Aquests? Ai!
divendres, de maig 29, 2009
diumenge, de maig 17, 2009
Article de Santiago Espot al diari Gara
Article publicat al diari Gara
http://www.gara.net/
ESKARRIKASKO ESAIT, ESKARRIKASKO EUSKAL HERRIA!
Espanya trontolla. El cop que ha rebut és d’aquells que fan época i sembla que els fonaments de l’Estat (que mai no han estat precisament massa sòlids) no resistiran gaire més. Amb un parell d’escridassades més a l’himne i al Borbó, els bascs i els catalans podrem dir al món “Good bye Spain”. Però, com va començar tot plegat?
Fa anys que conec el coordinador d’ESAIT, Martxel Toledo, amb qui he col·laborat en diverses iniciatives amb l’objectiu comú de poder fer realitat l’oficialitat de les seleccions esportives de les nostres nacions respectives. Dimecres passat, naturalment, amb motiu del partit entre el Barça i l’Athletic, es presentava una ocasió immillorable per poder escenificar les ànsies de llibertat d’ Euskal Herria i Catalunya. Ho teníem tot i calia aprofitar-ho: un clima independentista cada dia més gran en ambdós països, unes afeccions entregades, tots els mitjans de comunicació presents, i els màxims símbols de l’espanyolitat a les grades de Mestalla. Amb aquest escenari els amics d’ESAIT sabien que hi havia una gran oportunitat i el primer que van fer va ser allargar fraternalment la mà a Catalunya. Volien compartir amb nosaltres la possible victòria, i amb tota l’honestedat van proposar al seu homòleg català (la Plataforma Pro-Seleccions Catalanes) el manifest “Una nació, una selecció”, en el qual, a banda de reivindicar l’oficialitat de les nostres seleccions, es proposava xiular i girar l’esquena als símbols d’un dels estats que trepitja els drets dels nostres pobles. Desgraciadament, la resposta de l’entitat catalana no va ser la que hauria de correspondre a aquells que diuen que defensen una aspiració legítima de Catalunya. Van mantenir l’ambigüitat fins el darrer moment per acabar dient que no podien subscriure un redactat que “instava a xiular al Rei i a l’himne espanyol”. Si consideren que no tenim dret ni a xiular, com diantre tindrem dret a les nostres seleccions? Quina credibilitat patriòtica pot tenir algú que no gosa protestar? Desgraciadament, aquestes són les misèries que també hem de patir els països sotmesos.
Sé perfectament que això va desanimar els amics d’ESAIT. Però en comptes de dixar-nos de banda van continuar procurant que el possible èxit de la iniciativa també repercutís en la nació catalana, i per això en Martxel Toledo va contactar directament amb mi per fer una roda de premsa conjuntament a Barcelona, on vam fer públic el manifest. A partir de llavors tots coneixem la història. La iniciativa d’ESAIT i Catalunya Acció va ser seguida de manera absoluta pels seguidors catalans i bascs durant la final. Era antlògic sentir les ràdios espanyoles que, amb un fil de veu, assumien una derrota amb totes les de la llei en veure del tot boicotejat i anul·lat tant el seu himne nacional com el seu cap d’estat. Si el tirà d’en Franco proclamava l’abril de 1939 “en el dia de hoy, el ejército rojo, cautivo y desarmado,..”, nosaltres podem afirmar que el passat dia 13 de maig les hordes mediàtiques i polítiques hispàniques, captives i desarmades per les veus independentistes basques i catalanes, van començar el seu replegament, que acabarà amb la proclamació més d’hora que tard dels estats català i basc.
No puc negar que els aconteixements d’aquests dies han estat un gran impuls per al nostre projecte polític. Tant nosaltres com els nostres companys bascs hem sabut aprofitar l’ocasió a favor dels interessos nacionals dels nostres països. Però gràcies a l’oferiment i la col·laboració d’ESAIT el nom de Catalunya Acció, i el meu en concret, han arribat més lluny del que havien arribat fins ara. Per tant, en nom de la meva organització vull enviar un cordial i afectuós “Eskarrikasko, ESAIT!”, i en nom de Catalunya un ben fort “Eskarrikasko, Euskal Herria!”
Santiago Espot
President Executiu de Catalunya Acció i impulsor de Força Catalunya
divendres, de maig 08, 2009
La màquina d'escombrar
Ahir dijous 7 de maig passarà a la història. La màquina d’escombrar va fer un tomb pel meu barri. Mai no l’havia vista, bé l’havia vista passar de llarg, però ahir pilotada per una noia i amb un home per copilot van començar a derrapar per mig dels cotxes aparcats a les voreres i van deixar tot el barri net com una patena, ha ha ha.
Suposo que ara tocarà la inauguració oficial amb el pica pica corresponent, del contrari els veïns quedarem molt contrariats del nou servei municipal, he he he.
Perquè aquest barri ha hagut d’esperar tants anys per un servei que els altres barris fa temps que ja el tenen? Quina és l’excusa Sr. Alcalde que tens apunt? Ens hem de creure que hi ha dues classes de veïns?
Unió de Pagesos contra els pagesos.
La xusma del tripartit ha posat una nova norma que afecta a la pagesia:
ARA ELS TRACTORS NO PODEN CIRCULAR ELS DIES FESTIUS.
Que ha fet Catalunya per merèixer aquesta merda de polítics? Si Unió de Pagesos està a favor del Montilla i de la xusma del tripartit que n’opina?
De ben segur que si aquesta norma l’hagués feta Convergència a dia d’avui ja hi haurien les carreteres tallades i ara un cop més a callar i aguantar, Quin fàstic de botiflers!
Que ha fet Catalunya per merèixer aquesta merda de polítics? Si Unió de Pagesos està a favor del Montilla i de la xusma del tripartit que n’opina?
De ben segur que si aquesta norma l’hagués feta Convergència a dia d’avui ja hi haurien les carreteres tallades i ara un cop més a callar i aguantar, Quin fàstic de botiflers!
dimarts, de maig 05, 2009
L'independentisme fa el salt al lliure mercat
Fins al 2006, només el programa electoral d’ERC venia un producte amb dos milions de compradors potencials, segons les enquestes. A les properes eleccions al Parlament, s’hi poden efegir les ofertes de la CUP, el Reagrupament de Joan Carretero, Força Catalunya i una plataforma d’entitats, entre les quals, el Partit Republicà Català i Unitat Nacional Catalana.
El pastís independentista és cada vegada saborós i gruixut. L’ incompliment de l’Estatut, la previsible retallada del text des del Tribunal Constitucional i l’espoli fiscal crònic de Catalunya han fet de llevat i han donat més consistència i textura al pastís. Almenys això diu un estudi publicat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes el setembre del 2008, segons el qual el 35% dels catalans desitgen la independència de Catalunya, és a dir, dos milions d’electors potencials. A més, un 20% no tenen un criteri format al respecte.Tradicionalment, només ERC ha ofert obertament aquest plat a l’electorat amb l’etiqueta d’independentisme d’esquerres. CiU i ICV mai no l’han exhibit, tot i que en tenen algunes racions amagades per si en algun moment els convé vendre-les. El líder de la federació nacionalista, Artur Mas, ha dit per activa i per passiva que el projecte de CiU no és independentista, però en la seva militància de base el sentiment independentista és creixent.Mas també és conscient que, de la mateixa manera que ERC li va robar vots de gent decebuda amb el peix al cove de Pujol i engrescada amb el discurs de Carod-Rovira el 2003, ara els ocells poden tornar al niu si gestiona bé els seus actius. El primer pas ha estat contundent: desfer-se de l’eurodiputat Ignasi Guardans, molt allunyat de les tesis nacionalistes de CiU, i situar-hi l’economista Ramon Tremosa, amb un perfil sobiranista ben rebut per la militància de CiU i per una part de la d’ERC que pot estar decebuda per l’actuació dels republicans al govern de José Montilla.Pel que fa a ICV, mai no ha fet bandera de l’independentisme com a producte propi, però molts dels seus dirigents s’han pronunciat a favor del dret d’autodeterminació de Catalunya. I el seu eurocandidat, Raül Romeva, va contradir el partit respecte a la manifestació 10Mil a Brussel·les i va donar-hi suport, si bé no hi va assistir.D’esquerres o transversal?El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha advertit que el seu partit no vol tenir el “monopoli de l’independentisme”. I no el tindrà, perquè a més dels republicans, en les properes eleccions, oficialment marcades per al novembre del 2010, hi podria haver fins a tres ofertes sòlides més, una de les quals també es definiria com l’esquerra independentista.El juny vinent, la CUP decidirà en assemblea si concorre o no a les eleccions al Parlament. El que és segur és que no ho farà ni amb la hipotètica llista del Reagrupament de Joan Carretero ni amb una plataforma liderada pel Partit Republicà Català.