Sorprenent enllaç
tomaquet
dimarts, de febrer 18, 2020
dilluns, de febrer 17, 2020
Front Nacional de Catalunya
Presentació a Girona. Sembla que s'hagin d'amagar com els primers cristians. Però la veritat sempre acaba sortint a la llum. Veure vídeo
dimecres, de febrer 12, 2020
Covid-19
El Corona virus que ara anomenen Covid-19 podria semblar que aquest nom sigui conseqüència de que Corona "Co", virus "vi" la "d" de que va ser descobert al desembre i "19" de l'any 2019 i tot plegat fa: Covid-19, però ... jo diria que el nom ve de "Covides" ja que a dins la cooperativa hi ha un veritable virus destructor que si no si posa remei acabarà amb tot el projecte. Al 2019 per culpa d'aquest virus ja vam estar a punt de ser amputats d'un celler i espera ... Per tant Covid-19 i que al 2020 no ens ataqui una soca encara més violenta i acaben tancant ... qui sap? Al temps!
Unió de Pagesos, compte!
Aquest cap de setmana els d'Unió de Pagesos han celebrat el seu congrés. De fet cap novetat, el seu objectiu és viure del diner públic i la subvenció. I que ningú és deixi enganyar, saben que més d'hora que tard Catalunya serà independent com totes les colònies que han plantat cara a Espanya i ara són països amb la seva bandera onejant a la seu de la ONU, per tant fan el paperot , però són unionistes.
divendres, de gener 31, 2020
Reunió balanç econòmic de l'any. (Covides)
Vergonya aliena, quasi bé, vaig passar ahir a la reunió quan després de més de mig any de tancar l'exercici econòmic van haver de fer depresa i corrents la assemblea ja què esperar-se pel dissabte estàvem a fora de plaç. Renoi!
Enguany l'explicació de l'auditor ha estat la més ràpida, tèrbola i fosca que mai he vist en tota la història de Covides. Sense passar, pràcticament, transparències ha deixat anar unes dades que tot i que teníem la memòria a les mans ningú sabia per on anàvem. No m'estranyaria pas gens que de cara a un altra any volguessin prescindir d'aquest individu i de les seves explicacions perquè de fet si no hagués parlat també s'hagués aprovat sense cap oposició. Del poc que vaig poder entendre és que el deute ha crescut. Vaig veure a diferència d'altres anys que han prescindit de les ràtios * i com anècdota que em va fer força gràcia (però que és mes seriós del que ens pensem) és que va obrir les explicacions amb una gràfica on l'abscissa fot una baixada que si no foten un fre d'emergència ens fotrem un castanya de campionat i evidentment va dir que els resultats han empitjorat. Fins i tot els iaios quan van veure aquella baixada es van agafar més fort a la cadira, ha ha ha.
Després van parlar de la venda del celler de Sant Cugat que de moment l'empresa compradora s'ha desdit i diuen que potser més endavant s'anima. Si jo fos dels russos al pròxim tanteig el hi pagaria un terç del preu i amb les ganes de vendre que tenen junta i socis els hi donen sense cap problema.
Van seguir amb les inversions previstes que augmentaran el deute, deute que ni els fills dels nostres fills veuran eixut i el que em va cridar l'atenció és que al celler de Sant Cugat s'han gastat 40 mil euros aquest any passat i en volen gastar 40 mil més enguany. I després diuen que el volen vendre, aleshores si s'ha de vendre perquè hi foteu despesa?
Punt apart van parlar d'un projecte futurista de les denominacions d'origen Penedès i Cava que tot i ser bo pel pagès sembla que serà difícil d'encaixar a les cooperatives ja que està pensat pels pagesos amb bodega pròpia. Tot i que a la cooperativa són molts pagesos a aquests llocs on és prenen les decisions no tenen cap influència per fer valdre les seves postures ja que no interessen a ningú.
Encara van tractar algun tema més, però sense gaire interès per comentar aquí i finalment van ressaltar que la propera liquidació serà més humil. Clar baixen els preus i pugen les despeses! I com ja és marca de la casa la liquidació serà un any més: Una merda. **
I per acabar van passar un vídeo de propaganda que mostra la tecnologia dels cellers que no pas l'esforç de tot l'any del pagès que és clau per fer un bon vi.
