De cara les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 s’ha fundat un nou partit polític: Força Catalunya. Una formació amb un únic objectiu, assolir la independència de Catalunya. Santiago Espot, president de Catalunya Acció, moviment d’on creix Força Catalunya, exposa com pensen assolir aquesta fita.
per Maria Coll
Per què ha pensat que era necessari convertir els seus discursos polítics en un llibre, Discursos a la Nació. De Catalunya Acció a Força Catalunya (Duxelm)?
per Maria Coll
Per què ha pensat que era necessari convertir els seus discursos polítics en un llibre, Discursos a la Nació. De Catalunya Acció a Força Catalunya (Duxelm)?
Aquests discursos, pronunciats a diversos indrets del país, s’han publicat amb la finalitat d’exposar de forma concisa i sobre el terreny la trajectòria de Catalunya Acció. Però també, és la carta de presentació de Força Catalunya, una nova formació política que neix amb la vista posada a les eleccions del 2010.Aquest vespre presenten oficialment Força Catalunya.
Per què convertir un projecte polític com Catalunya Acció en un partit polític?
Nosaltres creiem que tot procés d’independència s’ha de fer a través de la coordinació de dues voluntats: la popular i la política. La popular va creixent, cada dia som més els independentistes, però això no es veu reflectit en el Parlament, on tots els partits, d’una manera o d’una altra, estan fent una política encaixada a l’estat espanyol i una política col•laboracionista. A partir d’ara qui no treballa per la independència de Catalunya, treballa contra Catalunya. Per exemple aquest seria el cas d’aquesta Lliga Regionalista posada dia que és Convergència.
I per què justament ara?
En la nostra estratègia ja figurava la idea de convertir-nos en partit, però creiem que la nostra credibilitat s’havia de fer al marge dels partits. Els partits actuals acumulen un gran descrèdit i néixer directament com a tal suposava sortir amb una perdigonada a l’ala. A més, pensàvem que Catalunya Acció havia d’entrar a l’àrea política quan la gent ens ho demanés. I ara, en un temps d’ofec econòmic –el finançament ja és un tema de mal gust- i de desconfiança amb els partits, el país reclama una regeneració política i nacional en forma d’una nova formació política. En resum, ens hem decidit a fer un nou partit perquè era la nostra estratègia, perquè aprofitem una oportunitat històrica i perquè hi ha un 35% dels catalans que es declaren independentistes, però estan orfes de partit.
L’ideari de Força Catalunya és basa en...
En un únic punt: la independència. Ara no podem aplicar cap política educativa, econòmica, social, d’infraestructures nosaltres sols. Catalunya és una colònia de l’Estat espanyol. El Parlament de Catalunya no decideix absolutament res, tret de quatre lleis d’ordre menor. És una cambra decorativa. I, per tant, no val la pena dir en una programa que es faran moltes coses si després no es pot fer res.
Però no pensen més enllà de la independència?
En aquest sentit Catalunya no ha d’inventar res. Estem inclosos dins un mercat europeu, on hi ha un lliure mercat, on hi ha unes prestacions socials -que han estat la gran conquesta de la societat occidental europea-, i, per tant, la Catalunya independent també estarà en un marc social, econòmic i europeu que, malgrat les crisi i els defectes, ha de continuar funcionant.
I quina hauria de ser la via per assolir la independència?
Totes les recents independències europees s’han fet de la mateixa manera. Primer, cal una ferma voluntat del poble per assumir aquesta independència, i en segon lloc, una classe dirigent política disposada a enfrontar-se institucionalment i políticament contra l’estat ocupant. La voluntat popular independentista s’ha de traslladar a l’àmbit polític i si aquests no la lideren se’ls ha de substituir. Tot procés d’independència es resolt després d’una batalla dialèctica i política entre el sí i el no, per això Força Catalunya posarà la política catalana en el binomi: independentisme o unionisme. Caldrà una majoria parlamentària independentista i Força Catalunya farà que els partits hagin de triar entre Catalunya i Espanya. Per tant, quan tinguem uns dirigents ambiciosos, valents i amb visió de futur seguirem el mateix camí que ha fet Kosovo, Eslovènia, Montenegro.... Però mentre al capdavant de Catalunya hi hagin cagadubtes i persones que només tenen com a aspiració gestionar una descentralització administrativa no farem absolutament res.