“Sense una majoria social és absurd plantejar la declaració unilateral de la independència des del Parlament. A més, si a ERC ja hi ha divergències, en un projecte que reculli des del liberalisme fins a l’esquerra sembla difícil evitar el conflicte intern. En qualsevol cas, el projecte de la CUP vol representar l'esquerra independentista, per tant, no podem encabir-nos en una candidatura transversal que difumina l’eix social”, argumenta Josep Anton Vilalta, portaveu de la CUP.I encara hi ha un segon element que els impedeix sumar-se a la proposta de Carretero: “Només aposta per la independència de Catalunya, però i els Països Catalans? La CUP defensa la independència de tota la nació, i si bé cal una majoria social que ho vulgui que ara no existeix, hi ha d’haver una oferta política que intenti articular aquesta majoria”, explica Vilalta.A les municipals del 2007 les llistes de la CUP van obtenir 35.877 vots. Aquesta candidatura té un ideari polític i social definit, i compta que podria arrabassar vots d'ERC, i en menor mesura d'ICV, que tenen electors que els van triar “no gaire convençuts, sinó com a mal menor”, i també dels abstencionistes. Amb tot, la CUP és conscient que la possible candidatura impulsada per Carretero també anirà a recollir el votant decebut.Força Catalunya vol liderar l’alternativaL’oferta centrada només en l’eix nacional aglutina Reagrupament, ara associació cultural que ha iniciat el procés de captació d’afiliats, però també un partit de nova creació que es presenta com “la locomotora a la qual s'hi han d'afegir els vagons cap a la independència”. Força Catalunya, impulsada des de Catalunya Acció, denuncia que “ERC només ofereix un independentisme de façana i com a esquer electoral, pretén fer la independència amb la boina del Che”.Davant d'aquest panorema, Força Catalunya es postula com la formació que pot oferir una agenda de dretes, d'esquerres, de camp i de ciutat”, defensa Santiago Espot, el seu impulsor.El nou partit encara no ha decidit si concorrerà a les eleccions: “Hi ha d'haver un clima polític favorable, així com tenir prou estructura de partit i finançament. De moment, els polítics actuals només estan per un estatutet i per l'encaix amb Espanya, però la societat civil avança en una altra direcció”, valora Espot.Força Catalunya vol liderar l’alternativa a ERC, per això creu que “és Carretero i no nosaltres qui ha de valorar si la nostra proposta és prou atractiva com per sumar-s’hi”. Espera captar vots de l’abstencionisme, d’ERC i també de CiU, que segons Espot, “és un cau d’independentistes”.Plataforma liderada pel Partit Republicà CatalàEl 23 d’abril, una desena d’entitats polítiques i socials van fer públic el manifest Crida als sobiranistes catalans: compromís per la independència de la nació catalana, en què s'advoca perquè a les properes eleccions al Parlament l’ independentisme català s'hi presenti sota unes soles sigles.Aquesta candidatura hauria de tenir com a prioritat la proclamació unilateral de la independència des del Parlament de Catalunya. Fet i fet, una proposta molt similar a la de Joan Carretero, tot i que aquest manifest es va gestar al febrer.Tot apunta que el Partit Republicà Català, que va obtenir 6.000 vots a les eleccions al Parlament i 41.000 al Senat espanyol, liderarà aquesta llista. El president del PRC, Agustí Soler (que va passar per ERC i el PI), defensa “una proposta oberta que eviti la confrontació amb qualsevol força catalanista”.Respecte a Reagrupament, el PRC veu “amb bons ulls” la iniciativa, i assegura que si tira endavant, s’hi sumaran perquè el manifest del 23 d’abril va en la mateixa línia. Si l’alternativa Carretero no es materialitza, aquesta formació concorreria igualment a les eleccions amb la resta d’entitats signants.Agustí Soler creu que els abstencionistes són el primer objectiu, i després, “gent desencisada de la política poruga d’ERC, alguns convergents que han vist que la línia autonomista no porta enlloc, i alguns votants d'ICV”.Entre els signants del manifest hi ha Unitat Nacional Catalana (UNCat), que es va fundar el 2000 amb gent provinent del PI i d'Estat Català. No s'ha presentat encara a unes eleccions “per no dividir el vot nacionalista”. En el seu web dóna suport explícit a Joan Carretero i fa una crida a “tots els homes i dones que posin per damunt de tot l'alliberament del poble català, independentment del seu origen, creença o ideologia social”.ERC farà movimentsEls sectors crítics d’ERC lamenten la poca radicalitat d’ERC en la qüestió independentista. La formació pot veure's desbordada per altres opcions que plantegen el mateix objectiu però seguint itineraris diferents. Per això és previsible una reacció correctora en aquest sentit. El catedràtic de Ciència Política de la UPF Ferran Requejo creu que ERC “radicalitzarà el seu discurs durant el 2010, no abans, per no perdre part del seu electorat descontent”.Per a aquest especialista, hi ha dos factors clau de cara a les eleccions del 2010: les enquestes disponibles apunten a un creixement de la voluntat d'independència en els sectors més joves, i a la vegada, s'observa una fragmentació cada vegada més gran la representació política d'aquest espai.Requejo vaticina un escenari electoral complex. “La incògnita és si hi haurà una alternativa independentista a ERC, que mai no ha existit. Hi ha l'esperit de recollir el vot cansat i decebut amb ERC per la seva actuació al Govern. No sabem què farà la CUP ni si l’alternativa Carretero s’articularà. Però en tot cas, jo no crec que ni CiU ni ICV es defineixin en una línia independentista de forma clara. Sí que modularan el seu discurs per intentar atraure votants que puguin ser-los pròxims i que requereixin aquesta sensibilitat”.El pastís independentista espera compradors. Les xifres avalen el seu interès: 2.200.000 abstencionistes, dos milions d’independentistes segons les enquestes, i un sol partit que es declara independentista amb 414.000 vots el 2006.
El pastís independentista és cada vegada saborós i gruixut. L’ incompliment de l’Estatut, la previsible retallada del text des del Tribunal Constitucional i l’espoli fiscal crònic de Catalunya han fet de llevat i han donat més consistència i textura al pastís. Almenys això diu un estudi publicat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes el setembre del 2008, segons el qual el 35% dels catalans desitgen la independència de Catalunya, és a dir, dos milions d’electors potencials. A més, un 20% no tenen un criteri format al respecte.Tradicionalment, només ERC ha ofert obertament aquest plat a l’electorat amb l’etiqueta d’independentisme d’esquerres. CiU i ICV mai no l’han exhibit, tot i que en tenen algunes racions amagades per si en algun moment els convé vendre-les. El líder de la federació nacionalista, Artur Mas, ha dit per activa i per passiva que el projecte de CiU no és independentista, però en la seva militància de base el sentiment independentista és creixent.Mas també és conscient que, de la mateixa manera que ERC li va robar vots de gent decebuda amb el peix al cove de Pujol i engrescada amb el discurs de Carod-Rovira el 2003, ara els ocells poden tornar al niu si gestiona bé els seus actius. El primer pas ha estat contundent: desfer-se de l’eurodiputat Ignasi Guardans, molt allunyat de les tesis nacionalistes de CiU, i situar-hi l’economista Ramon Tremosa, amb un perfil sobiranista ben rebut per la militància de CiU i per una part de la d’ERC que pot estar decebuda per l’actuació dels republicans al govern de José Montilla.Pel que fa a ICV, mai no ha fet bandera de l’independentisme com a producte propi, però molts dels seus dirigents s’han pronunciat a favor del dret d’autodeterminació de Catalunya. I el seu eurocandidat, Raül Romeva, va contradir el partit respecte a la manifestació 10Mil a Brussel·les i va donar-hi suport, si bé no hi va assistir.D’esquerres o transversal?El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha advertit que el seu partit no vol tenir el “monopoli de l’independentisme”. I no el tindrà, perquè a més dels republicans, en les properes eleccions, oficialment marcades per al novembre del 2010, hi podria haver fins a tres ofertes sòlides més, una de les quals també es definiria com l’esquerra independentista.El juny vinent, la CUP decidirà en assemblea si concorre o no a les eleccions al Parlament. El que és segur és que no ho farà ni amb la hipotètica llista del Reagrupament de Joan Carretero ni amb una plataforma liderada pel Partit Republicà Català.“Sense una majoria social és absurd plantejar la declaració unilateral de la independència des del Parlament. A més, si a ERC ja hi ha divergències, en un projecte que reculli des del liberalisme fins a l’esquerra sembla difícil evitar el conflicte intern. En qualsevol cas, el projecte de la CUP vol representar l'esquerra independentista, per tant, no podem encabir-nos en una candidatura transversal que difumina l’eix social”, argumenta Josep Anton Vilalta, portaveu de la CUP.I encara hi ha un segon element que els impedeix sumar-se a la proposta de Carretero: “Només aposta per la independència de Catalunya, però i els Països Catalans? La CUP defensa la independència de tota la nació, i si bé cal una majoria social que ho vulgui que ara no existeix, hi ha d’haver una oferta política que intenti articular aquesta majoria”, explica Vilalta.A les municipals del 2007 les llistes de la CUP van obtenir 35.877 vots. Aquesta candidatura té un ideari polític i social definit, i compta que podria arrabassar vots d'ERC, i en menor mesura d'ICV, que tenen electors que els van triar “no gaire convençuts, sinó com a mal menor”, i també dels abstencionistes. Amb tot, la CUP és conscient que la possible candidatura impulsada per Carretero també anirà a recollir el votant decebut.Força Catalunya vol liderar l’alternativaL’oferta centrada només en l’eix nacional aglutina Reagrupament, ara associació cultural que ha iniciat el procés de captació d’afiliats, però també un partit de nova creació que es presenta com “la locomotora a la qual s'hi han d'afegir els vagons cap a la independència”. Força Catalunya, impulsada des de Catalunya Acció, denuncia que “ERC només ofereix un