* Els que antigament en deien: "Consell de vigilància" o també "Interventors de comptes" ara han desaparegut i la junta mateixa fa el paperot amb uns dels seus membres que es veu que s'han de fiscalitzar a ells mateixos i s'autoanomenen "Consell econòmic". Doncs aquests van llegir un informe on diuen que les ràtios surten de conya, però tot i així és van cuidar de no mostrar-les no fos cas que no les veiéssim prou clares.
** Aquesta cooperativa ben portada sense deute i sense fotre despeses boges avui hauria de liquidar a més d'un (1) euro el quilo de raïm. Preu que els pagesos que fan vi i cava a casa seva amb molta menys tecnologia i possibilitats arriben sense despentinar-se.
dilluns, de gener 20, 2020
Reflexio
Un cop a l'any Covides fa un repàs seriós dels números. Ve un censor jurat de comptes i ens fa un repàs de tota l'auditoria. No cal dir que està bé que es faci, però tampoc aclarim res de l'altra món. Aquest senyor per parlar de manera planera ens explica el que ha trobat , una partida de 2 i a un altra 4, suma 2+4 =6 i busca als calaixos de la cooperativa si hi ha 6, o si pel contrari no hi són. Aquesta seria la part de les ciències exactes i després es passa a la part de les probabilitats amb les "ràtios" que són pura estadística i interpretables, on curiosament, mira per on, sempre surten positives igual que sortien immaculades a tantes cooperatives que han fet fallida. A més a més si tenim en compte que ja presenten el quadern dels comptes als socis amb fotografies dels productes premiats sembla amb intenció d'emmascarar els números per enlluernar a la parròquia, doncs res; sembla clar que són uns mestres a l'hora de "dorar la píldora" que iaios i cracs s'empassen sense ennuegar-se.
Al meu humil criteri crec que el que faria bo seria una auditoria que fos una veritable enginyeria econòmica on es valori si allà on hi ha 2 hi ha d'haver 2 i allà on hi ha 4 hi ha d'haver 4 perquè potser no tenim els números compensats i que valoressin la viabilitat econòmica de l'entitat que sembla que navegui sense rumb ni idees clares i fot pena de veritat amb les polítiques de si ara compro un celler que no necessito i ara venc un altre que el trobaré a faltar. ¿Tant costa de prendre's seriosament el futur d'aquest col·lectiu pagès tan ample que afecta quasi bé a tota la comarca? Doncs aposto que ara per ara serà que NO.
dimarts, de gener 07, 2020
Comença el 2020
Desitjo que en aquest nou any tot vagi una mica millor. Per la meva part faré tot el que bonament pugui per aconseguir-ho sense cap mena de dubte.
A final de mes segurament tindrem la nova reunió de Covides on, com cada any, es fa balanç de la situació econòmica amb la presencia del censor jurat de comptes. Com sempre aprovarem sense entendre ni fava del que ens estan explicant. Clar quan veus que tots els de la junta tomben el cap cap a la dreta igual que Jesucrist el tombava amb el bon lladre; doncs res quan veus aquest quadre, quasi bé, no et queda més remei que votar a favor. Bé parlar dels comptes i barrejar-hi un lladre (Sant Dimas) sé que no queda gaire bé, però ben mirat aquest lladre va ser el primer d'anar al cel tal com li va prometre Jesucrist des de la creu. Com al cel anirem tots els soferts i pacients socis que any rere any tenim que conformar-nos amb les míseres liquidacions de Covides.
També serà bo sentir les explicacions sobre la venda del celler de St. Cugat que ara sembla que estigui amb els freds d'aquests dies mig congelat. Si no es materialitzes la venda tots aquells cracs tindran un disgust de mort. Però bé si fallen els russos ho podria comprar jo, en podria pagar un preu simbòlic i com deia el senyor President que un soci l'instava a regalar-ho si no hi havia comprador jo n'ofereixo 10 euros, he he he. Tot perquè els socis puguin deslligar-se de despeses i lligar els gossos amb llonganisses amb el negoci de la seva vida.
