant quan el nou President s'hagi posat plenament en marxa li presento uns punts a millorar si em vol escoltar.

Típica reunió de Covides

Ostres que abandonat tinc aquest bloc.

El passat dissabte 27 hi havia convocada la ja clàssica reunió per aprovar els comptes de Covides. Sembla que el president estava indisposat; desitjo que es millori!

S'ha produït una petit repunt en la liquidació respecte als anys anteriors, però -hi havia d'haver un "però"-  ara resulta que tot es pot torçar per falta de quilos de raïm. Renoi!

Resulta que els iaios cada any es fan més grans i molts ja no poden ni acudir a la reunió, de fet hi havia ben pocs socis. Cosa que fa que entre la sequera d'aquests últims anys, més les baixes dels iaios i dels que no són iaios que ja estan cansats de perdre diners any rere any amb les més que tristes liquidacions de la cooperativa donen com a resultat que el factor determinant del tancament de Covides no serà el deute sinó la manca de socis, i clar de matèria primera, que farà inviable tornar-lo perquè arribarem a un punt que el deute per quilo serà més gran que el valor del raïm. Sembla exagerat, però al temps!

Tot i que l'última collita ha estat sensiblement més petita les inversions són igual de grans. Per tant sembla que no hagin après res i cada any ensopeguen amb la mateixa pedra. Despeses i més despeses a l'esquena del soci que cada vegada són menys i collim menys.

En resum: Jo no li veig un bon pronòstic i em sap greu; perquè aquesta cooperativa me la sento molt meva i francament no ho veig clar. Espero equivocar-me!

Reunió de Covides

Aquest passat cap de setmana hi va haver una reunió de socis de Covides. Vaig assistir-hi, però res de nou. Manca d'il·lusió en els associats cansats dels mals resultats tot i que ara sembla que han aconseguit estabilitzar al malalt gàcies a unes sentencies judicials que ens són favorables. Em va fer molta gràcia el suggeriment d'un soci de poder fer aportacions extraordinàries al capital social, hahaha. Tinc ben clar que jo no hi aportaré res, prou risc hi ha en perdre-ho tot com per encara arriscar-te posant fons propis. Segur que si ho regulen acabaran entabanant algun  que altra soci de bona fe.

La revista AGROactivitat

Tot sovint arriba a casa la revista de la federació de cooperatives agràries de Catalunya. Se suposa que promocionen els productes de les cooperatives, però en aquest últim número han posat una foto que promociona una cava privada del municipi. No sé si es degut a una equivocació (enllaç) o és que no saben el que fan, cosa també probable. En fi, segur que hi ha centenars de productes a promocionar d'alguna que altra cooperativa d'arreu del país. Ara els hi faré saber per veure que em diuen, si és que diuen res.

Les eleccions al camp català

Aquestes són unes eleccions que cada vegada tenen un cens més petit. I curiosament les guanyen els d'Unió de Pagesos que tot i representar a a la majoria (potser per últim cop) de pagesos, representen una part minoritària de la terra a Catalunya. 

De fet tot plegat un tramit que s'ha de fer. L'administració sap molt bé que si els hi fa arribar les subvencions (el seu pinso) els tindrà ben callats. En fi unes eleccions que no interessen a ningú, per tant no cal dir-ne res més.

Vergonya

Aquesta setmana hem sabut que van entrar a robar documentació a la Cooperativa de Cambrils just l'endemà del tancament de la secció de crèdit. Que cada u tregui les seves conclusions. 

A Covides es van cremar les oficines del celler de Vilafranca. No sé quina va ser la causa, però també que cada u tregui les seves conclusions. 

Covides quina llàstima

És trist veure que van passant els anys i Covides no pot aixecar el cap enfonsada en els deutes que debiliten l'entitat i deixen als socis amb una merda de liquidació que fa pena. I tot això amb la bonança de la baixada dels interessos del deute, però que no sempre serà així. Sigui com sigui el primer milió d'euros que fa la cooperativa ja és per pagar els interessos del deute i després venen les despeses vàries que sempre són excessives i el que sobra, que sempre és poc, es reparteix pels quilos de raïm dels socis, bé si és que sobra.

Bé, no cal dir, que els deutes s'han generat gràcies a una governança erràtica que ens ha portat a un atzucac absurd i els que ens han dut aquí són els que ara ens hi volen treure. Anem bé, haha.


Com sembla que els compradors dels cellers s'ho pensen amb molta calma, ara fan córrer que amb dos cellers ja fem el fet, sembla que per justificar el tancament del celler de St Cugat. Total evidència que estem en fase de tancament. Així anem! Ara a la propera assemblea faran els números del que ens estalviem tancant el celler, i sens dubte, farem el negoci del segle, més faltaria, i tots els iaios sortiran engrescats. "Al tiempo! És que Covides va de victòria en victòria fins a la gran patacada. 

Quan es feia Covides, un petit grup de pagesos de Cantallops, un diumenge a la tarda es van animar i van anar a veure les obres, entre ells el meu pare i fins i tot alguns van baixar fins a dins els fonaments; és que els hi feia il·lusió, era una cosa ben seva, una obra que els feia estar orgullosos i ara els fills i néts d'aquells que van estar il·lusionats malbaraten tots els esforços dels seus predecessors per malvendre un celler que tant van estimar perquè era el seu celler. I el celler és la prolongació de la vinya. Crec que si tornessin tots aquells fundadors fotrien una garrotada a tots aquests poca cosa que no la pairien. Perquè cal ser molt poca cosa per vendre un patrimoni que s'ha construït amb tant d'esforç.