independentisme de façana i com a esquer electoral, pretén fer la independència amb la boina del Che”.Davant d'aquest panorema, Força Catalunya es postula com la formació que pot oferir una agenda de dretes, d'esquerres, de camp i de ciutat”, defensa Santiago Espot, el seu impulsor.El nou partit encara no ha decidit si concorrerà a les eleccions: “Hi ha d'haver un clima polític favorable, així com tenir prou estructura de partit i finançament. De moment, els polítics actuals només estan per un estatutet i per l'encaix amb Espanya, però la societat civil avança en una altra direcció”, valora Espot.Força Catalunya vol liderar l’alternativa a ERC, per això creu que “és Carretero i no nosaltres qui ha de valorar si la nostra proposta és prou atractiva com per sumar-s’hi”. Espera captar vots de l’abstencionisme, d’ERC i també de CiU, que segons Espot, “és un cau d’independentistes”.Plataforma liderada pel Partit Republicà CatalàEl 23 d’abril, una desena d’entitats polítiques i socials van fer públic el manifest Crida als sobiranistes catalans: compromís per la independència de la nació catalana, en què s'advoca perquè a les properes eleccions al Parlament l’ independentisme català s'hi presenti sota unes soles sigles.Aquesta candidatura hauria de tenir com a prioritat la proclamació unilateral de la independència des del Parlament de Catalunya. Fet i fet, una proposta molt similar a la de Joan Carretero, tot i que aquest manifest es va gestar al febrer.Tot apunta que el Partit Republicà Català, que va obtenir 6.000 vots a les eleccions al Parlament i 41.000 al Senat espanyol, liderarà aquesta llista. El president del PRC, Agustí Soler (que va passar per ERC i el PI), defensa “una proposta oberta que eviti la confrontació amb qualsevol força catalanista”.Respecte a Reagrupament, el PRC veu “amb bons ulls” la iniciativa, i assegura que si tira endavant, s’hi sumaran perquè el manifest del 23 d’abril va en la mateixa línia. Si l’alternativa Carretero no es materialitza, aquesta formació concorreria igualment a les eleccions amb la resta d’entitats signants.Agustí Soler creu que els abstencionistes són el primer objectiu, i després, “gent desencisada de la política poruga d’ERC, alguns convergents que han vist que la línia autonomista no porta enlloc, i alguns votants d'ICV”.Entre els signants del manifest hi ha Unitat Nacional Catalana (UNCat), que es va fundar el 2000 amb gent provinent del PI i d'Estat Català. No s'ha presentat encara a unes eleccions “per no dividir el vot nacionalista”. En el seu web dóna suport explícit a Joan Carretero i fa una crida a “tots els homes i dones que posin per damunt de tot l'alliberament del poble català, independentment del seu origen, creença o ideologia social”.ERC farà movimentsEls sectors crítics d’ERC lamenten la poca radicalitat d’ERC en la qüestió independentista. La formació pot veure's desbordada per altres opcions que plantegen el mateix objectiu però seguint itineraris diferents. Per això és previsible una reacció correctora en aquest sentit. El catedràtic de Ciència Política de la UPF Ferran Requejo creu que ERC “radicalitzarà el seu discurs durant el 2010, no abans, per no perdre part del seu electorat descontent”.Per a aquest especialista, hi ha dos factors clau de cara a les eleccions del 2010: les enquestes disponibles apunten a un creixement de la voluntat d'independència en els sectors més joves, i a la vegada, s'observa una fragmentació cada vegada més gran la representació política d'aquest espai.Requejo vaticina un escenari electoral complex. “La incògnita és si hi haurà una alternativa independentista a ERC, que mai no ha existit. Hi ha l'esperit de recollir el vot cansat i decebut amb ERC per la seva actuació al Govern. No sabem què farà la CUP ni si l’alternativa Carretero s’articularà. Però en tot cas, jo no crec que ni CiU ni ICV es defineixin en una línia independentista de forma clara. Sí que modularan el seu discurs per intentar atraure votants que puguin ser-los pròxims i que requereixin aquesta sensibilitat”.El pastís independentista espera compradors. Les xifres avalen el seu interès: 2.200.000 abstencionistes, dos milions d’independentistes segons les enquestes, i un sol partit que es declara independentista amb 414.000 vots el 2006.
*Article manllevat del diari Avui
dijous, d’abril 23, 2009
Bona diada de St. Jordi
Bona diada de St. Jordi!
Que St. Jordi faci el que bonament pugui perquè a les properes eleccions al Parlament de Catalunya hi hagi una candidatura transversal independentista. Que així sigui!
dilluns, d’abril 20, 2009
A la fi !!!
De tant en tant també ens mereixem una bona notícia.
Per primera vegada, des de la restauració de la democràcia, l’Ajuntament de Vilafranca no és a les mans de cap colonitzador. Sociates i peperos arraconats a l’oposició. Costa de creure que la Cup hagi donat el pas, però ho ha fet i cal felicitar-los.
dijous, d’abril 16, 2009
Força Catalunya
De cara les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 s’ha fundat un nou partit polític: Força Catalunya. Una formació amb un únic objectiu, assolir la independència de Catalunya. Santiago Espot, president de Catalunya Acció, moviment d’on creix Força Catalunya, exposa com pensen assolir aquesta fita.
per Maria Coll
Per què ha pensat que era necessari convertir els seus discursos polítics en un llibre, Discursos a la Nació. De Catalunya Acció a Força Catalunya (Duxelm)?
per Maria Coll
Per què ha pensat que era necessari convertir els seus discursos polítics en un llibre, Discursos a la Nació. De Catalunya Acció a Força Catalunya (Duxelm)?
Aquests discursos, pronunciats a diversos indrets del país, s’han publicat amb la finalitat d’exposar de forma concisa i sobre el terreny la trajectòria de Catalunya Acció. Però també, és la carta de presentació de Força Catalunya, una nova formació política que neix amb la vista posada a les eleccions del 2010.Aquest vespre presenten oficialment Força Catalunya.
Per què convertir un projecte polític com Catalunya Acció en un partit polític?
Nosaltres creiem que tot procés d’independència s’ha de fer a través de la coordinació de dues voluntats: la popular i la política. La popular va creixent, cada dia som més els independentistes, però això no es veu reflectit en el Parlament, on tots els partits, d’una manera o d’una altra, estan fent una política encaixada a l’estat espanyol i una política col•laboracionista. A partir d’ara qui no treballa per la independència de Catalunya, treballa contra Catalunya. Per exemple aquest seria el cas d’aquesta Lliga Regionalista posada dia que és Convergència.
I per què justament ara?
En la nostra estratègia ja figurava la idea de convertir-nos en partit, però creiem que la nostra credibilitat s’havia de fer al marge dels partits. Els partits actuals acumulen un gran descrèdit i néixer directament com a tal suposava sortir amb una perdigonada a l’ala. A més, pensàvem que Catalunya Acció havia d’entrar a l’àrea política quan la gent ens ho demanés. I ara, en un temps d’ofec econòmic –el finançament ja és un tema de mal gust- i de desconfiança amb els partits, el país reclama una regeneració política i nacional en forma d’una nova formació política. En resum, ens hem decidit a fer un nou partit perquè era la nostra estratègia, perquè aprofitem una oportunitat històrica i perquè hi ha un 35% dels catalans que es declaren independentistes, però estan orfes de partit.
L’ideari de Força Catalunya és basa en...
En un únic punt: la independència. Ara no podem aplicar cap política educativa, econòmica, social, d’infraestructures nosaltres sols. Catalunya és una colònia de l’Estat espanyol. El Parlament de Catalunya no decideix absolutament res, tret de quatre lleis d’ordre menor. És una cambra decorativa. I, per tant, no val la pena dir en una programa que es faran moltes coses si després no es pot fer res.
Però no pensen més enllà de la independència?
En aquest sentit Catalunya no ha d’inventar res. Estem inclosos dins un mercat europeu, on hi ha un lliure mercat, on hi ha unes prestacions socials -que han estat la gran conquesta de la societat occidental europea-, i, per tant, la Catalunya independent també estarà en un marc social, econòmic i europeu que, malgrat les crisi i els defectes, ha de continuar funcionant.
I quina hauria de ser la via per assolir la independència?
Totes les recents independències europees s’han fet de la mateixa manera. Primer, cal una ferma voluntat del poble per assumir aquesta independència, i en segon lloc, una classe dirigent política disposada a enfrontar-se institucionalment i políticament contra l’estat ocupant. La voluntat popular independentista s’ha de traslladar a l’àmbit polític i si aquests no la lideren se’ls ha de substituir. Tot procés d’independència es resolt després d’una batalla dialèctica i política entre el sí i el no, per això Força Catalunya posarà la política catalana en el binomi: independentisme o unionisme. Caldrà una majoria parlamentària independentista i Força Catalunya farà que els partits hagin de triar entre Catalunya i Espanya. Per tant, quan tinguem uns dirigents ambiciosos, valents i amb visió de futur seguirem el mateix camí que ha fet Kosovo, Eslovènia, Montenegro.... Però mentre al capdavant de Catalunya hi hagin cagadubtes i persones que només tenen com a aspiració gestionar una descentralització administrativa no farem absolutament res.