divendres, de desembre 20, 2019
dilluns, de desembre 16, 2019
Captació de nous socis
No vaig ser a la reunió. Tampoc és que fossin massa interessants els punts a tractar, però el que parlava de cercar nous socis era el més atractiu. Caldrà fer una campanya de reclam per veure si algun pica. A veure si penso algun eslògan per ajudar-los. Aquest per exemple:
Pagès vine a Covides a ajudar-nos a pagar el deute
dimarts, de desembre 10, 2019
Dissabte reunió
El proper dissabte estem convocats a la reunió de socis de Covides. Vaig llegir l'ordre del dia quan em va arribar la carta, però ara mateix no sóc capaç de recordar cap dels temes que si han de parlar. Sens dubte no deuen ser gaire interessants. A més dissabte m'agafen en un mal moment ja que en els propers dies m'han de fer una petita intervenció i no sé pas si estaré de gaire bon humor per anar a escoltar aquells enredaires amb els seus sopars de duro que els pobres iaios s'empassen l'ham. Però bé, per poc que pugui intentaré ser-hi per poder treure'n alguna cosa en net.
dijous, de desembre 05, 2019
Pagar els deutes dels altres
Sé d'un soci que tant ell com la seva dona per poder fer front als pagaments (aportació) que el 2010 ens vam veure obligats a fer, perquè la cooperativa no fes figa. en van descuidar d'altres i, probablement, no és l'únic. Doncs bé, aquest soci i la seva dona van deixar de pagar les quotes de la Seguretat Social. Ara han passat els anys, crec que tots dos són jubilats, però de ben segur que al passar comptes amb aquest organisme els mesos no satisfets van sortir i potser que aquella decisió la lamentin tota la vida. A saber? Potser ara tenen una jubilació de merda. Cada u sap les seves coses, però aquests imprevistos no van mai bé. Sens dubte la decisió de comprar el celler de Vilafranca va ser miserable.
dilluns, de desembre 02, 2019
Trobada socis. Vi i oli novell
Un cop més Covides va celebrar la tradicional trobada de socis. Enguany deien que hi havia més gent. Felicitats! De fet la trobada de l'arengada com diuen està força bé. Jo personalment trobo que hi ha masses convidats que no reporten cap benefici a l'acte. Enguany hi havia un munt de taules reservades per a tots aquests vividors i cal tenir en compte que el seu esmorzar el paga el soci. En fi com sempre el soci és l'ase dels cops.
Avui he començat a espodassar una feixa de ceps. En el fons em sap greu perquè són relativament joves (uns 30 anys) i els vaig plantar jo mateix amb la dolla sense l'ajuda de ningú. Però entre el mal que el porc cada any fa, el fet que uns quants ceps han embordonit i el probable tancament del celler de St. Cugat m'he decidit a fer el pas i ara estic valorant si de passada arrenco tota la vinya o només faig aquesta feixa de moment. Sóc conscient que si no poso una tanca a tot el perímetre valdrà més decidir-se per arrencar i, francament, em veig superat amb la instal·lació d'aquesta barrera que no ser com va ni per on començar.
dilluns, de novembre 11, 2019
Revista de Covides
A la revista de Covides hi ha una entrevista a una jove soci que fa poc s'apuntat a la Cooperativa. Llegint l'article m'ha vingut al cap una anècdota viscuda fa uns anys a l'Hospital Clínic de Barcelona.
Una dia estava a Barcelona i sobtadament em vaig trobar malament i vaig ingressar al servei d'urgències de l'Hospital Clínic. Estava a un box amb un avi que estava força fotut, però em moltes ganes de xerrar. I bé, com i vam estar un munt d'hores. Al box de davant i van ingresar una monja vella, l'acompanyava una altra monja jove, de fet molt jove, probablement no tenia ni vint-i-cinc anys, i era ben catalana. I aquell avi que tenia per company al box m'anava dient amb una mica de sorna: "Qui l'ha enganyada a aquesta? Qui? Qui? Qui t'ha enganyat nena per fotre't a monja".
Doncs aquesta anècdota de ja fa uns bons anys em va venir a la memòria. La pregunta seria: Qui t'ha enganyat a fer-te sòcia? ha ha ha. Ai pobre! Que desesperat s'ha d'estar per apuntar-se a una cooperativa carregada de deute!
divendres, de novembre 08, 2019
Unió de Pagesos 45 anys
Renoi quina pena 45 anys de lluita per viure de la subvenció. Perquè després diguin dels andalusos i el seu PER. Al principi eren molt revolucionaris fins i tot van fer el boicot a les eleccions a cambres agràries. No és van presentar i clar van guanyar els altres sindicats, hahaha. Quins "cracs" !!! De fet s'assemblen sospitosament als de Covides, haha, a veure si seran parents?