Encara pensen que és possible assolir la independència el 2014?
La data del 2014 neix de Catalunya Acció com una data de treball. Quan nosaltres teníem la idea la cosa anava bé, però quan altres personatges de la política catalana van fer servir aquesta data va perdre força. Malgrat Carod-Rovira hagi fet un ús partidista del 2014, si en el 2010 Força Catalunya entra al Parlament de Catalunya i força el binomi catalanisme i independentisme encara quedaran quatre anys de marge. El 2014 la independència de Catalunya encara podria esdevenir, però tot dependrà de la voluntat exclusiva dels catalans.
35% dels catalans, en una enquesta, es declaren independents. Però cal caràcter per declarar la independència.
El caràcter es forja amb l’exemple i els estats d’ànim s’encomanen. Si nosaltres al capdavant del país tenim líders de poca volada, fermesa i dignitat... no farem res. Però si els líders tenen caràcter, determinació davant dels fets, aquest esperit s’escampa com una taca d’oli. Ara bé, no podem pretendre en dos o tres anys canviar els sentiments acumulats de tres-cents anys de colonialisme, però sí podem canviar els nostres líders. Cal recordar que els processos d’independència són durs, comporten molts tensió i, per tant, els han de gestionar gent de molt de caràcter.
Teniu la sensació que davant els canvis socials que viu Catalunya –arribada d’immigrants i pèrdua de poder econòmic dins del marc de l’estat espanyol- la independència s’ha d’assolir com més aviat millor?
Sí, cada vegada serà més difícil, però no per culpa de la immigració sinó dels catalans, que cada vegada tindrem la moral més baixa. Totes les coses positives, com més aviat millor. Respecte la immigració, com que no podem decidir res, només esperem que sigui una política migratòria amb sentit comú i amb l’objectiu de preservar la catalanitat i la nostra nació.
D’on preveuen extreure els votants?
ERC, CiU, insatisfets...Dins de cada català, si rasques una mica, hi ha un independentista. Ningú vol viure submís a un altre. En aquests moments la gran majoria d’independentistes es troben a l’abstenció. El 2003 una massa de votants de Convergència van passar a ERC, però ara les expectatives d’aquests han quedat sota mínims. Aquesta gent va canviar perquè eren independentistes, no per ser d’esquerres. Per tant, aquests votants no tornaran a un projecte que el seu mateix líder, Artur Mas, reconeix que no és independentista. Aquests són el gran gruix dels independentistes però, a més, ERC i CiU saben que molts dels seus votants poden veure amb bons ulls una formació nova independentista com és Força Catalunya.
I el seu partit, més enllà del nom, tindrà prou força per fer-se un lloc al Parlament de Catalunya?
Tot dependrà de la capacitat de les persones que hi ha capdavant de Força Catalunya. Si no creguéssim que ho podem fer no ens haguéssim llençat a aquesta aventura. Som audaços, però no temeraris. Tenim un bagatge, que és Catalunya Acció. No som uns nou vinguts, no naixem del no-res. No som com l’Albertito Rivera de Ciudadanos.
S’ha aprovat la Llei de consultes populars. Una pregunta sobre la independència de Catalunya seria un bon baròmetre?
Ningú s’independitza amb signatures. L’opinió de la gent la coneixerem a les eleccions. Tenim dues opcions: agafar les armes o fer servir el sistema parlamentari. Indiscutiblement preferim el segon, en un procés d’independència només compten els vots.
*Text manllevat de la web El singular digital