Encara pensen que és possible assolir la independència el 2014?
La data del 2014 neix de Catalunya Acció com una data de treball. Quan nosaltres teníem la idea la cosa anava bé, però quan altres personatges de la política catalana van fer servir aquesta data va perdre força. Malgrat Carod-Rovira hagi fet un ús partidista del 2014, si en el 2010 Força Catalunya entra al Parlament de Catalunya i força el binomi catalanisme i independentisme encara quedaran quatre anys de marge. El 2014 la independència de Catalunya encara podria esdevenir, però tot dependrà de la voluntat exclusiva dels catalans.
35% dels catalans, en una enquesta, es declaren independents. Però cal caràcter per declarar la independència.
El caràcter es forja amb l’exemple i els estats d’ànim s’encomanen. Si nosaltres al capdavant del país tenim líders de poca volada, fermesa i dignitat... no farem res. Però si els líders tenen caràcter, determinació davant dels fets, aquest esperit s’escampa com una taca d’oli. Ara bé, no podem pretendre en dos o tres anys canviar els sentiments acumulats de tres-cents anys de colonialisme, però sí podem canviar els nostres líders. Cal recordar que els processos d’independència són durs, comporten molts tensió i, per tant, els han de gestionar gent de molt de caràcter.
Teniu la sensació que davant els canvis socials que viu Catalunya –arribada d’immigrants i pèrdua de poder econòmic dins del marc de l’estat espanyol- la independència s’ha d’assolir com més aviat millor?
Sí, cada vegada serà més difícil, però no per culpa de la immigració sinó dels catalans, que cada vegada tindrem la moral més baixa. Totes les coses positives, com més aviat millor. Respecte la immigració, com que no podem decidir res, només esperem que sigui una política migratòria amb sentit comú i amb l’objectiu de preservar la catalanitat i la nostra nació.
D’on preveuen extreure els votants?
ERC, CiU, insatisfets...Dins de cada català, si rasques una mica, hi ha un independentista. Ningú vol viure submís a un altre. En aquests moments la gran majoria d’independentistes es troben a l’abstenció. El 2003 una massa de votants de Convergència van passar a ERC, però ara les expectatives d’aquests han quedat sota mínims. Aquesta gent va canviar perquè eren independentistes, no per ser d’esquerres. Per tant, aquests votants no tornaran a un projecte que el seu mateix líder, Artur Mas, reconeix que no és independentista. Aquests són el gran gruix dels independentistes però, a més, ERC i CiU saben que molts dels seus votants poden veure amb bons ulls una formació nova independentista com és Força Catalunya.
I el seu partit, més enllà del nom, tindrà prou força per fer-se un lloc al Parlament de Catalunya?
Tot dependrà de la capacitat de les persones que hi ha capdavant de Força Catalunya. Si no creguéssim que ho podem fer no ens haguéssim llençat a aquesta aventura. Som audaços, però no temeraris. Tenim un bagatge, que és Catalunya Acció. No som uns nou vinguts, no naixem del no-res. No som com l’Albertito Rivera de Ciudadanos.
S’ha aprovat la Llei de consultes populars. Una pregunta sobre la independència de Catalunya seria un bon baròmetre?
Ningú s’independitza amb signatures. L’opinió de la gent la coneixerem a les eleccions. Tenim dues opcions: agafar les armes o fer servir el sistema parlamentari. Indiscutiblement preferim el segon, en un procés d’independència només compten els vots.
*Text manllevat de la web El singular digital
dijous, d’abril 02, 2009
Pagesos solidaris l’altra enganyifa d’Unió de Pagesos
Darrera el noble objectiu d’ajudar els negritos de l’Àfrica tenen muntat un tripijoc de cal ample. Compte! Molt de compte amb els diners públics, que aquests es fan passar per pobres xais i en realitat són llops sociates. No cal oblidar els nombrosos casos de corropció d’aquesta xusma.
Si els pobres africans s’han de refiar de l’ajuda d’aquests vividors sociates estan ben arreglats. De moment gràcies a aquest niu d’embulls van traient generoses subvencions que ningú sap massa bé com s’utilitzen tret per anar a contractar temporers en origen i tenir així mà d’obra barata per a les seves explotacions.
dimarts, de març 31, 2009
dijous, de març 26, 2009
Els pagesos es planten davant Montilla
Unió de Pagesos assegura que el tripartit s’ha de deixat perdre 142, 5 milions d’euros disponibles per a agricultura aquests dos primers anys de legislatura
Els pagesos han rebut avui el president Montilla a la planta de compostatge de Botarell (Baix Camp) amb una tractorada. Segons Unió de Pagesos aquest només serà el primer acte de protesta contra la política agrícola del govern tripartit. Els pagesos afirmen que avui s’ha obert la “veda” i a partir d’ara seguiran el president de la Generalitat allà on vagi. Unió de Pagesos considera que durant els dos darrers anys de govern tripartit la gestió econòmica de les polítiques agràries i rurals dels Departament d’Agricultura i d’Economia ha estat “negligent”. El sindicat creu que si les coses s’haguessin fet bé ara es podrien disposar de recursos pressupostaris necessaris per fer front a la crisi, ja que “l’any 2007 el Govern va deixar perdre l’11%, és a dir, 87,5 milions d’euros dels crèdits definitius del pressupost del Departament d’Agricultura”. Una situació que es va repetir el 2008. “Per manca de cofinançament de la Generalitat de Catalunya”, segons els pagesos “el conjunt de suport públic (europeu, estatal i català) previst al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) del període 2007-2013 no utilitzat es va situar al voltant dels 55 milions d’euros”. En total 142,5 milions d’euros no invertits en dos anys, diners que els pagesos creuen que podrien haver estat clau per fer minvar els efectes de la recessió en el sector agrícola – ja fa vuit trimestres seguits que el PIB agrari és negatiu- i evitar la davallada de l’ocupació agrària (-12% en 2007 i -10% en 2008).
*Notícia manllevada de "El singular digital"
.
Petit comentari de la meva collita:
Uisssss sí quina por! Ha ha ha. Els d'Unió de Pagesos revoltats, ha ha ha. Aquesta colla de llepa culs de la secta sociata a qui volen enredar? Ens prenen per rucs o què? A qui volen fer creure que ara mossegaran la mà que els hi dóna menjar (subvencions i càrrecs) ? Au vinga!
Unió de Pagesos és un sindicat groc al servei d'Espanya i dels espanyols per a la colonització del territori del "nordeste de la península". Aquests només sentir el nom de la seva secta PSOE/PSC/GAL ja els hi cau la bava. A cagar sociates disfressats de pagesos!
.
Comentaris a la notícia d'altra gent:
.
1) Maria
Unió de Pagesos, o unió de Filesos del PSC-LADRONES??? quan desapareixeran els sindicats grogs del PSC-FILESA? Cavall, som pagesos, no filesos i socialistes com tu, montillista i caradura.
.
2)Un pagesa emprenyada amb la merda del sindicat
Us ha costat prou, recordeu els pollastres que l'hi organitzàveu dia sí dia també a en Pujol, i ara heu d'esperar a que la cosa estigui pràcticament a la merda. Ja està bé!, l’ús polític de l'Unió de pagesos (sidicat de rofats al PSOE-PSC (Puigpelats i cia.)), a alguns del ram els hi hauria de caure la cara de vergonya (si es que en tenen). Em sembla que el desgavell és tant gran que ja heu fet tard, en fi, si mai CiU torna al govern us tornarem a veure a les carreteres, llençant femta a les portes de les oficines de la Generalitat i/o ensulfatant als funcionaris, etc.. Amb aquestes polítiques heu perdut tota credibilitat. A!, i no sé a quin president voleu seguir, pallussos; si aquest energumen no surt mai de Palau, onhi flota extasiat de la seva increïble proesa, com un home d'aquest nivell ha pogut arribar a ser president de Catalunya, proesa que des del sindicat vertical aquest de l'UdeP déu ni do el que l'heu ajudat.
Us ha costat prou, recordeu els pollastres que l'hi organitzàveu dia sí dia també a en Pujol, i ara heu d'esperar a que la cosa estigui pràcticament a la merda. Ja està bé!, l’ús polític de l'Unió de pagesos (sidicat de rofats al PSOE-PSC (Puigpelats i cia.)), a alguns del ram els hi hauria de caure la cara de vergonya (si es que en tenen). Em sembla que el desgavell és tant gran que ja heu fet tard, en fi, si mai CiU torna al govern us tornarem a veure a les carreteres, llençant femta a les portes de les oficines de la Generalitat i/o ensulfatant als funcionaris, etc.. Amb aquestes polítiques heu perdut tota credibilitat. A!, i no sé a quin president voleu seguir, pallussos; si aquest energumen no surt mai de Palau, onhi flota extasiat de la seva increïble proesa, com un home d'aquest nivell ha pogut arribar a ser president de Catalunya, proesa que des del sindicat vertical aquest de l'UdeP déu ni do el que l'heu ajudat.
dimarts, de març 17, 2009
Ja tenim ací la trampa per Vicent Partal
El Consell d’Estat espanyol, a petició del govern del senyor Zapatero ha redactat un informe sobre una possible modificació de la llei electoral espanyola amb l’objectiu principal de reduir el pes dels partits nacionalistes no espanyols. Consisteix a aplicar la via basca al conjunt de l’estat canviant les regles del joc a mig partit. Una trampa en la qual col·laboren, de bell nou, PSOE i PP.