La paraula pagès tenia i té una connotació pejorativa. I aquests se la van posar al seu nom com a marca per arrossegar amunt i avall la seva misèria i després de 45 anys no són capaços de canviar-li l'orientació negativa. De fet el seu lleponeig de cul als socialistes per manera de viure de la subvenció no els ajuda.
Ara 45 anys després, gràcies al "sindicat" els pagesos són més pobres i tenen menys dignitat que en vida del dictador. I sort tenen de les subvencions! del contrari ja haurien plegat tots. I el més fotut de tot és que saben que és veritat. Queda dit!
dimarts, d’octubre 15, 2019
Tweets d'una patriota ripollesa
- Deixarem de ser una colònia espanyola el dia que enlloc d'anar a parlar castellà al seu parlament, prohibim les intervencions en castellà al nostre.
- Esquerra Republicana diu que és venjança. No és venjança, és colonització. I la solució no es diu "TRIBUNAL D'ESTRASBURG", és diu "ESTAT CATALÀ".
- Castella ens vol morts. Fa tres segles que malda per fer realitat el somni. La sentència no l'han redactada pensant en els captius; és col·lectiva. No poden penjar el seu cap dins d'una gàbia, però esperen tenir-ne prou amb un barrots per escarmentar-nos. N'hi haurà prou? Voldria pensar que no ...
dimecres, d’octubre 09, 2019
Col·lapse
Causes per les quals entrarà en col·lapse Covides:
Errors propis.
1 Deute
El deute és el factor que ha entrat en joc en totes les cooperatives que han fet fallida. De fet el deute és la mare de totes las fallides.
2 Mala gestió
La direcció erràtica de Covides venen el patrimoni alegrement i fent inversions sense criteri junt amb una mala planificació del producte a vendre fa tremolar els fonaments de la cooperativa.
3 Ingresos-Despeses
La més que probable baixada d'ingressos per diverses causes i el manteniment de la despesa i inversions inútils és un risc evident.
4 Reducció entrada de raïms
L'envelliment dels socis fa que és perdin hectàrees de vinya i conseqüentment la baixada de quilos dels proveïdors.
Causes polítiques
5 Conflicte Catalunya - Espanya
Aquest conflicte és del tot imprevisible i fer ara una valoració és arriscat, però el més probable és que no ajudarà a l'estabilitat d'aquesta empresa.
6 Pèrdua de subvencions
Ja és trist quan un col·lectiu ha de viure de subvencions, però més trist serà perdre-las per alguna causa inespecífica.
7 Factor salud
Últimament el sector de les begudes alcohòliques comença a tenir mala premsa. Si es comença a relacionar el càncer amb el vi pot ser letal.
8 Explotacions insostenibles
Els pagesos mitjans ja es veuen obligats a plegar per no poder viure de la terra. I malauradament són la immensa majoria a la cooperativa per tant trobarem a faltar les seves aportacions. Els petits com no refien de les pagues perquè tenen un altra mitjà de vida van tirant i els grans s'encaminen a ser engolits per grans empreses cada dia més presents al sector.
Factor ambiental
9 Canvi climàtic
Avui dia ja podem constatar que el canvi climàtic és una realitat. Que els hi preguntin als pagesos de les vinyes negres quin comportament tenen. Totes les varietats franceses i alemanyes ho tenen cru.
Factor atzarós
10 Crisi
Quan un malalt està delicat qualsevol contratemps li pot fer la pell. Comença una nova crisi que ja veurem com acaba.
11 Xilella fastidiosa
Déu ens deslliuri, però de moment ens ronda aprop.
dimarts, d’octubre 08, 2019
Ampolles de vi a 1'5 euros
Vaig veure a una botiga de la comarca unes ampolles de vi a 1'5 €. I el primer que em va venir al cap va ser:"Que poca cosa ha d'arribar al pagès". No recordo ara mateix la marca, però sorpresa! veig que era envasat per Covides, ha ha ha, ja volia dir jo que vi a preu barat és sinònim de Covides. I venint de Covides és molt probable que fins i tot no guanyin res i per tant no arribi res al pagès. I compte que no hi haguem de afegir-hi diners com ja ha passat en el passat.
Si de 1'5 euros i descomptem l'IVA, el guanys que ha de tenir el botiguer (que mi jugo el ronyó que hi guanya més que el pagès), l'ampolla de vidre, l'etiqueta, el tap, la càpsula, la caixa de cartró i el separador de dins la caixa, transport, feina d'embotellar, etc, etc, etc i més etc perquè quan el pagès posa el tractor a sobre la bàscula s'encenen uns llums i comencen a comptar las despeses. Pregunto: Que queda? Queda alguna cosa? O ja ens podem rascar la butxaca per afegir-hi quelcom?