I van ràpids. La proposta inclou, segons que expliquen, una sèrie de detalls que, fet i fet, reduirien la representació dels partits nacionalistes a pràcticament res, quant a capacitat de decisió parlamentària. Totes les mesures proposades van en aquesta línia, sembla. (I dic sembla perquè, curiosament, no he pogut trobar el detall exacte de la proposta enlloc, sinó a través de les filtracions d’uns i altres)
Per exemple, el consell proposa, primerament, d’augmentar a quatre-cents els diputats i que els cinquanta nous foren elegits en una circumscripció única espanyola i no sobre una base provincial o autonòmica. Això, evidentment, faria que aquests cinquanta nous diputats foren inabastables, d’entrada, a les formacions que no es presentaren en tot l’estat. També proposa que es canvie la famosa llei d’Hondt pel mètode d’Hare, canvi discutible perquè no és clar que el mètode d’Hare siga perjudicial per als nacionalistes. Però aquesta decisió va acompanyada de propostes amb molta més intenció, com ara que les restes dels escons no es comptabilitzen per províncies, sinó pel conjunt de l’estat, o que la xifra mínima de diputats per circumscripció passe de dos a un. El conjunt de les mesures va, doncs, en la línia d’afavorir el pes del conjunt de l’estat sobre el de la circumscripció.
Darrere els tecnicismes s’amaga una operació política de molta volada: aconseguir que el partit que al parlament espanyol puga influir com a partit frontissa siga també un partit espanyol i no, com fins ara, que siga la suma de CiU i PNB o Esquerra i BNG o qualsevol altra combinatòria entre nacionalistes. A Izquierda Unida (alerta amb el tomb rosadiezista de la nova direcció) no paren de dir que amb un mètode de recompte com el de la quota Hare o qualsevol altra quota simple, els seus dos escons d’avui (un és d’ICV) passarien a ser catorze, amb què superarien la xifra que fa indispensables CiU i PNB. I Rosa Díez ja es veu tenint la clau de la governabilitat, si el seu projecte nacionalista espanyol continua creixent.
Ens trobem, doncs, amb una repetició del cas basc: com que el resultat no és el que volen (el que volen PP i PSOE), canvien les lleis electorals i fan la trampa que convinga. Vist des del seu punt de vista, podria arribar a entendre-ho, però la pregunta és què pensem fer nosaltres, que tornarem a ser els perjudicats.
I van ràpids. La proposta inclou, segons que expliquen, una sèrie de detalls que, fet i fet, reduirien la representació dels partits nacionalistes a pràcticament res, quant a capacitat de decisió parlamentària. Totes les mesures proposades van en aquesta línia, sembla. (I dic sembla perquè, curiosament, no he pogut trobar el detall exacte de la proposta enlloc, sinó a través de les filtracions d’uns i altres)
Per exemple, el consell proposa, primerament, d’augmentar a quatre-cents els diputats i que els cinquanta nous foren elegits en una circumscripció única espanyola i no sobre una base provincial o autonòmica. Això, evidentment, faria que aquests cinquanta nous diputats foren inabastables, d’entrada, a les formacions que no es presentaren en tot l’estat. També proposa que es canvie la famosa llei d’Hondt pel mètode d’Hare, canvi discutible perquè no és clar que el mètode d’Hare siga perjudicial per als nacionalistes. Però aquesta decisió va acompanyada de propostes amb molta més intenció, com ara que les restes dels escons no es comptabilitzen per províncies, sinó pel conjunt de l’estat, o que la xifra mínima de diputats per circumscripció passe de dos a un. El conjunt de les mesures va, doncs, en la línia d’afavorir el pes del conjunt de l’estat sobre el de la circumscripció.
Darrere els tecnicismes s’amaga una operació política de molta volada: aconseguir que el partit que al parlament espanyol puga influir com a partit frontissa siga també un partit espanyol i no, com fins ara, que siga la suma de CiU i PNB o Esquerra i BNG o qualsevol altra combinatòria entre nacionalistes. A Izquierda Unida (alerta amb el tomb rosadiezista de la nova direcció) no paren de dir que amb un mètode de recompte com el de la quota Hare o qualsevol altra quota simple, els seus dos escons d’avui (un és d’ICV) passarien a ser catorze, amb què superarien la xifra que fa indispensables CiU i PNB. I Rosa Díez ja es veu tenint la clau de la governabilitat, si el seu projecte nacionalista espanyol continua creixent.
Ens trobem, doncs, amb una repetició del cas basc: com que el resultat no és el que volen (el que volen PP i PSOE), canvien les lleis electorals i fan la trampa que convinga. Vist des del seu punt de vista, podria arribar a entendre-ho, però la pregunta és què pensem fer nosaltres, que tornarem a ser els perjudicats.
Vicent Partal
*Article manllevat d'Annanoticies
divendres, de març 13, 2009
Unió de pagesos el braç armat dels socialistes.
Aquets només fan tractorades quan no governen els seus.
No descubriré pas la sopa d’all a l’afirmar que la pagesia està passant un dels moments més delicats d’aquests últims anys. No és que ara amb la crisi, no! La crisi de la pagesia ja porta molts anys, de fet els quinze últims no han anat pas gaire bé, però adès passa de taca d’oli. Però algú sent a parlar de tractorades? Hahaha no! Que dius ara manen els seus i han de fer bondat, han de callar i fotre's la llengua al cul. Al govern de Convergència el van amargar amb protestes cada cap de setmana i llavors gaudien de bon temps i ara que es foten de gana callen com a putes. Em foten fàstic aquests botiflers.
-------------------------------
Notícia recollida a l’E-notícies.
Unió de Pagesos ha denunciat "la inoperància d’Interior que es tradueix en una total desprotecció de les explotacions agràries del Camp de Tarragona". En un comunicat, el sindicat agrari ha indicat que "sempre ha mostrat una total disposició per col·laborar amb els agents de seguretat, però a la pràctica la seva inoperància davant dels reiterats robatoris al camp fa que des del sector agrari tingui la percepció que aquesta inseguretat que viu no és suficientment valorada per les autoritats i tot fa pensar que no existeix cap estratègia d’actuació davant d’aquestes situacions".
El meu comentari: A callar eh! Com a gossos heu d’obeir l’amo sociata i els seus acòlits.
Notícia recollida a l’E-notícies.
Unió de Pagesos ha denunciat "la inoperància d’Interior que es tradueix en una total desprotecció de les explotacions agràries del Camp de Tarragona". En un comunicat, el sindicat agrari ha indicat que "sempre ha mostrat una total disposició per col·laborar amb els agents de seguretat, però a la pràctica la seva inoperància davant dels reiterats robatoris al camp fa que des del sector agrari tingui la percepció que aquesta inseguretat que viu no és suficientment valorada per les autoritats i tot fa pensar que no existeix cap estratègia d’actuació davant d’aquestes situacions".
El meu comentari: A callar eh! Com a gossos heu d’obeir l’amo sociata i els seus acòlits.
-------------------------------
Unio de pageos i sociates comparteixen junta a Covides, Perill!
Últimament corre el rumor que Covides està al llindar del timbot, l’altre dia m’ho comentava un pagès de pes. I no m’estranya pas gens, i després del pas de l'ex alcade de Subirats i ex diputat a Madrid per Convergència , que per més inri és roquista (sector espanyolista, per això els d’Unió de pagesos si entenen bé) especialista en gestionar amb més ombres que llums (tal com va passar a Subirats) ja va deixar tocada la cooperativa i ara els sociates l’han de retornar, ha ha ha. Ai pobre soci! L’alcalde d’Avinyonet, el nou president, deixa l’alcaldia, ara que l’especulació (Avinyonet ha incrementat brutalment les contruccions en aquest període) ja no és el que era i amb la galopant crisi vol centrar-se en Covides, sens dubte deu donar més, no falla!
Unio de pageos i sociates comparteixen junta a Covides, Perill!
Últimament corre el rumor que Covides està al llindar del timbot, l’altre dia m’ho comentava un pagès de pes. I no m’estranya pas gens, i després del pas de l'ex alcade de Subirats i ex diputat a Madrid per Convergència , que per més inri és roquista (sector espanyolista, per això els d’Unió de pagesos si entenen bé) especialista en gestionar amb més ombres que llums (tal com va passar a Subirats) ja va deixar tocada la cooperativa i ara els sociates l’han de retornar, ha ha ha. Ai pobre soci! L’alcalde d’Avinyonet, el nou president, deixa l’alcaldia, ara que l’especulació (Avinyonet ha incrementat brutalment les contruccions en aquest període) ja no és el que era i amb la galopant crisi vol centrar-se en Covides, sens dubte deu donar més, no falla!
dimarts, de març 03, 2009
dimecres, de febrer 25, 2009
Unió de Pagesos com sempre
He donat un cop d'ull a la pàgina web d'Unió de Pagesos i trobo aquestes dues perles.
1- UNIÓ DE PAGESOS RECLAMA A AGRICULTURA AJUTS EXTRAORDINARIS PERQUÈ...Típic i tòpic, ha ha ha. No seria la pàgina d'Unió de Pagesos si no reclamessin ajuda a l'administració amiga sociata.
2- UNIÓ DE PAGESOS DENUNCIA QUE L’ENCARIMENT D’ENTRE EL 45% I EL 69,5% DELS COSTOS SOCIALS DELS TEMPORERS ÉS ARBITRARI I DESMESURAT.Aquesta demanda també molt i molt seva, ha ha ha. Aquest gran sindicat, (el sindicat majoritari, ho recorden ben sovint) que es parteix el cul pels treballadors, ha ha ha, però que volen tenir els seus treballadors en precari. En fi paradoxes de la vida.
1- UNIÓ DE PAGESOS RECLAMA A AGRICULTURA AJUTS EXTRAORDINARIS PERQUÈ...Típic i tòpic, ha ha ha. No seria la pàgina d'Unió de Pagesos si no reclamessin ajuda a l'administració amiga sociata.
2- UNIÓ DE PAGESOS DENUNCIA QUE L’ENCARIMENT D’ENTRE EL 45% I EL 69,5% DELS COSTOS SOCIALS DELS TEMPORERS ÉS ARBITRARI I DESMESURAT.Aquesta demanda també molt i molt seva, ha ha ha. Aquest gran sindicat, (el sindicat majoritari, ho recorden ben sovint) que es parteix el cul pels treballadors, ha ha ha, però que volen tenir els seus treballadors en precari. En fi paradoxes de la vida.
dimecres, de febrer 11, 2009
País veí
Quantes vegades hem vist espanyols donant-se cops al pit i queixar-se amargament d’haver firmat el Tractat d’Utrecht, pel qual com recordareu van perdre la sobirania de Gibraltar (uns quatre o cinc quilòmetres quadrats). En canvi, no en sentireu mai cap que es lamenti ni s’avergonyeixi de la signatura per part de la corona espanyola del Tractat dels Pirineus. Com bé sabeu, aquest tractat va esquarterar Catalunya (Alta Cerdanya, Capcir, Conflent, Rosselló i Vallespir) per lliurar-la a mans dels francesos. Cal recordar que totes aquestes comarques tenien aleshores molta envergadura, amb Perpinyà com a segona ciutat més poblada de Catalunya, darrere de Barcelona. Serà perquè en aquestes cinc comarques, amb els seus dos-cents municipis, es parlava català que cap espanyol en plora la pèrdua?
dimarts, de febrer 03, 2009
Teatre a la festa major
Aquesta passada festa major vaig sortir molt decebut de l'obra de teatre. Cal dir que la interpretació, posta en escena i treball dels actors no hi tinc res a dir, perquè va ser correcta, però l'obra que van representar a més de fluixeta (per ser generós i educat) no crec que fos massa adient per una festa major. De fet la major part dels quadres que es van interpretar feien veritable pena. Sort que la gent és educada i sempre aplaudeix.
dimarts, de gener 27, 2009
Ep compte! Notícia incorrecta
El dilluns de la festa major de Sant Pau el Telenotícies va emetre una notícia sobre el municipi de Subirats que no s’ajusta a la realitat.
Van venir a dir que la resistència de les tropes republicanes a Subirats, més concretament al port de l’Ordal va enrederir l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Doncs bé, cal dir que això no s’ajusta a la realitat.
La resistència a Subirats per part dels republicans no va servir absolutament per a res. La guerra feia dies que la tenien perduda. A més els altres punts del front no van fer cap resistència la qual cosa ho va aprofitar l’exercit nacional per encerclar i capturar els soldats republicans que inútilment van resistir per caure tot seguit a la ratera.
L’historiador de la comarca que parlava hauria de saber que si les tropes nacionals van demorar l’entrada a Barcelona fins el dia 26 de gener, just ara ha fet 70 anys, no va ser per l’oposició militar de les restes del exercit roig. Va ser per fer coincidir la data amb la derrota soferta per les tropes de Felip IV a Montjuïc (que tant els costa pair) l’any 1641, just pocs dies després que en Pau Claris hagués proclamat la República Catalana.
El seu interès amb la coincidència de dates, i no cap altra raó, va ser el que va fer endarrerir l’entrada dels feixistes a Barcelona. Desconec la ideologia dels historiadors que ara ens volen donar gat per llebre, però una de dues: o són colonitzadors, o no tenen ni puta idea d’història.
Van venir a dir que la resistència de les tropes republicanes a Subirats, més concretament al port de l’Ordal va enrederir l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Doncs bé, cal dir que això no s’ajusta a la realitat.
La resistència a Subirats per part dels republicans no va servir absolutament per a res. La guerra feia dies que la tenien perduda. A més els altres punts del front no van fer cap resistència la qual cosa ho va aprofitar l’exercit nacional per encerclar i capturar els soldats republicans que inútilment van resistir per caure tot seguit a la ratera.
L’historiador de la comarca que parlava hauria de saber que si les tropes nacionals van demorar l’entrada a Barcelona fins el dia 26 de gener, just ara ha fet 70 anys, no va ser per l’oposició militar de les restes del exercit roig. Va ser per fer coincidir la data amb la derrota soferta per les tropes de Felip IV a Montjuïc (que tant els costa pair) l’any 1641, just pocs dies després que en Pau Claris hagués proclamat la República Catalana.
El seu interès amb la coincidència de dates, i no cap altra raó, va ser el que va fer endarrerir l’entrada dels feixistes a Barcelona. Desconec la ideologia dels historiadors que ara ens volen donar gat per llebre, però una de dues: o són colonitzadors, o no tenen ni puta idea d’història.
dimecres, de gener 21, 2009
Solidaritat per viure del càrrec
L’Ajuntament de Subirats ha incorporat un tal Cuyàs, de Vilafranca, a la plantilla de l’Ajuntament.
Aquest individu té la peculiaritat que s’ha passat tota la vida amorrat al càrrec. Però alguna cosa no li va anar del tot bé, almenys com ell havia planejat, i va“deixar” la gerència del Consell Comarcal. Els d’Unió de Pagesos ja li tenien preparat l’aterratge a la Denominació d’Origen Penedès, però no el van poder imposar tant com a ells els hauria agradat, i ara, ha de “sobreviure” fent feines vàries en administracions “amigues”, entre elles, l’Ajuntament de Subirats. Sembla que l’alcalde li ha encarregat potinejar el nou Pla General. Des d’aquest full, profèticament, ja vam advertir que tota la comèdia de passejar el nou Pla General pels diferents nuclis del municipi no serviria per a res. Ara es pot comprovar que qui hi dirà l’última paraula no serà cap veí ni tan sols l’ajuntament: serà un sociata que, per acabar-ho d’adobar, ni tan sols és del municipi. Per tant, és lògic que ens preguntem: què hi pinta un sociata foraster, al nostre ajuntament? Tota aquesta manefleria és cosa de l’alcalde, perquè aquest favor “personal” penseu que no quedarà sense cobrar. Cal tenir present que a l’alcalde, acostumat a viure dels pressupostos públics l’espanta la idea de tornar a la vida mundana com la resta de veïns, per això, de cara a les properes eleccions, on s’ha d’avaluar la seva gestió, més que il·lusió i ganes de guanyar, el que té és veritable por de perdre-les, com a bon polític professional que és. Això representaria que cal llevar-se de bon matí, vestir-se la granota i carretejar amunt i avall amb la formigonera. I això és dur, no ens enganyem. Tornar a la humilitat sempre ho és, per això es guarda un as (llegiu Cuyàs) a la màniga per negociar, si cal, el seu propi futur. Tot i que ara l’alcalde fa córrer que vol plegar per a les properes eleccions no dubteu pas que si té garanties de seguir a l’alcaldia i viure del “cuento” us tornarà a trucar a la porta perquè el voteu.
Afegit
Aquest tal Cuyàs, (candidat d’Unió de Pagesos al Consell Regulador) publica escrits en un bloc fent veure que sap alguna cosa de la pagesia. Reprodueixo la contesta que al seu dia li vaig formular:
“Ara ens vols fer creure que els sociates estimeu la terra que espolieu? Au, va! Individus com tu, que s'han passat tota la vida amorrats a la menjadora, és el que sobra al món de la pagesia. Ras i curt. A la pagesia no li calen "salvadors il·luminats" que el seu únic mèrit és tenir carnet socialista i que no han fotut, mai de la vida, brot pel sector”.