Ho hauria de preguntar. M'agradaria saber-ho, però perquè m'expliquin una "milonga" que no és creuen ni ells; passo de fer-ho. En fi, que ho preguntin els que han de viure de les pagues que jo al final poc me'n refio i no vull tenir-hi enrabiades que no val la pena.
dimecres, d’octubre 02, 2019
Vi vegà
Consells de bona fe als vegans i consumidors de vins ecològics:

Si els raïms han estat collits a màquina, que és el més probable, millor
que no el consumeixis. La raó és ben senzilla, per on passa la màquina
s'ho enduu tot. A les vinyes hi ha diversa fauna, que com és evident, si
culls a mà la respectes. Trobes cargols, aranyes, sargantanes, nius,
etc. Per exemple que us penseu que és passat si la maquina cull aquest
cep:

I que és penseu que fa la màquina amb els fils impregnats de feromones:
Doncs a dins el cup. De fet i fan cap pedres, trossos de cep, filferros,
algun ferro, gomes, plàstics,... No sé si amb tot plegat pot sortir un vi massa sa.
Amb les feromones de confusió sexual que fan cap a dins el vi no sé si serà la causa de l'augment del LGBI que en aquests últims anys sembla que cada dia hi ha més gent que no té massa clar el seu genere. Seria bo, haha.
dijous, de setembre 26, 2019
El despreci cap al soci
Acabada la collita sense incidències remarcables per la meva part. Amb molta pena pel tancament del celler que tan estimo. He fet bon grau i els quilos han fallat una mica. No sé altra gent, però les vinyes amb la terra una mica pobre no s'han pogut retornar.
Ara us volia explicar de manera breu la votació per la venta del Celler de Sant Cugat on és pot comprovar que això de consultar l'opinió de l'Assemblea és un tràmit que els hi ve gran i només ho fan per obligació i justificar-se.
Bé va anar així la consulta al soci: El president diu: Votarem a mà alçada. Llavors demanen que tots els que estan a favor que aixequin la mà. Ja veus al Gerent que comença a comptar els braços, un, dos, tres, ... un altre l'ajudava, però no van ser capaços de comptar-los tots pel fet que alguns socis aixecaven els dos braços, altres que no eren socis també aixecaven, tot plegat un xou. Un deia jo aixeco els dos braços perquè tinc un vot delegat, un altre jo he aixecat el braç i tres dits perquè tinc tres vots delegats. Sí de veritat que feia vergonya. Com ja es veia que aquella votació era tan ridícula com el preu que cobren els socis dels seus raïms aleshores la Junta pren la determinació de que és tornarà a votar per crida. Cridaran el nom dels assistents i diran si voten positivament o no. Seguim amb el xou. Comencen a cridar, alguns encara no s'han adonat que tornen a votar i responen "Ja he aixecat el braç jo", " Que he de dir jo" i coses semblants i no us penseu que tots aquests fossin iaios tocats per l'Alzheimer, no no, n'hi havia de tota edat. Bé al final de tant patiment tot va sortir com la Junta va preveure.Tot plegat digne per ser un guió d'una pel·lícula de riure. En cinquanta anys d'història i encara no saben com fer una votació.
Covides fa votacions a la "búlgara" perquè són així de "vulgars". haha.
Doncs aquests "cracs" decideixen sobre el patrimoni de la cooperativa i per tant el de tots, així anem. Vam perdre el 30% del patrimoni a canvi de res, i van marxar feliços i contents cap a casa seva. I encara deurien afegir ara lligarem els gossos amb llonganisses. Ai pobres, quina llàstima!
Definició de "Crac" al Diccionari Català-Vaencià-Balear : Pagès molt rústic, ignorant, que de tot s'admira.
dilluns, de setembre 16, 2019
Viticultor !!