Aquest individu té la peculiaritat que s’ha passat tota la vida amorrat al càrrec. Però alguna cosa no li va anar del tot bé, almenys com ell havia planejat, i va“deixar” la gerència del Consell Comarcal. Els d’Unió de Pagesos ja li tenien preparat l’aterratge a la Denominació d’Origen Penedès, però no el van poder imposar tant com a ells els hauria agradat, i ara, ha de “sobreviure” fent feines vàries en administracions “amigues”, entre elles, l’Ajuntament de Subirats. Sembla que l’alcalde li ha encarregat potinejar el nou Pla General. Des d’aquest full, profèticament, ja vam advertir que tota la comèdia de passejar el nou Pla General pels diferents nuclis del municipi no serviria per a res. Ara es pot comprovar que qui hi dirà l’última paraula no serà cap veí ni tan sols l’ajuntament: serà un sociata que, per acabar-ho d’adobar, ni tan sols és del municipi. Per tant, és lògic que ens preguntem: què hi pinta un sociata foraster, al nostre ajuntament? Tota aquesta manefleria és cosa de l’alcalde, perquè aquest favor “personal” penseu que no quedarà sense cobrar. Cal tenir present que a l’alcalde, acostumat a viure dels pressupostos públics l’espanta la idea de tornar a la vida mundana com la resta de veïns, per això, de cara a les properes eleccions, on s’ha d’avaluar la seva gestió, més que il·lusió i ganes de guanyar, el que té és veritable por de perdre-les, com a bon polític professional que és. Això representaria que cal llevar-se de bon matí, vestir-se la granota i carretejar amunt i avall amb la formigonera. I això és dur, no ens enganyem. Tornar a la humilitat sempre ho és, per això es guarda un as (llegiu Cuyàs) a la màniga per negociar, si cal, el seu propi futur. Tot i que ara l’alcalde fa córrer que vol plegar per a les properes eleccions no dubteu pas que si té garanties de seguir a l’alcaldia i viure del “cuento” us tornarà a trucar a la porta perquè el voteu.
Afegit
Aquest tal Cuyàs, (candidat d’Unió de Pagesos al Consell Regulador) publica escrits en un bloc fent veure que sap alguna cosa de la pagesia. Reprodueixo la contesta que al seu dia li vaig formular:
“Ara ens vols fer creure que els sociates estimeu la terra que espolieu? Au, va! Individus com tu, que s'han passat tota la vida amorrats a la menjadora, és el que sobra al món de la pagesia. Ras i curt. A la pagesia no li calen "salvadors il·luminats" que el seu únic mèrit és tenir carnet socialista i que no han fotut, mai de la vida, brot pel sector”.
divendres, de gener 16, 2009
Editorial full Recull
Fa només uns mesos, quan no es parlava tant de crisi, es deia que els catalans estàvem perplexos, confosos, embolicats, sense saber què pensar ni quina decisió prendre. I no és estrany, amb la colla de trinxeraires que dirigeixen el país. Quan veus individus com el Montilla sense cap preparació ni currículum professional ni acadèmic, i que és president de la Generalitat ja es veu que els catalans hem fet alguna cosa malament, perquè anem pel mal camí. Només veure que quan ha de firmar als llibres d’honor ha de dur una “xuleta” per no equivocar-se, ja es nota que no és gaire lletrat.Qui va ser director general de Recerca en el govern del president Maragall i els primers mesos del govern Montilla, Francesc Xavier Hernàndez, doctor en història i catedràtic de la UB, va respondre en una entrevista sobre la política científica que du a terme l’actual govern tripartit en aquests termes:“La nostra classe política és un subproducte del fracàs escolar. Quina sensibilitat pot tenir un govern d’ignorants? De la misèria intel·lectual que ens governa són comptats els que han acabat el batxillerat. Simplement no entenen el que passa en el món d’avui”.Tot l’experiment del tripartit promogut pels d’Esquerra ens està duent cap a la nostra desaparició com a poble. Per molt que alguns oportunistes d’Esquerra s’omplin la boca d’independentisme, hem fet tantes passes endarrere que, ara per ara, no podem aspirar a res.Amb l’analfabet que tenim per president, els catalans, més que desorientats o indecisos, estem perduts. Tot plegat, lamentable i trist, per fer-se un fart de riure, per no plorar, és clar. Tants anys de lluitar pel reconeixement de les llibertats de Catalunya per acabar així! Quina barra aquests botiflers d’Esquerra!Però bé, cal ser optimista! I motius no en falten. Fa pocs dies es van reunir en un acte a Blanes diverses plataformes i alguns partits polítics independentistes. Podria ser una anècdota, però és una evidència que alguna cosa es mou dins el moviment independentista, i no serà com fins ara, que cadascú feia la guerra pel seu compte. Hi ha voluntat de cercar una transversalitat que aglutini un ampli ventall de forces que omplin el Parlament de Catalunya de veritables independentistes i que arraconin les irrecuperables Esquerra i Convergència més interessades a buscar l’encaix amb Espanya a canvi de poder i diners. És aventurat donar noms, però cal tenir-ne un molt en compte, i no és altre que el del president executiu de Catalunya Acció; Santiago Espot. caldrà tenir-lo present, perquè ens pot oferir alguna cosa gran.
dimecres, de gener 14, 2009
dijous, de desembre 25, 2008
Salvem la vinya catalana!
"Que Déu te guard oh vinya catalana
Mar de verdor que serra amunt t'estens..."
Mar de verdor que serra amunt t'estens..."
Així comença un conegut poema d'Àngel Guimerà. El poema acaba presentant la vinya com un símbol d'unió de la gent catalana.
Conreu típicament mediterrani i secular, la vinya és també un símbol del treball que des de sempre ha caracteritzat els catalans.
Aquest símbol, com tants altres, està en perill de mort. La política portada a terme aquests darrers anys tant pel pojulisme com com pel tripartit, porten la vinya catalana a desaparèixer. O, per ser ser més exactes, porten a la desaparició de la vinya tradicional catalana, paral·lelament ala desaparició de la pagesia tradicional i de l'empresa familiar agrària. Una política que porta a la desaparició d'altres sectors productius típicament catalans com la ramaderia, el petit comerç, la pesca, ... I tot perquè? Doncs perquè el negoci se'l quedin les multinacionals. En el cas de l'agricultura, perquè la terra catalana passi a l mans de les multinacionals.
I qui alça la veu contra aquest fet? Ningú. No solament cap partit ni parlamentari ni extraparlamentari, ni tan sols independentista , sinó ni els mateixos sindicats agraris presenten una lluita de fons que permeti salvar l'agricultura catalana. Quan hi ha un tema escandalós, quan es fa massa evident el que passa, els sindicats agraris fan alguna acció simbòlica per cobrir l'expedient ... i aquí s'acaba tot. Els partits, ni això. Els en foten els pagesos i la terra catalan. Tenen massa feina a defensar altra gent i altres coses.
Què ha fet ERC aquests darrers anys per defensar els pagesos? Res. Han donat prioritat a certes lluites més mediàtiques, com el matrimoni homosexual o defensar una "llei de religions" que omplirà Catalunya de mesquites. Que ha fet CIU? Res. I no cal dir els partits més descaradament venuts a Madrid.
El PNAC si ho fa i ho farà. I ho fa perquè el PNAC ha nascut per dir aquelles coses i per lluitar per aquells temes que els altres no tenen valor de dir i interès per lluitar. Entres aquest temes, una lluita catalana i tot el que aquest sector de la societat simbolitza de catalanitat ben entesa.
* Article manllevat del butlletí del PNAC "La nació catalana" núm. 17
dimecres, de desembre 17, 2008
“TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya”
“TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya”
Víctor Alexandre entrevistat per Núria Cadenes
dimecres, 10 desembre 2008
-Vas ser el primer a advertir-nos, nítidament, d’una situació alarmant: què et va impulsar a escriure TV3 a traïció ?
Víctor Alexandre entrevistat per Núria Cadenes
dimecres, 10 desembre 2008
-Vas ser el primer a advertir-nos, nítidament, d’una situació alarmant: què et va impulsar a escriure TV3 a traïció ?
TV3 a traïció La indignació davant la magnitud de la rentada de cervell que TV3 ens està practicant. Però no em volia quedar en aquest estadi, en el de la percepció íntima, volia fer-ne un estudi seriós sobre el tema per tal que la societat catalana tingués proves objectives de com funciona la maquinària espanyolitzadora de TV3 i prengués consciència de tot allò que s’amaga darrere de frases amables o d’informacions d’aparença neutra. La de TV3 és l’espanyolització més amable de totes les que hem patit els catalans en els darrers tres segles, ens la practiquen sense ni tan sols aixecar-nos del sofà.
Per què “traïció”?
Perquè ha traït els principis pels quals va ser creada, uns principis aprovats pel Parlament de Catalunya que parlaven de salvaguardar la llengua i de crear sentiment de pertinença a una comunitat nacional diferenciada. La llengua a TV3 ha arribat a uns nivells de degradació inadmissibles en una emissora pública, però aquesta només és una part del problema. L’altra part és que ja han convertit TV3 en una emissora bilingüe. Era un vell objectiu del PSC-PSOE i ja l’han fet realitat. Ho han fet sibil·linament, però. En lloc d’emetre un 50% de la programació en espanyol, introdueixen l’espanyol en la majoria de programes com una cosa natural. Això fa que sigui totalment impossible mirar TV3 sense saber espanyol. És a dir, que, a banda de tota la immensa oferta que hi ha en espanyol en obert, les engrunes que tenim en català també han de cedir el seu espai a la llengua espanyola. Per altra banda, el marc referencial de l’emissora és Espanya. Això significa que els catalans mai no apareixem com a subjecte únic, sinó com la part d’un tot anomenat Espanya. Tant si es parla d’aturats, de consumidors, de vídues o de dones maltractades, les xifres catalanes sempre són un extracte de les espanyoles.