L'altra dia estava a la cooperativa descarregant raïms quan arriba un mega tractor amb el seu remolc a joc carregat fins dalt de raïms collits a màquina. Al remolc s'hi podia llegir "Menganito de tal. Viticultors". I l'acompanyava una pick up, tot molt americà, que a la porta portava la mateixa llegenda que el remolc d'on va sortir un individu a fer els tràmits de bàscula i graduador. Em va fer gràcia perquè tant de presumir de viticultors i al final van a descarregar al mateix lloc que jo. Un lloc, un celler que tancarà les portes, ha ha ha. Valoraré si també haig de fer una inscripció al meu remolc que deixi clar que també sóc viticultor.
divendres, de setembre 13, 2019
A poc a poc
Enguany cada vegada que he anat al Celler de St. Cugat a descarregar raïms m'ha tocat esperar-me. Tot funciona amb una lentitud que sembla feta expressament. Apostaria que des de la direcció s'ha donat la instrucció de ralentitzar per justificar així que el celler esta desfasat i cal desprendre's d'ell.
Quan acabi la verema faré una valoració de com crec que Covides entrarà en col·lapse.
Quan acabi la verema faré una valoració de com crec que Covides entrarà en col·lapse.
dimarts, de juliol 30, 2019
Covides. 27 de juliol
Només dues petites reflexions.
Tot i que el vi negre és pràcticament embotellat en la seva totalitat. Perquè el pagès arrenca les vinyes i no en planta de noves? Serà perquè es fot de gana amb el preu? Doncs perquè ara ens volen fer creure que paguen bé? ha ha ha. Ai senyor!
Pagar més del preu real de la collita com van fer a les Cabanyes, o descuidar el manteniment d'un celler com a Covides, en els dos casos per donar una engruna més al soci són dues formes diferents d'un mateix fons, que no és altra que estirar més el braç que la màniga o aparentar i el resultat en els dos casos és el mateix: Tancar un celler.
Tot i que el vi negre és pràcticament embotellat en la seva totalitat. Perquè el pagès arrenca les vinyes i no en planta de noves? Serà perquè es fot de gana amb el preu? Doncs perquè ara ens volen fer creure que paguen bé? ha ha ha. Ai senyor!
Pagar més del preu real de la collita com van fer a les Cabanyes, o descuidar el manteniment d'un celler com a Covides, en els dos casos per donar una engruna més al soci són dues formes diferents d'un mateix fons, que no és altra que estirar més el braç que la màniga o aparentar i el resultat en els dos casos és el mateix: Tancar un celler.
dilluns, de juliol 29, 2019
Construir i destruir
Diumenge junt amb els meus fills ens vam llevar de bon matí, vam agafar el cotxe i van anar a la bonica població de Casteil (França) on vam aparcar-lo i tot seguit vam pujar caminant fins a l'abadia
de St. Martí del Canigó. Els parlava d'alguna cosa, però vaig haver de
deixar de parlar, perquè em faltava l'aire, de tan empinat que era el
camí. Vas pujant i penses St. Martí ha de valdre realment la pena perquè
fer aquest esforç, fer aquest camí tan costerut si no s'ho val, anem
malament. I sí! Després arribes a un paratge fantàstic, bones vistes, la
muntanya del Canigó, la vall de Vernet, les pedres mil·lenàries de
l'abadia que amb entusiasme van reconstruir tots aquells voluntaris, els
capitells, l'església amb les restes del patró dels pagesos catalans
St. Galdric, tota aquella història del nostre país Catalunya a davant
teu. Sí realment tot aquell esforç, tota aquella pujada, val molt la
pena. Pujar a St. Martí entre moltes altres coses també és un homenatge als seus impulsors i als seus reconstructors. Pujar a St. Martí és estimar la nostra pròpia història. És estimar-te i estimar Catalunya.
I des d'allí vaig pensar amb el grandiós esforç de tots aquells pagesos que a la dècada dels 60 van construir amb més il·lusió que mitjans un projecte cooperatiu al Penedès i que mig segle després altres han destruït amb alegria. Poden buscar mil raons per justificar-se, però tots aquests flautistes d'Hamelin amb els seus arguments capciosos a toc dolç de flauta per convèncer una assemblea poc critica ja veurem si igual que al conte acaben tots junts al precipici. Al temps!
I des d'allí vaig pensar amb el grandiós esforç de tots aquells pagesos que a la dècada dels 60 van construir amb més il·lusió que mitjans un projecte cooperatiu al Penedès i que mig segle després altres han destruït amb alegria. Poden buscar mil raons per justificar-se, però tots aquests flautistes d'Hamelin amb els seus arguments capciosos a toc dolç de flauta per convèncer una assemblea poc critica ja veurem si igual que al conte acaben tots junts al precipici. Al temps!
dimarts, de juliol 09, 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