Quin tipus d’anàlisi hi feies? Quines van ser les conclusions d’aquell treball?
Que TV3 és l’eina d’espanyolització més poderosa de Catalunya. Molta gent no se n’adona, perquè ho fa en català. Senten parlar català i baixen la guàrdia, i aleshores és quan el missatge fet de paraules i de frases d’aparença innocent ens manipula el cervell fins a fer-nos trobar normals coses que no ho són gens. No és normal que després d’una notícia sobre Lleida i d’una altra sobre Màlaga, i just abans d’una tercera sobre Roma, el presentador del Telenotícies ens digui que “sortim a l’exterior”. A l’exterior ja hi érem, perquè Màlaga no és l’interior dels catalans.
Hi va haver cap resposta a aquell llibre, des de TV3 mateix?
Em consta que no els va agradar gens. Se’l van mirar amb lupa per veure per on em podien agafar, però tot el que dic està tan documentat que no m’han pogut rebatre. Per això han optat pel silenci. El llibre, tanmateix, no ha aconseguit canviar res. Els socialistes governen l’emissora i la utilitzen com a aparell mediàtic del seu programa ideològic. Saben que el seu principal enemic electoral és l’augment de la consciència nacional a Catalunya –si tens una mínima consciència nacional no pots votar PSC- i el combaten fent de TV3 un instrument de cohesió nacional espanyola.
De Catalunya Nord estant, la confrontació amb l’espanyolització lingüística i referencial dels mitjans públics del Principat es veu potser encara més flagrant…
I tant! Com que ells no parlen espanyol, s’adonen molt més que nosaltres de la presència d’aquesta llengua en la programació. Als catalans del sud ens passaria el mateix si sentíssim parlar francès. A més, tots els referents espanyols que apareixen a TV3 no tenen cap interès per als nord-catalans. Ells miren TV3 per saber coses dels Països Catalans i resulta que els apareix Espanya per tot arreu. També se’n senten exclosos, ja que la mitjana d’aparició de la Catalunya del Nord en els Telenotícies és d’un cop al mes.
I ja parlem en plural, perquè el cas de Catalunya Ràdio sembla, com més va, més galopant…
S’han proposat convertir Catalunya Ràdio en una emissora merament testimonial i tan bilingüe com TV3. Tenen una programació netament hispanocèntrica i, a més, dintre de l’emissora hi ha un règim de terror. Els independentistes que hi treballen no gosen pronunciar-se per por a la marginació laboral. Això només passa en les dictadures, oi? Potser és que ja vivim en una, per bé que dissimulada, tenint en compte que les vint principals emissores de ràdio i televisió del Principat estan sota control d’un mateix partit, el Partit Socialista.
D’un temps ençà, a més, podríem parlar d’acceleració del procés…
És que van per feina, perquè saben que no tenen oposició. Saben que els dirigents d’ERC han dimitit dels seus ideals i han convertit el partit en l’oficina de propaganda del PSC. El PSC ordena i ERC obeeix. Ara el PSC té dues urnes per recollir vots: la de sempre i una altra guarnida amb l’estelada, que és la d’ERC. Tots els vots, però, van a parar al carrer Nicaragua de Barcelona.
Recentment has dit que TV3 és “un instrument al servei dels interessos ideològics del PSC”…
Sí. El PSC necessita controlar el missatge, perquè controlant el missatge controla el pensament i controlant el pensament controla el país. Amb la immigració estan fent el mateix: l’acullen amb un somriure multiculti, la fan aprendre espanyol i li controlen el vot. Així aconsegueixen el mateix vot captiu que els Altres Andalusos han denunciat al Baix Llobregat. Com que l’independentisme creix i el PSC no para de perdre vots en les eleccions catalanes, han decidit fer seus els immigrants. I per fer-los seus necessiten espanyolitzar-los, perquè un nouvingut que tingui clars els Països Catalans mai no votarà PSC.
I, això, gràcies a la diguem-ne “generositat” d’ERC.
És que sense la col·laboració passiva d’ERC, el projecte espanyolitzador del PSC no seria possible. De fet, el projecte socialista ja preveia la neutralització d’ERC com a requisit vital. Ho han fet molt bé, perquè no sols l’han neutralitzada sinó que l’han convertida en el seu principal avalador. El missatge que pretenen transmetre a l’electorat és aquest: “Si ERC dóna suport al PSC, vol dir que el PSC també és un partit catalanista”. Doncs no. El PSC és un partit espanyolista, garant parlamentari de la unitat d’Espanya, sense cap més objectiu que defensar a Catalunya els interessos del PSOE. I el PSOE, prou que ho sabem, és un partit nacionalista espanyol. Aquí es tanca el cercle.
I no es donava, aquesta espanyolització durant els governs de CiU?
No en la mateixa mesura. CiU ha estat sempre un partit nacionalment molt covard, però amant de les coses del país. Folklòricament, si vols, però se les estimen i les defensen. El PSC odia tot això. El PSC menysprea tot el que té a veure amb la catalanitat, ho considera carrincló, provincià… I és que sap que els seus votants no estan precisament entre les colles sardanistes, els castellers o els minyons de muntanya, sinó entre la gent que vol sentir-se a Catalunya com si visqués a Espanya. El problema de CiU és la seva estretor de mires. És un partit que ha fet de l’ambigüitat el tret més important de la seva identitat. Un dels principals defectes de la personalitat catalana és el pànic a definir-se, i CiU encarna molt bé aquesta manera de ser. El PSC, en canvi, és un partit jacobí, enamorat de la concepció francesa i espanyola de l’Estat, que detesta profundament la idea d’una nació catalana lliure i sobirana. En conclusió: CiU immobilitza Catalunya, el PSC l’empeny cap a Espanya.
A què atribueixes el silenci mediàtic que hi ha sobre aquesta qüestió? Per què no se sent parlar –exclamar-se- els mateixos professionals que ara en diuen de la comunicació?
Perquè a Catalunya hi ha molta por. És una por abstracta, certament, però hi ha por. I aquesta por es tradueix en un llenguatge políticament correcte causat per l’autocensura, que és la més perversa de les censures. N’hi ha prou d’escoltar les tertúlies mediàtiques o de llegir els articles d’opinió per veure que Catalunya és un poble tenallat per la por. L’únic espai encara mínimament lliure és Internet. La resta està tot controlat per aquells que treballen perquè res no canviï. Jo, per exemple, sóc un escriptor que té les portes tancades a la premsa escrita del país. Els gestionadors de la por em veuen massa lliure i insubmís per al seu gust. La gent lliure espanta, perquè es nega a acceptar la realitat com un fet predeterminat i lluita per canviar el curs de la història quan és adversa.
Lluita , núm. 264, novembre-desembre 2008
* Text manllevat de www.annanoticies.com
* Text manllevat de www.annanoticies.com
diumenge, de desembre 14, 2008
dilluns, de desembre 01, 2008
Les pernicioses subvencions agrícoles
Són moltes les veus autoritzades del món econòmic que alerten de l’obscenitat de les ajudes a la pagesia. Unes ajudes que fan que el productor europeu produeixi per sota el preu de cost i en excés. Això fa que el preu del producte subsidiat caigui, però no sols cau aquí a on es produeix, cau arreu en aquest món globalitzat i, aleshores, el pagès africà que sobreviu sense cap ajuda pública i amb molt pocs mitjans ha de deixar de produir perquè no pot competir amb el pagès subvencionat del primer món. És una espiral de misèria i explotació.
No és cap broma que la Unió Europea cada dia destina la quantitat astronòmica de 900 milions d’euros, sí, cada dia! I us ben asseguro que no canviarà res perquè el lobby agroalimentari sempre està apunt per treure els tractors a la carretera si algun mandatari insinua retallar les ajudes.
Ahir mateix, a la trobada de socis de Covides, el president de l’entitat, li va demanar al Benach (àlies el Budell) més subvencions i que arribin més ràpidament. La junta de Covides no té vergonya. Després de fer una retallada a la liquidació als socis de jutjat de guàrdia, ara s’excusen que és culpa de la crisi, com si no coneguéssim a tota aquesta colla de vividors que només van a darrera del càrrec. I no podria ser d’altra manera; els d’Unió de Pagesos majoria a la junta, perquè després us vinguin a parlar de l’empresa familiar agrària que dia a dia tant s'esforcen en ensorrar.
No és cap broma que la Unió Europea cada dia destina la quantitat astronòmica de 900 milions d’euros, sí, cada dia! I us ben asseguro que no canviarà res perquè el lobby agroalimentari sempre està apunt per treure els tractors a la carretera si algun mandatari insinua retallar les ajudes.
Ahir mateix, a la trobada de socis de Covides, el president de l’entitat, li va demanar al Benach (àlies el Budell) més subvencions i que arribin més ràpidament. La junta de Covides no té vergonya. Després de fer una retallada a la liquidació als socis de jutjat de guàrdia, ara s’excusen que és culpa de la crisi, com si no coneguéssim a tota aquesta colla de vividors que només van a darrera del càrrec. I no podria ser d’altra manera; els d’Unió de Pagesos majoria a la junta, perquè després us vinguin a parlar de l’empresa familiar agrària que dia a dia tant s'esforcen en ensorrar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)